CONJUNT MONUMENTAL D'OLÈRDOLA, BALMES I COVES.
escriu: Mª Clara Martínez (dissabte 2 desembre 2017)
Avui ens hem traslladat a la comarca de l'Alt Penedès. El nostre objectiu és visitar el conjunt monumental que es troba a la Muntanya d'Olèrdola, així com diferents balmes que van ser obrades i habitades, i alguna cova amb restes de pintures rupestres. Per arribar a l'inici de la ruta, des del poble de Moja (molt a prop de Vilafranca del Penedès) anem en direcció al cementiri, on prenem una pista de terra indicada cap a la “Muntanyeta,” que als pocs metres ens deixa en l’ampli aparcament.
Iniciem la ruta passant per la masia en ruïnes de la Muntanyeta, endinsant-nos en un bosc d'alzines per un bonic corriol, fins la granja de cal Passeres.
Seguim pel corriol, vorejant els cingles, i arribem al primer pas equipat que ens porta als abrics i balmes de Cal Ximet. Es tracta d'un conjunt d'abrics, en un espai de 100 m. de llargada, on es poden identificar encaixos per a bigues i altres elements que constaten que van ser habitats al segle XI. També hi trobem un grup de joves practicant l'escalada en les parets verticals del cingle.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNdt3ui2njiwfh48qNlgiF6_kHdtmYSS3g_h4F5cH3u_zvT-xfavhPZfdmDVULJV8sv4OQnfSBgI6CFXONq1BacR4IOrzi-XwlS8Ys9xOf1_bVSTeEyDPh4-uj1j9Z8OAy8QUpoQLsog4F/s200/font+amatllo.jpg)
La font de l'Amatlló, entaforada en un entrant de la paret, és un bon lloc per fer una paradeta. Un cop arribats al final de les balmes, el corriol ens torna a situar per damunt de la cinglera. La vegetació s'ha reduït a diverses espècies de matolls adaptats als terrers i climes secs, com el margalló. Més endavant trobem una hípica, i seguim fins que el sender ens deixa al Fondo de la Vall, o Fondal de la Seguera. Aquí trobem un pal indicador i marques del GR-92.
Abans de pujar al Conjunt Monumental, ens desviem a la dreta per visitar la Cova dels Segarrulls. La Cova dels Segarulls, Cova de les Pintures o Cova del Fondal de la Seguera, és una cova natural amb representació de pintura rupestre i enterrament col·lectiu d'incineració i inhumació. Està protegida com
Patrimoni de la Humanitat en el conjunt de l'Art rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica. A la seva entrada, a l'esquerra, es poden observar les figures de dos arquers, de color vermell, així com digitacions i taques per a tot arreu. La cova és a la part alta de la cinglera, i per accedir-hi, cal superar un tram de grimpada, equipat amb cordes.
Un cop vista, reculem fins la pista on hem trobat un pal indicador i les marques del GR-92. Ens dirigim, en suau pujada, al Conjunt Monumental, passant per les fonts de Fontanilles, Alba i del Castell. La història de l'indret parla de l'assentament de diverses tribus durant l'edat del bronze, de la construcció d'una primitiva muralla durant l'edat del ferro, i de l'arribada dels cossetans, una tribu ibèrica que va construir-hi tot un poblat, substituït més endavant per un campament militar romà que controlava la Via Augusta. En l'època de la conquesta cristiana, el comte Sunyer I hi va edificar el primer castell sobre les ruïnes d'una talaia romana, així com l'església de Sant Miquel. Les incursions musulmanes del segle X van malmetre greument el lloc, que va haver de ser reconstruït durant els dos segles següents, després de
passar a pertànyer a Mir Geribert, autoproclamat príncep d'Olèrdola.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmrhUbvm8J25NDqiPayhakgxI3ulIIdsa0q9KDeWGYD6tdfE39nESLe0Q2ZyKx5oAqcs0rkbVN4fCMZcvGUk9ZJ0iwXo4epuOeksf57HxEMXA6lpK6BX1_2xYKKYzMhFbAx6GxHLFvN5s-/s200/sant+miquel.jpg)
Actualment pertany al Museu d'Arqueologia de Catalunya, que inclou un centre d'interpretació. Després de visitar detingudament els diferents racons i restes d'edificacions del conjunt, encaminem les nostres passes cap a les Cases de la Vall i Can Castellví. Poc abans d'aquest conjunt de cases trobem el Forn de Can Castellví, totalment enrunat i engolit per la vegetació.
Passat el grup de cases i la masia de Can Castellví, trobem una fita en el camí que ens indica per on anar a les coves i balmes de Can Castellví. Per accedir-hi, ens cal superar el Pas de la Maricel. És un altre pas equipat amb cordes, cadenes i grapes (el tercer avui), que ens ajuda a baixar a aquestes impressionants balmes. Un cop superat el Pas de la Maricel anem resseguint els cingles per un corriol i de seguida ja trobem una primera balma força gran, que anem vorejant.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFpO8DNek1avnUv57Snt1z5FgG88urTNV3XO54UEYuxdhyphenhyphenxkEJc1O3XJe6GoPIDxkHljba-3YyBqO_dqcDryK-yHcWVfuixxc3Uj06WolWx1yxjLQJgLP8Mj8pWdpWV91YsE0dPzA-Bai3/s200/grimpades.jpg)
Tot seguit arribem a la Balma de Can Castellví, aquesta amb restes de murs, retalls de roca, forats de pal, bigues, dipòsits, sitges i fins i tot una enorme pedra de molí. Es creu que va ser un taller de sílex. Hem de tornar al camí que portàvem, i per fer-ho cal tornar a passar pel Pas de la Maricel. Tant les grapes com les cordes i cadenes, ens donen prou seguretat per superar-lo sense massa dificultat. I ja tan sols ens queda prendre el camí que ens ha de tornar al lloc on tenim els cotxes.
Una ruta amb molt encant, molta història, bones vistes i trams divertits.
Els trams equipats no són obligatoris per fer la ruta, però sí per visitar les balmes i les coves. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.