Argelers de la Marenda

Sortida a Argelers de la Marenda (Argelers Sur Mer) a la Catalunya Nord, a la zona costanera rossellonesa. (Dilluns 25 abril 2022)

Interessant sortida que ha combinat paisatge i natura amb història. Hem començat a tocar del mar Mediterrani, en un aparcament habilitat per accedir a la platja. La primera part de la sortida és per la reserva natural del Mas Larrieu arribant fins a la desembocadura del riu Tec. El primer tram doncs és seguint la platja direcció nord gaudint de la tranquilitat matinal i forçats a travessar algun rierol que aquest dies portava massa aigua i era inevitable passar sense mular-nos els peus. Ja més amunt s'arriba a la desembocadura del Tec. Aquest és el segon riu més important del Rosselló desprès del Tet, té un curs d'uns 84 kilòmetres i neix al vessant meridional de la Roca Colom (2.503 m) molt  a prop del Costabona. Durant els aigüats dels anys 40 es van patir fornes inundacions fins al punt que es va canviar el curs final del riu fins a la desembocadura.

La tornada al punt de sortida l'hem fet per l'interior per poder gaudir de la Reserva Natural del Mas Larrieu. Aquesta es va fundar l'any 1984 amb l'objectiu de conservar la zona i evitar més construccions turístiques. Hi trobem des de platges de sorra salvatges, dunes, bosc mediterrani i centenars d'espècies vegetals de tota mena. Un camí didàctic, cartells informatius i una zona de picnic estan a l'abast del públic per fer la visita més agradable. 

Un cop al cotxe ens hem acostat més al centre de la població per fer la segona part de la sortida més dedicada a la memòria, ja que en aquest lloc es va construir uns dels camps de refugiats i presoners republicans durant la retirada de 1939, durant la guerra civil espanyola. El camp de concentració d’Aregelers ha desaparegut, però el record perdura. Primer hem fet una visita al cementiri del espanyols, situat en l'avinguda de la Retirada. S’hi arriba per la carretera, per un carril lateral. En dos anys, donades les condicions infrahumanes del camp de concentració d’Argelers, hi van morir 216 persones, de les quals 70 eren nens petits. Van ser enterrats en un cementiri, que avui ha quedat enmig de càmpings i edificis d’apartaments turístics. És un recinte de planta quadrada enjardinat i amb arbres, envoltat de valla metàl·lica. Hi ha plaques amb els noms dels quals van morir i foren enterrats. Hi ha una roca amb forma de prisma i dues plaques, que recorden les criatures que varen morir. Continuem la sortida ara per conèixer la part més nova del municipi d'Argelers conegut com Argelès Plage. Ho fem per l'interior entre cases equipaments turístics, sense edificis de gran alçada i tot ben ordenat i amb molta tranquilitat. Hi ha com a tota població costanera tot tipus de serveis, botigues i restaurants que atreuen als turistes. 

Hi trobem també la capella moderna de la Mare de Déu de l'Estrella de Mar i el que es coneix com el Bosc dels Pins. Una iniciativa del Consell General del departament dels Pirineus Orientals per intentar rendibilitzar les diferents parts del territori del municipi d'Argelers i que també va servir per ajudar a convertir aquesta zona en un atractiu per el turisme. I seguim caminant ara cap al Port esportiu travessant el riu de la Maçana per un pont. És un port modern amb més de 800 plaçes per embarcacions i amb tots els serveis esencials, així com una zona de botigues i restaurants. 

