Turó del Montalt

Excursió a Sant Vicenç de Montalt (Maresme) per pujar al Turó del Montalt, un cent cims del llistat de la FEEC. (Dimarts 1 juliol 2025).

Ens situem a un dels extrems del poble de Sant Vicenç de Montalt, amb vistes a l'església de Sant Vicenç. Un poble entre el mar i la muntanya i amb molta tranquil·litat. Comencem a caminar i de seguida deixem les edificacions per endinsar-nos a la natura passant per els Pins de l'Andreu, un punt molt transitat per els amants de la natura i l'esport. Passem a tocar de la Caseta d'en Cabot que havia servit com a barraca de vinya.

I seguint pistes i camins tot fent una mica de pujada arribem als Pins d'en Pere, on hi ha una cruïlla de camins. Voregem el Turó d'en Bosc i ja podem veure el nostre objectiu, el Montalt. Hi ha un punt on el camí està tallat ja que entra en una zona privada i sembla que els propietaris no volen que s'hi passi. Tot i les queixes dels veïns de Sant Vicenç per obrir-lo ja que és un camí de tota la vida, no hi ha manera que que es pugui obrir. L'alternativa és agafar un corriol cap a la dreta i continuar amunt. Ens incorporem a una pista i seguim pujant. En algún punt tenim vistes a Mataró i el Castell de Burriac o Canet de Mar entre d'altres poblacions de la costa del maresme. I tot plegat ens porta fins al Coll de la Ferradura, on conflueixen els termes de Sant Vicenç de Montalt, Arenys de Munt i Dosrius. Des d'aquest punt tenim dos camins, un que puja de cop i l'altre que voreja una mica i no és tan dret. Optem per el segon que ens acosta al coll de Paietes i llavors, girant a l'esquerra, pugem fins al cim. En poca estona hi som. 

Situat a 596 metres d'altitud és una talaia espectacular amb vistes a la zona de mar. Sembla que hi hauria hagut un castell ja que l'any 1016 ja es documentava l'existència d'una torre de guaita o fortificació. Encara hi podem veure algunes restes de pedra molt antiga d'aquesta construcció medieval. I un cop hem fet l'aturada obligatòria toca baixar, i ho fem per el camí dret que de seguida ens baixa de nou al coll de la Ferradura. I ara optem per baixar per un altre recorregut per no fer el mateix de pujada tot i que els primers dos kilòmetres des del coll coincideixen amb el de pujada. Llavors ens desviem a l'esquerra per passar per el Turó de l'Oriola. A prop, hi trobem unes roques força grans arrodonides on sembla que hi havia hagut un assentament o refugi neolític. I baixant i baixant ens anem acostant de nou al poble on aprofitem per fer-hi una visita. 

Després de travessar alguns carrers passem per una font, cosa que agraïm ja que amb la calor que hem passat s'agraeix. I ens acostem fins a l'església de Sant Vicenç, ja sabeu que ens agrada parlar del patrimoni també al nostre programa. És un edifici d'una sola nau espaiosa d'estil gòtic tardà. La portalada principal és d'estil renaixentista. I el campanar és de torre quadrada i té detalls defensius molt curiosos on es poden veure les mènsules d'un antic matacà que servia per protegir l'entrada dels atacs dels pirates barbarescos. 

Al final hem fet uns 12 kilòmetres i un desnivell que no arriba als 500 metres. La recomanació és que no la feu a l'estiu amb la calor ja que és molt insuportable. En tot cas cal sortir ben d'hora i anar per feina. Nosaltres com que anem a un altre ritme, hi estem més hores i per tant enganxem tota la solejada del migdia i primera hora de la tarda.

Powered by Wikiloc

Tristaina

Excursió al Pic de Tristaina, i també al mirador i als estanys. (Andorra, dissabte 28 de juny de 2025).

