dijous, 17 de setembre del 2020

Font-Romeu

Dissabte 18 de juliol 2020 - Mª Clara Martínez
Una sortida espectacular, recorrent els punts més importants de l’estació d’esquí de Font-romeu. A tan sols 10 km de la frontera espanyola es troba l'assolellada estació de neu de Font-Romeu. Espais panoràmics combinen perfectament amb unes instal·lacions que s'adapten a tots els gustos i nivells.


Són 43 kilòmetres esquiables, amb 41 pistes i 23 remuntadors situats entre 1.650 m i els 2.250 m d'altitud, envoltada de boscos i d'un poble amb 2.000 habitants. És una estació autèntica i esportiva que entusiasmarà als enamorats de la naturalesa i, per descomptat, a les famílies. Amb 111 quilòmetres de pistes i senderes traçades i abalisades, l'estació de Font-Romeu Pyrénées 2000 ofereix un vast espai per a la pràctica de l'esquí nòrdic. 22 diferents circuits (7 verds, 10 blaus i 5 vermells) distribuïts entre el Pla de la Calma i el bosc dels Estanyols.
Des de la població de Font-romeu, ens dirigim a la zona de Les Airelles, a les pistes d’esquí, on hi ha una bona zona d’aparcament. A dalt de tot de l’aparcament hi trobem un tancat amb gossos, que a l’hivern arrosseguen els trineus, i una hípica. Allà mateix iniciem la ruta, cap a la dreta, en suau pujada, fins assolir el cim de La Gallinera. La Gallinera és una muntanya de 2.126,5 metres d’altitud. És un lloc molt reconegut i visitat per tota mena de practicants dels esports de muntanya i d'hivern, perquè és un dels nuclis de concentració de pistes d'esquí del terme, així com lloc de pas de moltes rutes excursionistes a peu o amb raquetes de neu. A més, hi puja una pista de muntanya des de les Airelles i el Coll del Pam. Estan treballant. Durant l’època d’estiu han de posar a punt totes les infraestructures per la campanya d’hivern.
Aquí tenim el primer tast de les fantàstiques vistes que tindrem avui. Deixem enrere aquest cim i en dirigim a la zona de La Calma. Aquí ens sorprèn un gran moviment de gent, però té la seva explicació. Els telecadires estan en marxa, i aquesta és la millor manera de treure tot el profit d’aquesta estació d’esquí. Si pugem fins aquí amb telecadira, podem fer gran quantitat de rutes per aquest entorn, o podem agafar l’altre telecadira i baixar fins Les Bulloses, amb una inacabable varietat de rutes i pics per fer a la zona, com el Carlit.



Des del cim del Roc de La Calma (2.213 metres) hi ha molt bones vistes de La Cerdanya. Al seu voltant, unes taules amb bancs que ens convides a fer una aturada per esmorzar i recuperar forces.Amb la panxa plena i moltes ganes de seguir gaudint, posem rumb al refugi guardat de La Calma. Al llarg del camí trobarem diversos miradors on quedarem bocabadats amb esplèndides vistes a Les Bulloses i els altius pics que les envolten: Carlit i tota la seva carena, Peric i petit Peric... Impressionant.



Al refugi de La Calma també hi trobem molta gent. És fora de dina, i el menjar que veiem passar cap a les taules té molt bona pinta. Fa calor i no ens podem resistir a una cervesa ben fresca... Tornem a reprendre la marxa. Ens queda fer el cim del Pic dels Moros, i cap allà que ens encaminem. Anem gaudint de la bellesa de la Cerdanya: petits bosquets, prats verds i ramats de bestiar, vaques i cavalls.
La pujada al Pic dels Moros també és molt fàcil, per pista forestal i amb suau desnivell. Des del cim (2.138 metres) tenim una esplèndida vista de La Cerdanya i les muntanyes que l’envolten. Des del Cadí fins el Canigó (Penyes Altes amb el Pedraforca traient el nas al seu darrera), muntanyes de Núria i capçalera del Freser...) I també gaudim de la vista de la vall de la Cerdanya, amb tots els petits pobles als nostres peus, com Font-romeu, amb el seu antic Gran Hotel, enlairat al cim d’un turó.