És interessant veure també la proximitat amb la muntanya que fa que sigui un atractiu més a nivell paisatgistic. I ja només ens quera tornar a fer el recorregut cap al cotxe, però en aquest cas per la platja i el passeig marítim. Disposa fins 7 kilòmetre de platja de sorra més 2 kilòmetres de platja rocosa. Nosaltres encara tenim uns 3 kilómetres fins al cotxe i els 7 serien més o menys fins a la desembocadura del Tec on hem estat a primera hora. El més interessant d'aquesta zona pel que fa a la hstòria és que gran part d'aquesta platja és on hi havia hagut el camp de refugiats. El camp fou obert el 3 de febrer del 1939, al nord de les cases d'estiueig.  Les obres van començar només a finals de gener, però els pocs barracots de fusta, canyes i xapes, acabats de fer, foren molt insuficients per acollir els milers de persones que es van trobar tancades darrere filferros espinosos. El fred de febrer, la tramuntana i la pluja van constituir una prova terrible per a una gent esgotada i afeblida per la manca d’aliments. S’esperaven uns 4.000 exiliats, però apareixerien 500.000. Esperaven la llibertat i es trobaren reclosos en una camp de concentració, on patiren fam, maltractament, menypreu i, alguns, la mort. Unes 100.000 persones van arribar-hi en menys de 7 dies. El camp va ser construït per a 15 dies i va durar 2 anys. S'hi van construir 300 barraques i s'estima que hi van passar en total unes 465.000 persones. Les condicions higièniques i de tracte per part de les autoritats franceses foren denigrants. El camp d’Argelers es tancà a finals del 1939, però es va tornar a obrir arran de l'ocupació alemanya de França, moment en què es convertí en camp de concentració per a jueus, gitanos i altres ètnies considerades indesitjables pel règim nazi. Fou tancat definitivament al final de la II Guerra Mundial. Els refugiats espanyols van abandonar aquest camp el juny de 1940. 

A la rue de les Dunes hi ha monòlit de pedra amb unes plaques que recorden aquestes dates fatídiques. I ens ha agradat trobar a la mateixa sorra de la platja una exposició amb espectaculars fotografies que ens donen una idea de com era aquest camp de refugiats. Desconeixem si és una mostra temporal o permanent.

Una magnífica sortida barrejant història, paisatge i natura molt a prop de casa.

Sant Miquel de Coma de Roure

PLA DEL PEDRÓ – COLLADA D’ESPINAU – COMA DE ROURE

Dissabte 16 abril 2022 (Mª Clara Martínez)

Fantàstica caminada per La Garrotxa, terra de Mala Petja. Aquest sobre nom amb el que és coneguda aquesta comarca fa referència al fet que és un terreny d’orografia molt pedregosa, aspre, difícil de trepitjar. Malgrat tot, la d’ahir va ser una ruta molt vistosa i entretinguda.

El punt d’inici va ser al Pla del Pedró, al que s’hi arriba per una pista forestal que surt del poble de Tortellà enfilant- se de valent per la muntanya i en no massa bon estat, encara que, poc a poc, tots vàrem arribar a dalt. Reconec que, ja que hi passem, seria una millor opció pujar amb els cotxes fins la Collada d’Espinau, des de Beuda. Bé, aparquem en una petita esplanada amb unes vistes magnífiques i comencem a caminar. En front de l’aparcament trobem un sender que ens porta a una pista que arriba a l’estació sismològica de Beuda. El camí fa força pujada i de seguida comencem a suar. Arribem al coll de Pollastric, i des d’aquí fem un puja i baixa al cim dels Castellets. La pujada és per terreny pedregós Des d’aquest cim tenim una imponent visió de les muntanyes de La Garrotxa i de molt més enllà: Bassegoda, Canigó, Pirineu, Puigsacalm, Cabrera i Pla d’Aiats... Un dia esplèndid ens ajuda a gaudir d’aquest gran festival de muntanyes.

Tornem al coll deixant per un altre dia el cim del Malveí, i ens endinsem en una zona boscosa on ens costa molt seguir el camí, que de vagades es torna tant difós que senzillament ni es veu. Sort del GPS que ens guia i ens orienta. A poc a poc, i lluitant amb les branques, esbarzers i demés matolls que ens barren el pas, arribem a un sender ben marcat, pedregós i en fort pendent que ens porta al coll Sacalma. I des d’aquí, ja planejant i per millor camí, fins la Collada d’Espinau, on ens adonem que hi arriba una pista asfaltada que ve de Beuda. Sens dubte haria sigut bona idea aparcar aquí els cotxes i no patir tant per l’altre pista per on hem pujat... Bé, ja ho sabem per la propera vegada. En aquesta collada tenim un munt d’opcions i camins per recórrer. Podem pujar a la Tossa d’Espinau, on ens espera un bon desnivell però amb el premi d’espectaculars vistes; o nara al mas d’Espinau, una casa d’allotjament on passar uns dies de relax i desconnectar del mon, o anar a la casa de turisme rural de Can Bosc, o... 

