Ens situem al nucli del Pasteral en terme municipal de la Cellera de Ter. Ens trobem en un petit barri que inclou les cases de la carretera, el carrer de les Brugueres o de les Serps i diverses masies escampades pel que es coneix com el Plademunt. Hem deixat els cotxes a l'antiga estació de tren de la via verda del carrilet d'Olot situada entre les poblacions d'Amer i la Cellera de Ter. Un lloc de pas de ciclistes que fan aquesta ruta.
Després de passar per el veïnat del Pasteral ens dirigim cap a les vores del riu Ter que tenim a tocar. En aquest punt hi ha l'aiguabarreig del riu Brugent i el Ter. La bellesa d'aquest aiguabarreig radica en la manera com es produeix, amb aigües tranquil·les i amb una vegetació típica del bosc de ribera. Segurament us sonarà el Pasteral també per el seu embassament que trobem més amunt. Abans però ens trobarem amb la resclosa de la Burés, també coneguda com el Pasteral II que va ser construïda per substituïr la resclosa de can Coll de Rieral destruïda durant l'aiguat de l'octubre del 1940. Aquest recull les aigües i les canalitza fins a Anglès. Servia per fer arribar l'aigua a la indústria tèxtil de la Burés situada a Anglès.
Seguim caminant cap als ponts de la carretera. N'hi ha dos sobre el riu Ter, el de la carretera C-62 i el del carrilet. Aquí és on volem recordar la Batalla del Pasteral. Hi haurem de posar imaginació i fer present un pont de fusta que fou el principal escenari de la batalla. Aquesta fou la principal batalla, que no la única, i quasi la darrera que mereix aquest nom, més enllà de batusses i escopetejades de l'aixecament o guerra dels Matiners (setembre 1846 - maig 1849). També anomenada segona guerra carlina fou una guerra civil del segle XIX espanyol o, com considera l'historiador Robert Vallverdú, un aixecament armat de Catalunya contra Madrid. El pont era un lloc estratègic per travessar el riu. Al capvespre d'aquell dia d'hivern va començar l’enfrontament entre els dos bàndols que tan esperat com per les forces liberals. El resultat dels combats foren 16 morts i 10 ferits i, al mateix temps, una eufòria suïcida entre els carlins, que decideixen plantar cara a l’exèrcit liberal. Us recomanem conèixer tota la història ja que en aquest blog fem un petit resum. Un cop coneguda part de la història hem seguit direcció el Pantà del Pasteral. De fet es veu la resclosa de seguida. Cal tenir present que també, en aquest punt, hi ha la captació d'aigua que subministra la ciutat de Barcelona i el seu entorn. Si seguim veurem la presa i voregem un tram del pantà. L’embassament del Pasteral, juntament amb el de Sau (527,8 hectàrees, amb capacitat per 151,3 hm³ ), inaugurat el 1965; i el de Susqueda (466 hectàrees, amb capacitat per 233 hm³), inaugurat el 1967 ; forma part d'un sistema de tres pantans que regulen el riu Ter. Avui aquesta tres embassament uneixen la comarca d'Osona amb la de la Selva. L'embassament del Pasteral és el més petit dels tres, té una llargada de 17 quilòmetres i 3 quilòmetres d'amplada màxima, amb una capacitat màxima de 2 hm³, ocupant 34,6 hectàrees. La presa actual té un mur de 34 m d'altura, una longitud de coronació de 150 metres.
Seguim la ruta i ens enfilem de nou al barri del Pasteral per a dirigir-nos al traçat de l’antiga carretera, per a contemplar el pont del carrilet. just davant l’antiga estació, enfilem el camí que circumval·la la muntanya de Canet, passant per darrera la central hidroelèctrica del Pasteral, on ens rep un dels meandres de la cua del pantà i les gegantines muntanyes de les Guilleries, amb els cims de Puigdefrou i Sant Gregori davant nostre. Pugem fins a Colldegria per a trobar-nos amb el seu dolmen prehistòric i una màgica panoràmica sobre les Guilleries i el Ter als seus peus. També és conegut com el “Balcó del Pasteral”, per les seves belles vistes al meandre que ocupa el pantà. Poc més endavant hi ha les pedreres de Colldegria, un grup de quatre excavacions d’on es va extreure marbre de finals del segle XIX fins al 1988. I si seguim el camí direcció de nou cap al Pasteral, tot baixant trobem una cova. La cova del Pasteral és una cavitat d'uns 35 metres de recorregut conegut i es considera la més important de la comarca i la de més entitat del Massís de les Guilleries. Presenta tres entrades artificials a la seva base i dos accesos naturals a la seva part superior. Cal dir que estàn tancades i s'hi han trobat restes arqueològiques.
I finalment hem tornat cap al punt de sortida. Ja veieu que amb un recorregut d'uns 9 kilòmetres i amb poc desnivell, hem pogut veure molts espais i sobretot conèixer la història d'aquestes contrades.