Sortida a l'Estartit per gaudir d'una ruta de mar i muntanya amb l'Antoni Llagostera. (Dimarts 1 abril 2025).
Ens situem a tocar del port de l'Estartit per iniciar una ruta amb molts punts interessant que ens ha preparat l'Antoni. Les primeres vistes són al mar i al port, les Illes Medes i també un dels nostres objectius: la Roca Maura. Segur que sabeu de que parlem la que la imatge és ben característica de l'Estartit, aquesta població marítima que depèn de Torroella de Montgrí.
Anem deixant el nucli sense perdre les vistes al mar i enfilem cap al mirador del Cap de la Barra on les Illes Medes són les protagonistes. Seguim un bon tram més i baixem cap a la cala Calella. Els penya-segats i rocams amb la combinació de l'aigua fan les delícies de les càmeres fotogràfiques o els mòbils que treuen fum. Un cop a la cala decidim fer una parada per esmorzar. És una cala petita i molt pintoresca envoltada d'aigües cristal·lines. A més en aquesta època de primavera no hi hem trobat ningú. Tranquil·litat total.
Amb la panxa plena però, ens hem de tornar a posar en marxa i ara toca fer pujada. De mica en mica anem deixant la costa enrere i ens endinsem al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. A la zona hi podem veure pedra basàltica i petits murs de roca volcànica. Sembla aquí hi hauria un aflorament volcànic, a l'Aixart de la Conca. Una meravella que combinada amb la vegetació fan que la pujada sigui molt agradable. Arribem a un dels punts interessants del dia: la Base de Loran. Juntament amb l'emissora de Ràdio Liberti situada a la platja de Pals van ser fruit dels convenis signats pel govern franquista i el dels Estats Units, en el marc de la guerra freda amb la Unió Soviètica. La base de l'Estartit, ara en queden les restes, era una estació de transmissions que formava part de la xarxa de bases del sistema Loran. Bàsicament servia per els vaixells poguessin saber quina era la seva situació mitjançant la utilització de senyals de ràdio emeses des de terra. L'any 1994 es va posar punt i final de manera oficial a l'enclavament nord-americà cinc anys desprès de l'acabament de la guerra freda. Un cop coneguda aquesta peculiar història roca continuar el camí, ara cap al cim de Roca Maura. Hem de fer una mica pujada però res que no es pugui fer. Situat a 225 metres és una muntanya curiosa per la seva forma rocosa. Hi ha un mirador espectacular, sobretot a l'Estartit que queda als nostres peus. No és estrany que en aquest punt, aprofitant que hi ha les antenes de comunicacions, hi hagi instal·lada una càmera del temps de TV3 que segur que heu vist alguna vegada amb l'Estartit i les Medes com a protagonistes.
Un cop fetes les fotografies de rigor iniciem la baixada però per poca estona ja que encara ens queda un altre petit cim, la Torre Moratxa de 203 metres d'alt. Al seu cim hi ha les restes d'una torre de guaita fortificada d'època moderna que formava part del sistema defensiu contra el desembarcament de pirates del segle XVIII que es completava amb la torre dels Moscato i les masies fortificades de la plana del Baix Ter. No cal dir que les vistes son excepcionals amb tota la plana de la desembocadura del riu Ter al nostres peus. Un mosaic de colors meravellós. I ja només ens queda fer la baixada per arribar de nou a ran de mar, a la platja de l'Estartit i el seu passeig marítim.
Un recorregut de 10 kilòmetres i 400 metres de desnivell.
Powered by Wikiloc