Nosaltres prenem un sender que neix molt proper a la cruïlla, en direcció sud i per sobre de la pista asfaltada que porta a Beuda. És un sender molt agradable, tot per sota bosc i de molt bon caminar, fins al mas de Coma de Roure, una antiga masia restaurada, de la que tan sols es pot visitar la seva capella: l’ermita de Sant Miquel de Coma de Roure, enlairada a sobre d’un turó i ben restaurada i conservada. Tan sols ens queda acabar de seguir la pista fins al lloc on al matí hem deixat els cotxes i donar per finalitzada la sortida d’avui. 

Una sortida amb molt bones vistes i racons de interès, que podem allargar o escurçar al nostre gust, per camins típics de la Garrotxa, aspres i pedregosos, i racons de gran bellesa. Desitgem que us hagi agradat.

Powered by Wikiloc

Sant Bartomeu del Grau - Hostal del Vilar

Excursió per la comarca d'Osona per fer un tram de camí ramader entre Sant Bartomeu del Grau i l'Hostal del Vilar (dilluns 11 abril 2022)

Els camins ramaders neixen a l’edat Mitjana, en la necessitat de traslladar els ramats des del mar cap a muntanya, per garantir bones pastures a l’estiu i retornar-los a l’hivern quan els prats es cobreixen de neu. Al Lluçanès, que proveïa importants pastures intermèdies, es vivia en funció a aquests camins, els quals generaven una potent activitat econòmica i consolidaven els principals nuclis de població. Nosaltres hem fet una part del camí ramader de llevant que travesava el Lluçanès. El punt de sortida l'hem fixat a tocar del poble de Sant Baratomeu del Grau, a la Creu de Pedra. Durant el nostre recorregut veurem moltes cases que mereixen una atenció, ja que responen als cànons més clàssics de l’arquitectura pagesa. Per exemple el mas Santmiquel de Sant Bartomeu del Grau, un edifici del segle XVII, amb coberta a doble vessant, de dos pisos i espai sota teulada. Al costat del nostre punt de sortida, a la Creu de Pedra, hi ha l’església de Sant Jaume de Fenollet. Ens posem en marxa entre grans extensions de camps i amb molt bones vistes. Cal anar amb compte amb el primer tram de camí ja que és per la carretera.

Anem trobant elements típics del camí ramader com les basses on el bestiar aprofitava per beure-hi. Arribem a una altra masia interesssant, els Hostalets. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes. Seguim entre grans camps i amb una mica de pujada i passem per davant de Casanova de la Tria. Una masia del segle XVII amb diverses ampliacions i reformes posteriors. El camí ens porta cap al collet dels Pobres des d'on veiem un altre mas construït a cavall entre els segles XVI i XVII, el mas de Vila-rasa i seguim a tocar d'altres cases de renom com cal Sant Ponç i les Roquetes.

Passem per un tram ben empedrat on encara hi trobem algun mur de contenció lateral bastit amb grans blocs de pedra i actualment molt erosionats. Després de sortir de Sant Bartomeu del Grau i de passar per el municipi de Sobremunt, arribem a Perafita, un petit poble amb molt d'atractiu i història. Seguim cap a un altre gran mas, Puig Major, dels segles XVIII i XIX. Les vistes ens continuen acompanyant a banda i banda del camí. Santa Eulàlia de Puig-Oriol, Santa Maria de Lluçà, el Pedraforca, el Cadí .. Ens enfilem per un turonet que ens ha de portar al cim del Serrat de les Forques, un topònim molt freqüent. I més cases, Rocatova de Baix i de Dalt, Cal Pastor. 

Deixem un moment el camí principal per visitar la Bauma de les Heures, un dels altres atractius d'aquesta zona. Te unes dimensions de 60 metres de llarg, uns 15 metres de profunditat i 3 metres d'alçada. Està formada per comunitats de degotalls d'aigües calcàries. També és una zona d'interès arqueològic, ja que s'hi trobaren diversos fragments de ceràmica de l'Edat de Bronze.

Un cop vista recuperem el camí ramader ja en el seu tram final ja que de seguida arribem a l'Hostal del Vilar, ja al terme municipal de Sant Agustí de Lluçanès. L’hostal del Vilar és un edifici del segle XVIII (1756) molt emblemàtic, malgrat que presenta degradació en els murs, l'arrebossat no és gens uniforme i la humitat perjudica diverses façanes. 

Aquest era un dels punts importants per reposar els ramats i els pastors que feien la transhumància cap al pirineu. Encara es conserva una fira ramadera cada 28 de setembre. Una de les fires més importants que tenia Catalunya d'origen ramader vinculada a l'antiga activitat de transhumància. Una interessant excursió que a més hem fet amb la companyia d'en Josep Salvans més conegut com en Cuca, el pastor d'Olost, i que ha vetllat per preservar aquest camí on malauradament ja hi passem molt poques ovelles.

