dimarts, 17 de juliol del 2012

De Puigsac al Puig Estela per coll de Pal


De Puigsac al Puig Estela pel coll de Pal

El dissabte, dia 14 de juliol, a les set del matí sortíem de Puigsac, el veinat de Pardines. El nostre projecte era reconèixer el territori que s’estèn entre l’estany de Can Roca, i el seu pou de gel, del coll de Pal. Estem parlant de passar per l’Orri Vell i els plans de Pórtoles. L’objectiu darrer era pujar al Puig Estela (2.013 m alt) des del coll i baixar per la Portella d’Ogassa i el pla de la Llagona i pla de Sinan.
El dia, segons els metereòlegs havia d’estar marcat per núvols alts i, a la tarda, per plugues. I així va ser, en part, encara que dalt del Puig Estela hi havia més que núvols alts, una espessa boira.
La primera part va fer-se sense cap impediment, amb la recerca de l’estany dels Barbs (que varem trobar i marcar al GPS per si es vol indicar-los amb més precissió als plànols), una mirada a l’esplèndid Orri Vell (amb una volta de pedra feta a base de pedra tosca) i a tota la seva àrea de pastura, plena de vaques i eugues.)










El tercer objectiu era veure l’estany del Tarter. La veritat és que estava totalment buit, sec, amb sols alguna vegetació aquàtica sobrevivint. Fou una gran decepció ja que és l’estany més gran de la zona.
I varem anar derivant cap el coll de Pal. Des de l’alçada que anavem, varem poder veure les àmplies extensions de herbei del plans de Pórtoles i entendre la seva gran importància i valor dins del món del pasturatge ripollès. Quina gran comarcada s’amaga a la vessant nord del Puig Estela!










Havent esmorzat a la font de la Baga ens arribàrrem fins el coll de Pal i, sense, gaire espera, varem comneçar a pujar per la carena que separa els municipis d’Ogassa i Pardines. Des de les diferents alçades que assoliem, entre la boirina, varem poder contemplar sensera, en moments puntuals, l’espai de pastura que va des de l’Orri Vell fins la collada Verda: un gran catifa de verd!
Dalt del Puig Estela no es veia un burro a tres passes. La foto de grup, feta a una distància de quatre o cinc metres, ofereix una prova clara del temps que hi havia.

















La baixada, fou ràpida, cap a la Portella d’Ogassa, on va obrir-se una mica el panorama i varem poder contemplar un grossa concentració de vaques, cavalls i eugues al pla de la Llagona.
La baixada cap al Pla d’Ull de Bou i pla de Sinan varem fer-lo en una exhal·lació. Ja èrem de retorn d’aquesta excursió circular d’un 15 quilòmetres (amb un ascens acumulat d’un 800 metres, que ofereix i ens va oferir (malgrat el temps) imatges i panoràmiques que no cal perdre’s.

Antoni Llagostera