dissabte, 28 de novembre del 2020

Ruta dels Romans - Guissona

GUISSONA – TORREFETA – TARROJA DE SEGARRA – BELLVEÍ
Mª Clara Martínez (dissabte 26 setembre 2020) Fotos Julio Santiago
Magnífica ruta per la comarca de la Segarra. Hem seguit la Ruta dels Romans, dissenyada pel Consell Comarcal de la Segarra, però a més hi hem afegit el poble
de Tarroja de Segarra. Iniciem el recorregut entrant al nucli antic pel Portal de l’Àngel, que ens dona pas a carrerons estrets i magnífics monuments, com la Plaça Major, presidida per l’església de Santa Maria, antiga canònica agustiniana d'estil neoclàssic. Destaca el retaule i el claustre del s.XVII.















La plaça Capdevila, molt emblemàtica pel fet d’acollir la celebració de la revetlla de Sant Joan i per trobar-se al punt més alt de la població, lloc on s’hi va construir una torre fortificada, actualment desapareguda, que va ser l’embrió del primerenc nucli medieval. Al voltant d’aquest espai podem trobar-hi els carrers més antics de la població. Deixem enrere la població i prenem el camí de Guissona a Torrefeta, fins a l’ermita de la Mare de Déu de les Flors de Maig. Aquest tram de camí, en primavera el trobarem ple de flors. L’ermita es va construir per celebrar-hi l’aplec de cloenda del mes de Maria, al maig. 












Ens dirigim a Torrefeta (Torrefeta i Florejacs). Abans d’arribar al poble podem visitar el molí del Vives, quasi enrunat i engolit per la vegetació, i la Font del Poble. A Torrefeta en destaquen l’església parroquial, dedicada a Sant Amanç i el Passatge de Torrefeta. Aquest passatge està format per dos trams ben diferenciats que uneixen la Plaça Major, punt més elevat de la vila, amb el C/ Sastre. Té forma de "L" invertida. En el seu braç més llarg trobem un arc apuntat que funciona com a punt d'incisió, en el qual durant un metre queden al descobert les antigues bigues de fusta, tot i que actualment s'ha reforçat amb bigues de formigó. De camí de Tarroja de Segarra, hi ha l’ermita de la Mare de Déu de les Santesmasses, enlairada en un turó, i que ens permet una impressionant vista de la plana segarrenca. Un bon lloc per esmorzar, gaudint de les vistes. Amb la panxa plena, enfilem camí a Tarroja de Segarra. 












El nucli primigeni és format per l'antiga vila closa fortificada, quasi circular, on hi trobem al bell mig la plaça amb l'església neoclàssica de Sant Salvador, d'origen romànic. Dins del nucli encara es conserven els antics elements de la vila closa com diferents portals i carrers coberts. Seguim el nostre camí, per extensos camps de conreu, bàsicament cereal, que han sigut segats no fa massa i on encara hi ha les bales de palla ben apilades. També hi ha extensos camps d’ametllers, esperant que la pell de l'ametlla s’acabi d'assecar per a ser recollits. Seguim caminant, per pistes de molt bon caminar, fins el proper poble que travessarem. Es tracta de Bellveí, un petit nucli on hi destaca l’església de Sant Jaume. Sembla ser que la primera església de Bellveí, inicialment dedicada a la Santa Fe, va ser edificada a la mateixa època que el castell, cap a començament del segle XI. L'edifici actual és barroc, del segle XVII. El castell, com tants altres de la comarca, en perdre la seva funció militar al segle XVI, va transformar-se en un gran casal senyorial que és el que ens ha pervingut en gran manera, tot i que molt transformat per les successives divisions en habitatges separats. 












Deixem enrere Bellveí i ja enfilem el camí de tornada a Guissona. Travessem la població, ara per diferents carrers, i ens aturem al Safareig i les Fonts de Guissona, just davant del Portal de l’Àngel. Important és fer una visita al parc arqueològic on hi ha el jaciment de l’antiga ciutat romana de Iesso.
L'antiga ciutat romana de Iesso es troba sota de l'entramat urbà de Guissona. Va ser fundada al voltant de l'any 100 aC aprofitant els recursos naturals de la plana de Guissona: l'abundant presència d'aigua a més d'un terreny poc accidentat apte per a l'explotació agrària. Va ser una ciutat romana protegida per una muralla de 2,5 i 3 m d'amplada de la qual es conserva un tram i una torre de defensa. La ciutat tindria entre unes 15 i 18 ha d'extensió, amb un urbanisme regular caracteritzat per una xarxa ortogonal de carrers, a partir de dos carrers principals, un de nord a sud, i un d’est a oest. Actualment es poden visitar en el parc arqueològic dues hectàrees situat a l'extrem nord de la ciutat.