Collbaix - Montconill

Dissabte 9 abril 2022 (Mª Clara Martínez) Sortida per la comarca del Bages. 

Sortint de Sant Joan de Vilatorrada en direcció a Fonollosa, passats poc més de dos Km i mig trobem un encreuament de pistes i lloc per deixar els cotxes. Aparquem i comencem a caminar. El primer punt d’interès el trobem molt a prop de mas Campserver. Unes antigues tines a peu de vinya donen fe del passat vinícola de la zona. Una mica més amunt tam´be trobem la Tina de Can Jepot. 

Aquestes tines es construïen lluny del mas, al peu de les vinyes que es treballaves, per evitar d’aquesta manera el cost i l’esforç de portar transportar el raïm de les vinyes, molt allunyades de vegades. El raïm era premsat, fermentat i emmagatzemat en la mateixa tina. Seguim caminant per la pista, fins a trobar un sender que ens indica el camí al cim de Collbaix. Des de Sant Joan de Vilatorrada s'accedeix seguint les marques del GR-3. És un sender ben fressat i marcat, en fort pendent, però arribar a dalt té premi. Les vistes són increïbles, quasi 360o sobre la plana del Bages, presidida per la silueta del massís de Montserrat. 

És un cim format per grans blocs de conglomerat, amb unes grans esquerdes que semblen voler que el turó es parteixi en diferents blocs amb un relleu tabular, en "costa", originat al buidar-se els terrenys del seu voltant a causa de l'erosió.

La muntanya es troba dividida entre quatre termes municipals, Sant Joan, Rajadell, Manresa i Fonollosa. Passem una bona estona gaudint de les vistes i iniciem el descens. La baixada és potent i per sender força pedregós, cosa que ens fa anar amb molt de compte, fins que arribem a Torreblanca. Els orígens del mas Torreblanca es remunten amb seguretat als segles XV-XVI durant els quals devia adquirir el nom. Curiosament el nom del mas no sembla fer referència a un antropònim familiar sinó a una característica arquitectònica, de la qual no queda avui dia constància. Ara el descens es suavitza, fins que per pista arribem a la riera de Fals i a la mateixa riera on un parell de Km a la dreta hi tenim els cotxes. Però nosaltres la creuem i per una pista forestal iniciem l’ascens al Pla de Montconill. 

La pujada, que comença per una pista forestal, s’acaba en un sender, sense dificultat, i que passa per la Font de Montconill abans d’arribar als plans. La font no raja, i no en trobarem més al llarg del camí, per tant cal portar aigua, sobretot de cara a l’estiu. Arribem als plans, amb la masia al fons. La vista que en tenim d’un mar de cereals d’un verd intens amb la gran masia al fons ens deixa bocabadats. El mas Montconill és sens dubte un dels masos històrica i arquitectònicament més antics del nucli de Fals. L'actual masia data possiblement del segle XVI, amb nombroses reformes i ampliacions dutes a terme durant els segles XVII i XVIII. Es tracta d’un conjunt arquitectònic format per un seguit d'edificis i cossos annexes que conformen el mas Montconill. El nucli principal del mas és format per un seguit de tres cossos adossats, aixecats en diferents períodes, i que es corresponen a diferents moments evolutius de la casa.

Anem vorejant el pla, fins arribar a una barraca de pedra seca molt ben restaurada, on s’inicia un sender que, en forta baixada, ens deixarà a la plana en pocs minuts. Prenem una pista forestal i en poca estona sóm de tornada al lloc on hem aparcat els cotxes aquest matí. Si tenim temps, és molt bona idea agafar els cotxes i, per la mateixa carretera per la que hem vingut, podem anar a fer una visita al Castell i Torres de Fals. El Cardener era el límit històric de la Catalunya Vella, i les valls que recorren aquest territori d’est a oest, com la de Rajadell o la de la Riera de Fals en la qual ens trobem, marcaven la direcció de conquesta dels comtats catalans vers els territoris de l’oest com la Segarra. Al vessant dret de la riera de Fonollosa, en un lloc estratègic al llarg de l’antic camí ral que menava de Barcelona a Cardona, trobem un testimoni d’aquell antic territori fronterer: el conjunt monumental format per les torres de l’antic castell de Fals, l’església de Sant Vicenç de Fals, la seva rectoria i el cementiri. Les primeres notícies del conjunt daten del 995.

