dilluns, 17 de novembre del 2008

Escriu Antoni Llagostera:
El passat dissabte, dia 15 de novembre de 2008, vàrem gravar una nou programa de Caminant pel Ripollès a la zona de coll de Pal i sector oriental de la serra Cavallera. L’objectiu era conèixer uns sèrie de cavitats de la zona, que és especialment calcària. En concret vàrem visitar la Cambra de les Monges i la cova o forat dels Encantats o de l’Avellanosa. Per fer aquesta excursió vàrem comptar amb l’ajuda d’en Ferran Miquel, un vell conegut de Caminant pel Ripollès, i en Ramon i en Manel, de Sant Joan de les Abadesses, molt bons conèixedors de la zona, que ens feren molt amablement de guia. El dia era radiant i això va permetre tenir unes vistes impressionants, ja que la muntanya del Puig Estela és un gran mirador. La Cambra de les Monges resulta un grata sorpresa. I no pel seu volum, modest, però si per la seva ubicació i manera d’accedir-hi, una gatera que no té problemes específics però on cal contorsionar-se. Per cert, alguns perucs membres de l’expedició ni entraren!

La zona del Pla de l’Abat, es plena de cabanes de pastor. En una d’elles esmorzarem. Un esmorzar on sempre que hi manca en Joan Colomer, hi trobem a faltar el cafè i el “cordial” afegit.

I cap a la cova o forat dels Encantats o de l’Avellanosa, on per cert troben uns visitants no previstos, que ens acolliren, això sí, amb molta cordialitat. La cova té una certa entitat i profunditat, encara que cal reptar, tot aixecant una mica de polsaguera per l’existència d’una pols molt fina. En aquest cavitat als perucs de l’anterior cova varen unir-se nous elements. Si sols és un forat! Per cert que la cova té en la seva part inicial, al terra, gravades inscripcions (creus, estrelles, escales,...), molt segurament fetes per pastors.
I d’aquí cap al cim de l’allargada esquena del Puig Estela i el coll de Pal, on podem fruir d’una vista espectacular i nevada des del Torreneules i el Balandrau al Pastuira. I tot baixant, pel camí ramader de l’Empordà, la Gran Jaça, que per l’extensió de les restes de pletes o orris, fa justícia al nom.
Un excursió molt complerta i variada. Per cert, com sempre que hi ha la participació d’un membre concret de la colla, apareixen voltors que ensumen, suposem, alguna particularitat.