dijous, 4 d’abril del 2019

Alpens - Santa Margarida de Vinyoles

Excursió a cavall de les comarques del Ripollès i Osona, el passat dimecres 13 de febrer amb l'Antoni Llagostera. El punt de sortida i arribada, Alpens. Un poble digne de visitar i gaudir.




Nosaltres hem començat a caminar de seguida cap al oratori de Sant Antoni. Un dels punts de returada que formaven part del camí ramader del Lluçanès. Una vila on s'ajunten dos dels ramals principals d'aquest camí al seu pas pel Lluçanès, el ramal oriental i el ramal central. Seguint la ruta de seguida passem per davant de Torrats. Una masia que havia estat un lloc important de returada per la transhumància. També coincidim amb el GR 1.










I seguin ara per una pista, trobem la Roca de Pena, una formació geològica, amb aspecte de mur, fruit de l'erosió i descomposició natural de la pedra. És de dimensions ben considerables. Ens trobem davant d'un dels simbols d'Alpens.
S’anomena Roca de Pena perquè, es creia que dins d’ella, algunes ànimes hi penen els seus pecats. Aquesta roca podria ser una mena de purgatori sobre la terra. La riera de Matamosses ens limita la comarca d'Osona i el municipi de les Llosses, al Ripollès, on transcorre bona part de la sortida. Anem a buscar el coll Tallat. En aquest punt ja hem deixat el camí ramader. Ens desviem a l'esquerra per pujar fins al Puig Cornedor. Amb 15 minutets hi arribem després d'una pujada forta. Ens trobem a 1.229 metres, el cim més alt de la serra de Vinyoles. És un excel·lent mirador tot i que ara els pins començen a tapar la vista, sobretot cap al pirineu. Està inclòs al llistat dels Cent Cims de la FEEC.











Un cop fet el cim i les fotos de rigor cal recuperar el coll Tallat i enfilar tot carenejant fins a Santa Margarida de Vinyoles. És una magnífica talaia a 1.298 metres d'alt. Hi trobem un edifici molt modificat on hi destaca un campanar. Té afegit a una banda la sagristia i a l'altra l'antiga casa d'ermitans. El més important de l'actual Santuari és el fet que en aquest lloc hi havia el castell de la Guàrdia, feu d'una de les famílies nobiliàries importants del Ripollès. Un cop ben reposats i esmorzats hem seguit la ruta, ara cap a Sant Martí de Vinyoles i Portavella. Pel camí podem veure el faig monumental de Santa Margarida de Vinyoles i la cova o forat de Tofaroques. El petit nucli de Portavella, amb l’església de Sant Martí de Vinyoles i la casa de Portavella, forma un conjunt d’una presència notable. L’església de Sant Martí té restes romàniques, del segle XII L’antiga masia de Portavella, amb la robusta torre al costat, confereix a la unitat una caràcter de casa forta, quasi una fortalessa. Estem davant una casa ferrenya i imponent. L'edifici està documentat el 1140.










En aquest punt deixem el GR 1 que ens ha acompanyat des de la casa de Torrats. Agafem una pista ja de tornada cap a Alpens. De fet aquesta mateixa pista ens hi portaria a Torrats. Però nosaltres baixarem per el Grau d'Olla des del coll Mercadal. Abans d'arribar a la vila d'Alpens encara passem per la casa d'Anfruns encara en terme de Les Llosses. Una altra gran masia d'aquestes contrades. Un cop arribats al punt de sortida, ara si, és moment d'entretenir-se pels carrers i racons que amaga aquesta vila. L'església parroquial, el carrer major, la batalla d'Alpens o la quantitat de forja que hi trobem son només alguns dels punts interessants d'aquest municipi del Lluçanès.


Llàstima que hem trobat el casino tancat i al ser un dimecres, a la fonda, no feien dinars. S'hi menja be. L'alternativa l'hem trobat al collet de Sant Agustí on el dinar ha valgut molt la pena, i amb bona companyia. Fins a la propera.

diumenge, 31 de març del 2019

Castellbell i el Vilar

CASTELLBELL I EL VILAR – TURÓ DE L’ESCLETXA – VILADOMS DE DALT
Dissabte 9 febrer 2019 (Mª Clara Martínez)
Bonica i variada ruta per terres del Bages, en concret pel terme municipal de Castellbell i el Vilar. El punt d’inici és el nucli de població i l’antiga colònia tèxtil de La Bauma, fundada a la segona meitat del segla XIX.
La Bauma és la més antiga de les colònies del municipi. Els seus orígens són dues fàbriques que construïren els industrials Narcís Roca i Francesc Llubià el 1859. Els dos edificis més emblemàtics de la colònia són la torre i l'església de la Sagrada Família, obra de l'arquitecte modernista Alexandre Soler i March.