Ha sigut una ruta molt vistosa, sobretot per les vistes que es tenen des del cim de Collbaix, i vorejant els plans de Montconill. Esperem que us hagi agradat.

Powered by Wikiloc

Cànoves

CÀNOVES – PASSEIG FLUVIAL ANTONI CROUS – PANTÀ DE VALLFORNÉS

Dissabte 4 abril 2022 (Mª Clara Martínez) Magnífica sortida a la comarca del Vallès Oriental, al municipi de Cànoves i Samalús.

El municipi de Cànoves i Samalús està situat al sector central de la comarca del Vallès Oriental, als contraforts sud- occidentals del Montseny. El terme comprèn els pobles de Cànoves, cap de municipi, i el de Samalús.

Per fer la caminada d’avui, sortim del nucli de Cànoves. Aparquem els cotxes a l’entrada del poble, en un gran aparcament, ens pengem les motxilles a l’esquena i comencem a caminar. Passem per davant l’església parroquial de Sant Muç, d’estil romànic, i que encara té com a base un temple romànic del segle XIII. Ens dirigim cap a la dreta i de seguida trobem un pal indicador amb l’inici del Passeig Fluvial Antoni Crous, que puja fins el pantà de Vallfornés tot resseguint la riera del mateix nom. Al llarg del recorregut anirem trobant passeres i ponts per anar creuant la riera, tot molt ben cuidat i senyalitzat. És una agradable passejada, gaudint de racons molt bonics, amb alguns gorgs i saltants d’aigua.

Anem remuntant la riera fins arribar a un ampli aparcament, el del pantà de Vallfornés, on acaba aquest passeig fluvial, i on començarem a seguir una pista fins la base de la presa del pantà. Arribats a la base de la presa, de la nostra dreta surt un corriol que s’enfila ben decidit i que anirem seguint fins arribar a la part de dalt de la presa. Des d’aquí tenim unes vistes esplèndides de quasi tot l’embassament, i decidim que és un bon lloc per fer una aturada i esmorzar una mica. Aquest pantà es va construir tinguen molta cura del medi ambient. El cabal de les aigües ajuntades a l'embassament és interceptat per un mur aixecat a base de terra compactada i impermeable i serveix de nucli per a l'aixecament d'una muntanyola artificial. 

Sobre aquest pujol s'hi ha plantat arbres i matolls a fi de simular que la presa és un paratge natural.  També s’ha repoblat amb fauna i flora autòctona. Ens tornem a posar en marxa, sortim a una pista forestal, i pocs metres més amunt ens desviem a la dreta per una pista asfaltada, en direcció a Can Cuc de Muntanya. És una masia catalana anterior al segle X acollida entre majestuosos boscos d'alzines i pastures que, amb molt de sentiment i romanticisme, s'ha restaurat i convertit en un hotel exclusiu i ple d'encant. A mesura que hem anat guanyant alçada, hem anat guanyant vistes fantàstiques, del Montseny i de la plana.

Seguim la pista i ens aturem uns moments a la Font de la Moixera, una de les moltes que podem trobar per tot el massís del Montseny. Una mica més endavant hi ha l’església de Sant Salvador de Terrades. L'ermita forma part d'un veïnat de masies cap al vessant meridional del turó del Pi Novell. Es té constància de l'existència d'una ermita en aquest lloc des de l'any 1226, possiblement fundada pels senyors del castell de Cànoves. L'edifici actual es va aixecar de nou l'any 1930

sota la direcció de l'arquitecte Josep Maria Pericas i Morros. És d'estil neogòtic amb alguns elements del romànic. Just davant de l’església hi ha el rastre d’un sender que baixa en fort pendent, i que comencem a seguir. Un pel més endavant hi ha un desviament. De front, faríem el camí de tornada una mica més llarg, però aniríem per còmodes pistes forestals. A la dreta, que és el que seguirem nosaltres, anirem per un sender que baixa molt fort, fins l’aparcament del Pantà de Vallfornés, i després desfem el camí que havíem fet el matí, fins a tornar al poble de Cànoves.

Una sortida magnífica, amb bones vistes i racons de gran bellesa. Molt recomanable quan la riera porta aigua i el embassament es ple. Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

Powered by Wikiloc