Continuant camí ens trobem la Garita de la Pelosa, una antiga garita de guàrdia ja que es veu que antigament durant la guerra hi havia un camp de presoners. Davant nostre ja fa estona que veiem la Torre de Norfeu, en un punt elevat i per tant ara toca pujar uns 170 metres de desnivell. Un cop arribem, les vistes son espectaculars, sembla que estem envoltats de mar. Encara hi ha les restes de la torre de guaita que havia format part del sistema defensiu del golf de Roses. Es tractava d'una torre de planta circular de gran diàmetre, amb dos pisos. Nosaltres ens hi hem enfilat per fer la foto de grup.
Som a la part més alta del Cap Norfeu, i aquest cap s'endinsa 2 kilòmetres en la mar Mediterrània formant una estreta península allargada que tanca el golf de Roses.
Nosaltres decidim accedir al seu extrem, on hi arribem al cap d'uns 20 minuts. Aquí hi ha el mirador Punta Cap de Norfeu on els penya-segats son espectaculars. Hi ha uns petits illots rocosos un dels quals s'ha batejat com el Cavall Bernat.
Tornem enrere, però cap a la part dreta, on al cap de 30 minuts ens trobem amb una de les moltes coves que hi ha a la zona, es tracta de la Cova de les Ermites, de planta triangular, amb una entrada ampla i que es va fent estreta a mida que s'enfonsa.
La vista ja ens mostra el nostre destí, la Cala Jóncols, però abans passarem per el costat de la Cala Canadell i amb 30 minuts arribem al final. Una altra cala tranquila i poc habitada encara que hi ha un restaurant. Ens ha sorprès una font que hi ha a tocar de la platja. I fins aquí aquest tram del camí de Ronda, que podeu fer al vostre gust ja que continuant sortiriem a Cadaqués o des de la Cala Montjoi es pot arribar fins a Roses. Nosaltres però hem fet un tram curt de 9 kilòmetres per aprofitar al màxim la sortida i fer un bon programa. I com que som previsors, haviem deixat un cotxe en aquest punt per tornar cap al punt d'inici, que es fa per una pista sense asfaltar a poc a poc i amb bona lletra.
I en el capítol d'anècdotes dir que hem trobat poquíssima gent, algun submarinista i alguns que caminaven com nosaltres, ah ! i dos amb btt que ja te nassos, eren del Ripollès, i a més caminadors, en Ramon i en Pere. I em deixo l'esmorzar, que com cada setmana és explèndit, avui però recuperant el vi chueca i a la Cala ens hem entaulat gaudint del mar i del solet.