diumenge, 20 de setembre del 2020

Serra de Montgrony

Dijous 16 de juliol de 2020 - Antoni Llagostera
Clàssica sortida de l'excursionisme a la comarca del Ripollès al cim del Costa Pubilla. La Serra de Montgrony és una carena muntanyosa situada a cavall de les comarques del Berguedà i del Ripollès. L'elevació màxima corresponen a La Creueta (2.066 m alt), el pic més occidental. 
 

El principals cims son d’est a oest: La Berruga (1.786 m alt), la Covil (2.002 m alt)), Costa Pubilla o cim de Pla de Pujalts (2.056 m alt), Puig de Coma Ermada (2.000 m alt), Tossal de Meians (2.051 m alt), L’Emperadora (1.962 m alt), Pedra Picada (2.010 m alt), Serrat del Paravent (1.911 m alt), Cap dels Plans del Ginebrar (1.901 m alt), La Moixera (1.996 m alt), Pica Roja (2.032 m alt) i cim de la Creueta (2.066 m alt). Nosaltres però només n'hem fet un parell. El Costa Pubilla tot i no és el més alt de la carena, és el més concorregut. S'hi pot pujar des de diferents llocs. Nosaltres ho fem des de la pista que surt abans d'arribar al Santuari de Montgrony, i que va cap a les Viles Xiques, Viles Grosses i Meians, que també és el GR 3.
No cal arribar a les Viles Xiques pro, ja que una pista ens acosta, ja a peu, al pla de l'Ordi i tot seguit al pla Amorriador, lloc tradicional de pastura estival. A mida que anem pujant les vistes ens van acompanyant, el Cadí i el Pedraforca per exemple. Al final de la pista trobem la font del Ca o dels Ocells, que encara es assenyalada al plànol d’Alpina de 1971, amb una important surgència avui; junt amb la font de la Roca, molt més al costat del coll de Coma Ermada, molt ben apariada amb dues basses rodones. Continua un corriol que es portarà fins el coll de Coma Ermada (1.876 m alt), passant per la font del Roc, que està en una estat bastant lamentable i que caldria endreçar.
 
 


 
 
 
 
 
 
 
Continuant un corriol ens acosta fins al coll de Coma Ermada on ja s'ens obren les vistes a l'altre cantó. Les Valls del Rigat, de Ribes i els cims de l'alt Ripollès. Ara ens cal assolir el cim de l’excursió d’avui, el Costa Pubilla o cim de Pla de Pujalts (2.056 m alt). Ho farem per la costeruda carena. El cim del Costa Pubilla (2.056 m alt) és en el límit entre Planoles i Gombrèn. Sota del cim i en una relativa extensió fins el cim de Coma Ermada (2.000 m alt), s’estén el Pla de Pujalts. Per aixó aquest doble nom del cim que sobretot utilitzen els veïns de Gombrèn que no l'anomenen Costa Pubilla.
 


 
 
 
 
 
 
 
 
 
Tot seguit ens cal fer un baixa i puja seguint la carena per arribar al segon cim d'avui, el Tossal de Maians (sols cinc metres més baix que Costa Pubilla), passem del municipi de Planoles, al de Toses, sempre caminant pel terme de Gombrèn. Al Tossals de Meians, algú ha col·locat un cartell que indica Roc dels Llamps. Incorrrecte. El Roc dels Llamps és una mica més avall, a la carena que porta al Coll de la Bona. No cal dir que les vistes continuen essent fantàstiques. I ara toca la baixada seguint de nou la carena i de seguida ens trobem el Roc dels Llamps (2.049 m alt), on hi ha un amagat búnquer que forma part de la anomenada Línia defensiva franquista P o Pirineus. Té una vista panoràmica des de la Collada de Tosses fins a Sant Antoni de Ribes. I de nou carena avall en direcció al  coll de la Bona on ens trobem en un trifini, l’indret on es toquen els termes municipals de Gombrèn, Toses i Castellar de n’Hug. Pel coll de la Bona passava un dels principals ramals del camí ramader del Lluçanès al Ripollès, un camí molt adequat per les ovelles, que gaudien d’aquest espai ple d’herba fins arribar al Pla d’Anyella, pla de Rus o altres espais de pastura estival.


 


 
 
 
 
 
 
Deixem la carena i trenquem a l'esquerra per continuar baixant i anar a buscar la pista del GR-3. Ens trobem amb les Fontetes de Maians, un conjunt de surgències d'aigua i que suposen un punt d'aigua pel bestiar que pastura en aquests indrets.
En aquest punt neix el riu Arija, un afluent del Llobregat on s'hi incorpora a l'alçada de la Pobla de Lillet. Per determinar el naixement dels rius hi ha la norma que sigui cercat el lloc més allunyat de la seva desembocadura i el situat més amunt. Si fèsim cas d’aquesta norma, el riu Llobregat naixeria a les Fontetes de Meians (aprox. 1750 m alt) i no a les famoses fonts del Llobregat (1.284 m alt), a Castellar de n’Hug. Tot baixant podem veure vistes de can Torras, la primera casa del municipi de Castellar de n’Hug, situada abans de Sant Joan de Cornudell; i de Meians, la darrera del Ripollès. Per escurçar el recorregut,hem deixat la pista que baixa de les Fontetes de Meians, per anar cap la jaça de l’Avet, que està situada sobre la casa de Viles Grosses. I un cop a la pista només cal fer que seguir-la i amb poc més d'un kilòmetre ja ens trobem amb el cotxe. I si es té temps és molt recomanable visitar el Santuari de Montgrony, un indret espectacular on també hi ha servei de restauració.