MELIANTA – PLATJA D’ESPOLLA – SALTS DE MARTÍS
Mª Clara Martínez - dissabte 20 juny 2020
Una volta molt fàcil a prop de l’Estany de Banyoles, per anar a veure un fenomen que tan sols es produeix en èpoques d’abundants pluges: la Platja d’Espolla i els salts de Martís plens d’aigua. Aparquem els cotxes en una esplanada que hi ha habilitada a tocar de la Platja d’Espolla, a Melianta. Allà mateix trobem plafons explicatius que ens situen i ens ajuden a entendre aquest fenomen.
La Platja d'Espolla (Clot d'Espolla) és un paratge realment curiós que gran part del temps està sec, i de tant en tant segons les pluges s’omple d’aigua subterrània, formant un estany. Diuen els experts que l'aigua que cau a l'Alta Garrotxa nodreix l'Estany de Banyoles. Però que en moments de molta afluència d'aigua aquesta busca altres camins de sortida, els quals posen en funcionament un complex sistema hídric que actua com a sobreeixidor. En aquest estanyol hi viuen els triops, una espècie de crustaci molt poc corrent que estan adaptats als ambients d’aigües temporànies (que s’assequen i s’inunden), i la seva forma actual és molt semblant a la de triops fòssils trobats fa milions d’anys, pel que es consideren gairebé uns fòssils vivents. La seva mida és d’uns tres centímetres.
Des del mirador tenim una esplèndida vista del conjunt. Comencem a resseguir l’estanyol per un camí ben marcat, amb algunes baranes de fusta i amb molts plafons explicatius. Veiem alguns dels brolladors d’aigua subterrània i al llarg del camí trobem les restes excavades d’antics assentaments neolítics.
El camí comença a resseguir el rec, que porta les aigües de l’estanyol al Fluvià. El travessem i arribem a un grup d’arbres on hi ha una gran fita de terme, en el punt on es troben els municipis de Fontcoberta, Porqueres, Serinyà i Esponellà. Fa un temps també hi havia una escultura de Sant Galderic, antic patró de la pagesia catalana. Una gamberrada va destruir l’escultura. Seguim caminant per una ampla pista forestal, fins el veïnat de Martís, on hi trobem una Creu de Terme i un antic pont romà.
Allà mateix, en una cruïlla, hi ha indicadors per anar als Salts de Martís. Davant mateix d’una gran casa coneguda com l’Hospici, en surt un camí que baixa fins un pont de pedra, i des d’allà podem admirar el Salt Petit de Martís. Seguim baixant pel camí, i per unes escales que trobem a la nostra esquerra, arribem a un mirador de fusta on podem gaudir del fantàstic espectacle que ens ofereix el Salt Gros de Martís.
Vist els saltants d’aigua, tornem al camí principal, i a l’ombra d’unes alzines ens disposem a recuperar forces amb l’esmorzar. La tornada la fem passant pel petit nucli de masies de Martís de Dalt. Aquest és un grup de grans masies molt antigues: Can Bofí de la Torre, Mas Teixidor, Mas Bartomeu... i tot seguit una suau pujada que ens porta a tocar del Veïnat de Brunsó.
Seguim ja direcció a Melianta, passant per la capella de Sant Miquel, i el nucli de Centenys, on hi destaca l’església de Sant Iscle i Santa Victòria. De tornada a Melianta, travessem la població, visitem l’entorn de la moderna església. Melianta és una urbanització de Fontcoberta. Als anys 60 va començar a créixer, i als anys 80 es va acabar d’expandir i es va construir un gran Fontcoberta conserva l’Ajuntament, però actualment tan sols hi viuen unes poques persones. I finalment tornem als cotxes, donant per finalitzada la sortida d’avui. Esperem que us hagi agradat i fins a la propera.