L'església de la Sagrada Família és una edificació força monumental, d'estil medievalista, situada a mà dreta al peu de la carretera de Manresa a Terrassa.
La Torre de la Bauma és un edifici modernista adossat a la fàbrica de la Bauma, que constituí l'habitatge dels propietaris de la colònia de la Bauma.
Vistos aquests edificis, iniciem caminada, pel bonic camí que va per darrera les cases i que ens porta fins l’estació i, algun tram per carretera, fins el nucli del Vilar. A l’entrada del Vilar hi ha exposat un antic trull dedicat a la fabricació d’oli d’oliva del Mas del Puig, que el trobem just a l’inici del carrer que ens porta fins l’església de Santa Maria del Vilar, que visitarem a la tornada.
Ara seguim uns metres més per la carretera, fins passar el cementiri, on trobem una pista que ens porta a passar per sobre les vies de tren per un pont i a passar per sota la C-16, fins una cruïlla, en la que hem d’anar per la dreta. A la tornada vindrem per l’esquerra.  Ens comencem a enfilar, primer suaument i després amb més decisió, en direcció al Turó de l’Escletxa.

En tot moment tenim una excel·lent vista de la Muntanya de Montserrat, de punta a punta. Quan arribem a dalt la carena, ens desviem uns metres cap a la dreta per donar una ullada a la part de dalt de la Ferrada del Turó de l’Escletxa. Per accedir on som, ho podem fer també per baix de la cinglera, però haurem de portar equip per superar aquesta petita ferrada. Tornem a la carena i ara ja sí que ens dirigim cap el cim del Turó de l’Escletxa. Pocs metres abans d’arribar-hi trobem una cabana de pedra seca en força bon estat.


Acabem d’arribar al cim, des d’on gaudim d’espectaculars vistes. La serra de Montserrat de punta a punta en una banda, i a l’altre el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, amb tot el seu entorn. Malgrat ser d’altura modesta, 448 metres, forma part del llistat de 100 cims de la FEEC. Un bon lloc per aturar-nos a fer un most i recuperar forces.
Baixem del Turó de l’Escletxa, uns metres per un sender, fins arribar a una còmoda pista. La seguim i ens arribem fins les ruïnes del que va ser en el seu dia l’imponent Mas de Viladoms de Dalt.
Al seu voltant hi ha diferents elements patrimonials d’interès que mereixen una bona visita. La més important és sens dubte l’antiga ermita, però a la vora també podem visitar un jub de glans i una barraca de pedra en sec. Si podeu, val la pena enfilar-se al turó que hi ha al costat. La vista d’aquest antic mas des d’aquest lloc és espectacular.










Acabada la visita al mas i el seu entorn, retrocedim uns metres i seguim per la pista, ja en direcció al Vilar. Aquest tram de camí que ens queda per tornar al poble transcorre per pista forestal, en suau descens, per entre antics camps de conreu, on encara descobrim molts elements que donen fe d’aquest passat agrícola de la zona. Barraques de pedra seca, murs de marges o de contenció de terres també de pedra seca, fonts.... La llàstima és que molts d’aquests elements es troben amagats, engolits per la vegetació. Tan sols hem vist un parell de camps que es mantenen en actiu.
Quan tornem a ser a l’entrada del Vilar, ens arribem fins l’església de Santa Maria, que es troba a l’extrem del allargassat nucli. És una església de nau única, amb quatre capelles laterals per banda. Adossat en un costat, un original campanar de planta quadrada obrat en totxo. Ja tan sols queda desfer el tram de carrer i tornar a La Bauma, on hem iniciat la caminada d’avui.


Una caminada per camins de bon caminar, sense passos complicats, amb espectaculars vistes i amb molts elements arquitectònics que fan referència al passat industrial i agrícola de la zona. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.