I fins aquí la sortida d’avui. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera, com sempre, tot Caminant per Catalunya.


Powered by Wikiloc

diumenge, 22 de novembre del 2020

Sant Marc de Brocà

L’ESTRET – SANT MARC DE BROCÀ – CASTELL DE BROCÀ
Dissabte 12 setembre 2020 (Mª Clara Martíez)
Sortida per la comarca del Berguedà, per terme municipal de Guardiola de Berguedà, per assolir el cim del Sant Marc de Brocà (100 cims). La majoria de les ressenyes ens indiquen fer l’ascensió per la cara sud: des de Bagà, pel Santuari del Paller, per Guardiola de Berguedà, pel veïnat de Terradelles i Brocà... També es pot fer des de Coll de Pal, per la canal Mala, o des de Gavarrós... però nosaltres ho fem des de la masia de l’Estret, per la cara nord de la muntanya. Ens arribem amb els cotxes fins la masia de l’Estret, per una pista en bon estat, des d'aprop del càmping l’Espelt. És la pista que porta a les Mines del Petroli de Riutort. L’Estret és un pas entre esmolades crestes que semblen l’espinada d’un dinosaure, el lloc on s’ajunten els torrents de la Coma i de la Baga Fosca amb el riu de Gavarrós, per formar el Riutort. L'antiga casa de l'Estret es situava a la part de ponent, i avui només en queda la planta, ja que està completament en runes. Arran de les explotacions petrolíferes de la mina de Riutort es va utilitzar com a Cantina i es va construir la casa nova utilitzada coma "casa d'estiueig" i amb les característiques pròpies d'una casa de principi del segle XX.
Iniciem la caminada per una pista forestal que s’enfila muntanya amunt, en ascens moderat però sense treva, i que ens ha de portar fins la Collada Grossa. Passem a tocar de la masia enrunada de la Coma, i una mica més amunt, hi ha el trencall que porta a la masia del Pla de l’Arca. A uns 200 metres de la masia nova hi ha les restes de la més vella, de la que tan sols en queden unes poques restes. Es diu que el nom prové dels Bons homes, que en la seva fugida de la Inquisició quan va caure Montsegur, en aquest lloc varen enterrar una arca amb tots els seus documents. Segurament una llegenda...













Seguim pujant per la pista, envoltats d’un fantàstic bosc de pi roig, amb el temps fent-nos una mica la guitza (plovineja), i ens aturem a la Collada Grossa a esmorzar. Després de recuperar forces i amb el cel més net de núvols, deixem la pista i prenem un sender molt ben marcat, el darrer tram fins el cim del Sant Marc. Allà dalt hi ha la petita ermita de Sant Marc, sense sostre i molt deteriorada, i un vèrtex geodèsic. Tot i que antigament, les cases de pagès de la zona tenien la tradició de pujar fins aquí la vigília de Sant Marc per encendre cadascuna d’elles una foguera, avui dia la tradició s’ha perdut i l’ermita resta en un total abandonament, i solament li queden les quatre parets i poca cosa més.



Antigament era costum que, quant hi havia alguna pesta, els fidels de les parròquies anessin en processó a venerar 
el sant perquè els deslliurés de les malalties, pestes o el temps advers. La tradició de pujar a Sant Marc es va mantenir fins que el capellà de Brocà ja va ser massa gran per pujar fins aquí dalt. A les hores, els actes eucarístics es van passar a l'església de Sant Martí de Broca, abaix, en els plans on es troben la majoria de les cases que havien format l’antic nucli dispers de Brocà.
També podem gaudir d’unes vistes espectaculars, des d’aquest cim. La vall del Bastareny amb Guardiola de Berguedà i Bagà al fons, el Pedraforca, la Serra d’Ensija, Coll de Pal, el Puigllançada.... tot un festival de muntanyes. Després de passar una bona estona admirant les vistes, iniciem el descens pel vesant sud de la muntanya, cap a Brocà. El primer tram del descens es per un sender en fort pendent, en mig de bosc de pi, fins arribar als Plans del Castell i la masia coneguda com el Castell. El conjunt arquitectònic de "Castell" està compost per la casa pròpiament dita, l'era, els coberts i les pallisses annexes. El castell es troba actualment desaparegut i podria haver estat situat a l'indret de la masia dita "El Castell", sobre l'actual parròquia de Brocà, o al serrat que domina el poble. Deixem la casa i ens dirigim cap a l’est, per còmoda pista forestal, voltant el Tossal Rodó, creuant el Torrent de La Pomerassa, i tornant als cotxes per un bonic i sender. Una ruta esplèndida, fàcil de fer amb un mínim de preparació física, que ens permet gaudir d’esplèndides vistes i de bonics racons carregats de historia.

 










Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera, tot caminant per Catalunya.



Powered by Wikiloc