Un cop vist l’entorn i fetes les fotos de rigor, iniciem el retorn ja cap els cotxes. Per pista forestal i sense cap mena de complicació. Abans d’arribar, encara ens queda un punt interessant per aturar-nos i comentar. El refugi lliures dels Llobins. En perfecte estat i molt net, capacitat per a quatre persones, taula, estufa de llenya i molta llenya. Val la pena que quan fem us d’aquestes instal·lacions les deixem sempre millor del que les hem trobat....
I ara sí, una suau caminadeta més i en un parell de km ja som de tornada als cotxes. Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera, com sempre, tot Caminant per Catalunya-

diumenge, 13 de setembre del 2020

Daió -Cremal

Dimecres 8 juliol 2020 (Antoni Llagostera)
Excusió a la comarca del Ripollès en terme municipal de Queralbs per una ruta poc coneguda. Ens situem a la Central de Daió, indret conegut com a punt de sortida del camí cap a Coma de Vaca seguint les gorgues del Freser. I on hi trobem un parell d'edificis, un conjunt formidable d’arqueologia industrial, que encara funciona, era formada per un seguit de centrals hidroelèctriques en cadena: Freser superior, Freser inferior, Daió, la Farga, el Molí i Rialb. Avui les primeres centrals formen un sol cos, amb major producció que anteriorment. La central hidroelèctrica de Daió va ser construïda el 1907 i fou la primera de totes les centrals hidroelèctriques del riu Freser. Va ser la primera central hidroelèctrica de Catalunya destinada a dur força elèctrica a llarga distància, en aquest cas a la ciutat de Vic, a uns 60 quilòmetres. 



Fet aquest apunt agafem un camí que surt just a l'esquerra de l'edifici més gran i seguiex les gorgues de Núria que en aquest punt s'ajunten amb el Freser. El camí té algun tram difícil on per superar el desnivell hi trobem alguns passos equipats amb taulons, cables, platines, grapes i graons metàl·lics, cordes, etc., sempre ben aprop del riu i contemplant els bonics saltants d’aigua. 
















Es tracta de pujar els 314 metres d’alçada que hi ha entre la central de Daió de Baix (1.181 m alt) i el pont de Cremal (1.495 m alt). Passem pel Prat Bac i el prat d’en Gotilla. Finalment s'enllaça amb el camí de Núria i tot seguit s'arriba al Pont de Cremal.
 


Estem davant un característic pont amb un arc de mig punt, molt freqüent a la zona, on tenim diferents exemples de pont d’aquesta tipus. Segur que té origen medieval, encara que reconstruït diferents vegades, per les avingudes del riu Núria, que poden ser molt potents. Està situat al bell mig de les gorges de Núria, excavades pel riu. El camí de Queralbs a Núria és el camí de romiatge de Núria més tradicional i probablement un dels itineraris de muntanya més característics de Catalunya i del Pirineu. En sentit ascendent o bé de baixada, és una magnífica oportunitat per a conjugar esport, tradició i natura. Nosaltres però no el seguim ja que trenquem cap a l'esquerra anant a buscar les roques de Totlomón, per la part suerior de la tartera de les Rates que abans hem passat per sota a tocar de l'aigua.



Trobem ben bé davant la central de Daió de Dalt que actualment només recull l'aigua i la baixa cap a Daió de Baix per un impressionant tub. Nosaltres baixem per les marrades de Totlomón i precisament anem trobant aquest tub. Per fer funcionar la central de Daió, amb els canals que subministren aigua a la central que provenen del riu Núria i del Freser, fou necessari fer unes importants obres de canalització (atravessant troços de muntanya rocosa) de l’aigua dels rius Fontalba, Núria i Freser, una obra d’enginyeria impressionant, amb unes obres de gran dificultat i qualitat, que tenen una gran rellevància.





 






Un cop som al punt de sortida i com que és una excursió relativament curta, podem acostar-nos fins al Salt del Sastre. En aquest cas si que seguim el camí que segueix les gorgues del Freser i que ens porta cap a Coma de Vaca. Pro amb uns 20 minuts de trajecte ja arribem al salt, una castada de 14 metres d'alçada en un racó màgic, una mica apartat del camí. Una ruta molt entretinguda on hem descoberts racons potser no tant transitats però de gran bellesa.