Excursió a cavall de les comarques del Ripollès i Osona, el passat dimecres 13 de febrer amb l'Antoni Llagostera. El punt de sortida i arribada, Alpens. Un poble digne de visitar i gaudir.
Nosaltres hem començat a caminar de seguida cap al oratori de Sant Antoni. Un dels punts de returada que formaven part del camí ramader del Lluçanès. Una vila on s'ajunten dos dels ramals principals d'aquest camí al seu pas pel Lluçanès, el ramal oriental i el ramal central. Seguint la ruta de seguida passem per davant de Torrats. Una masia que havia estat un lloc important de returada per la transhumància. També coincidim amb el GR 1.
I seguin ara per una pista, trobem la Roca de Pena, una formació geològica, amb aspecte de mur, fruit de l'erosió i descomposició natural de la pedra. És de dimensions ben considerables. Ens trobem davant d'un dels simbols d'Alpens.
S’anomena Roca de Pena perquè, es creia que dins d’ella, algunes ànimes hi penen els seus pecats. Aquesta roca podria ser una mena de purgatori sobre la terra. La riera de Matamosses ens limita la comarca d'Osona i el municipi de les Llosses, al Ripollès, on transcorre bona part de la sortida. Anem a buscar el coll Tallat. En aquest punt ja hem deixat el camí ramader. Ens desviem a l'esquerra per pujar fins al Puig Cornedor. Amb 15 minutets hi arribem després d'una pujada forta. Ens trobem a 1.229 metres, el cim més alt de la serra de Vinyoles. És un excel·lent mirador tot i que ara els pins començen a tapar la vista, sobretot cap al pirineu. Està inclòs al llistat dels Cent Cims de la FEEC.
Un cop fet el cim i les fotos de rigor cal recuperar el coll Tallat i enfilar tot carenejant fins a Santa Margarida de Vinyoles. És una magnífica talaia a 1.298 metres d'alt. Hi trobem un edifici molt modificat on hi destaca un campanar. Té afegit a una banda la sagristia i a l'altra l'antiga casa d'ermitans. El més important de l'actual Santuari és el fet que en aquest lloc hi havia el castell de la Guàrdia, feu d'una de les famílies nobiliàries importants del Ripollès. Un cop ben reposats i esmorzats hem seguit la ruta, ara cap a Sant Martí de Vinyoles i Portavella. Pel camí podem veure el faig monumental de Santa Margarida de Vinyoles i la cova o forat de Tofaroques. El petit nucli de Portavella, amb l’església de Sant Martí de Vinyoles i la casa de Portavella, forma un conjunt d’una presència notable. L’església de Sant Martí té restes romàniques, del segle XII L’antiga masia de Portavella, amb la robusta torre al costat, confereix a la unitat una caràcter de casa forta, quasi una fortalessa. Estem davant una casa ferrenya i imponent. L'edifici està documentat el 1140.
En aquest punt deixem el GR 1 que ens ha acompanyat des de la casa de Torrats. Agafem una pista ja de tornada cap a Alpens. De fet aquesta mateixa pista ens hi portaria a Torrats. Però nosaltres baixarem per el Grau d'Olla des del coll Mercadal. Abans d'arribar a la vila d'Alpens encara passem per la casa d'Anfruns encara en terme de Les Llosses. Una altra gran masia d'aquestes contrades. Un cop arribats al punt de sortida, ara si, és moment d'entretenir-se pels carrers i racons que amaga aquesta vila. L'església parroquial, el carrer major, la batalla d'Alpens o la quantitat de forja que hi trobem son només alguns dels punts interessants d'aquest municipi del Lluçanès.
Llàstima que hem trobat el casino tancat i al ser un dimecres, a la fonda, no feien dinars. S'hi menja be. L'alternativa l'hem trobat al collet de Sant Agustí on el dinar ha valgut molt la pena, i amb bona companyia. Fins a la propera.
Nosaltres hem començat a caminar de seguida cap al oratori de Sant Antoni. Un dels punts de returada que formaven part del camí ramader del Lluçanès. Una vila on s'ajunten dos dels ramals principals d'aquest camí al seu pas pel Lluçanès, el ramal oriental i el ramal central. Seguint la ruta de seguida passem per davant de Torrats. Una masia que havia estat un lloc important de returada per la transhumància. També coincidim amb el GR 1.
I seguin ara per una pista, trobem la Roca de Pena, una formació geològica, amb aspecte de mur, fruit de l'erosió i descomposició natural de la pedra. És de dimensions ben considerables. Ens trobem davant d'un dels simbols d'Alpens.
S’anomena Roca de Pena perquè, es creia que dins d’ella, algunes ànimes hi penen els seus pecats. Aquesta roca podria ser una mena de purgatori sobre la terra. La riera de Matamosses ens limita la comarca d'Osona i el municipi de les Llosses, al Ripollès, on transcorre bona part de la sortida. Anem a buscar el coll Tallat. En aquest punt ja hem deixat el camí ramader. Ens desviem a l'esquerra per pujar fins al Puig Cornedor. Amb 15 minutets hi arribem després d'una pujada forta. Ens trobem a 1.229 metres, el cim més alt de la serra de Vinyoles. És un excel·lent mirador tot i que ara els pins començen a tapar la vista, sobretot cap al pirineu. Està inclòs al llistat dels Cent Cims de la FEEC.
Un cop fet el cim i les fotos de rigor cal recuperar el coll Tallat i enfilar tot carenejant fins a Santa Margarida de Vinyoles. És una magnífica talaia a 1.298 metres d'alt. Hi trobem un edifici molt modificat on hi destaca un campanar. Té afegit a una banda la sagristia i a l'altra l'antiga casa d'ermitans. El més important de l'actual Santuari és el fet que en aquest lloc hi havia el castell de la Guàrdia, feu d'una de les famílies nobiliàries importants del Ripollès. Un cop ben reposats i esmorzats hem seguit la ruta, ara cap a Sant Martí de Vinyoles i Portavella. Pel camí podem veure el faig monumental de Santa Margarida de Vinyoles i la cova o forat de Tofaroques. El petit nucli de Portavella, amb l’església de Sant Martí de Vinyoles i la casa de Portavella, forma un conjunt d’una presència notable. L’església de Sant Martí té restes romàniques, del segle XII L’antiga masia de Portavella, amb la robusta torre al costat, confereix a la unitat una caràcter de casa forta, quasi una fortalessa. Estem davant una casa ferrenya i imponent. L'edifici està documentat el 1140.
En aquest punt deixem el GR 1 que ens ha acompanyat des de la casa de Torrats. Agafem una pista ja de tornada cap a Alpens. De fet aquesta mateixa pista ens hi portaria a Torrats. Però nosaltres baixarem per el Grau d'Olla des del coll Mercadal. Abans d'arribar a la vila d'Alpens encara passem per la casa d'Anfruns encara en terme de Les Llosses. Una altra gran masia d'aquestes contrades. Un cop arribats al punt de sortida, ara si, és moment d'entretenir-se pels carrers i racons que amaga aquesta vila. L'església parroquial, el carrer major, la batalla d'Alpens o la quantitat de forja que hi trobem son només alguns dels punts interessants d'aquest municipi del Lluçanès.
Llàstima que hem trobat el casino tancat i al ser un dimecres, a la fonda, no feien dinars. S'hi menja be. L'alternativa l'hem trobat al collet de Sant Agustí on el dinar ha valgut molt la pena, i amb bona companyia. Fins a la propera.