A l'estiu és més habitual fer algun cim d'alta muntanya en el nostre grup i també acostumem a visitar el Principat d'Andorra on hi ha moltes possibilitats d'excursionisme. L'objectiu, el Pic de Tristaina. El més pesat potser és el desplaçament ja que s'ha de matinar si es vol ser a primera hora a la parròquia d'Ordino. Es pot pujar fins al sector de la Coma amb el cotxe, però a l'estiu s'ha de fer abans de les 8 del matí ja que llavors queda la carretera tallada exclusivament per als ciclistes. A més a més la nostra visita va coincidir amb una prova automobilística que tallava l'accés des del dia abans. Si que es pot pujar a peu però són uns 300 metres de desnivell, que no son gaires, però tot suma si volem acabar fent el cim. La solució és el Telecabina. Cal comprar el forfet dels Llacs de Tristaina que és un pel car cal dir però ens puja fins a la Coma, fins als 2.200 metres d'altitud. Els vidres transparents ens ajuden a gaudir de les vistes. Fins i tot algunes cabines tenen el terra transparent. Amb 10 minuts arribem a la Coma on iniciem la nostra ruta, però ho fem agafant el telecadira que ens puja encara més amunt. En aquest cas ens ajuda a superar 400 metres de desnivell i ens acosta fins a la carena, situats ja a 2.620 metres. Pujant podem observar a vista d'ocell l'estany de Creussans que dona nom al telecadira. Som una bona colla i de seguida som a dalt i per fi ens posem a caminar per anar a buscar la carena. I aquí ja et quedes amb un pam de nas. Les vistes son espectaculars. La Pica d'Estats es veu impressionant. La carena fa de frontera entre Andorra i França i hem de seguir a la dreta on ja podrem veure el nostre primer objectiu, el Mirador Solar de Tristaina. Tot i que no hem caminant gaire, decidim esmorzar en aquest punt. 

El mirador consta d'una esfera metàl·lica en suspensió de 25 metres de diàmetre i una amplada d'1,25. En una segona fase es va convertir en un rellotge solar. Es pot fer la volta i contemplar les vistes a totes bandes. I aquí ja ens podem fer una idea del que ens espera ja que tenim una bona vista del Pic que volem fer i algun dels estanys. Així que cal anar per feina. Cal dir que hem fet dos grups. El primer per fer el cim i el segon baixar cap als estanys i així fer una ruta menys exigent. Per fer cim seguim per un camí entre el pedregar i amb vistes als tres estanys de Tristaina. Cal arribar fins al port de Tristaina i aquí el camí baixa una mica direcció els estanys. La nostra sorpresa ha estat inmensa ja que deu ni do el que hem baixat i pensant que havíem de pujar al cim et preguntes on anàvem. I ja us podeu imaginar que quan hem començat a pujar ho hem fet de cop. No gaires metres de desnivell, uns 400, però deu ni do. Algún tram s'ha de fer grimpant i suant la gota. Té un punt exigent però sense perill si estem acostumats a fer cims. Ho compensen les vistes a totes bandes. Un cop al coll cal acabar de fer la carena fins al cim de 2.878 metres. Espectacular de nou amb les vistes. La Pica d'Estats, el Pic Verdaguer, i fins i tot l'Aneto o la Maladeta. O el Coma Pedrosa, la muntanya més alta d'Andorra. 

I com és costum en aquest país, a gran part dels cims hi trobem una barra de ferro que ens marca el nom del pic i l'alçada. Es tracta dels estripagecs, uns barrots metàl·lics amb punxes laterals irregulars que es coloquen a les finestres per evitar que hi entri algú. S'ha convertit en tot un símbol de la parroquia d'Ordino. Fins i tot hi ha un repte per poder fer fins a sis pics. El de Tristaina també està a la llista dels 100 cims de la FEEC. I no costa gaire imaginar que la baixada és tant o més exigent que la pujada. A més, hem de fer més desnivell ja que baixem fins als peus del telecadira, 600 metres. Cal tornar una mica enrere per trobar el punt de baixada i fer-ho gairebé de cop, amb molta calma i vigilant de no relliscar per aquest terreny totalment pedregós. Sort que les vistes son espectaculars tota l'estona i de mica en mica ens anem acostant als estanys. Primer veiem l'estany de Més Amunt, desprès el del Mig i finalment el Petit. A la part de dalt, a la dreta també anem veient el mirador solar on hem passat unes hores abans. 

I tot gaudint del paisatge i amb la calma arribem a la part baixa on coincidim amb l'altre grup que ha tingut una ruta més plàcida. Només ens queda arribar als peus del telecabina que ens ha de baixar fins on tenim els cotxes. Cal vigilar ja que nosaltres hem arribat a mitja tarda i ja estava tancat. Per sort, el personal de l'estació ens ha baixat amb furgonetes. Suposo que també és habitual fer-ho. Només faltaria, amb el preu que valen els tiquets, com a mínim aquest detall està molt bé. Cal dir també que nosaltres anem una mica més lents, per sort, ja que anem gravant el programa i tenim aquesta petita dificultat afegida de carregar la càmera i el trípode per poder anar fent les tomes més espectaculars.

Un recorregut exigent de 9 kilòmetres amb un desnivell d'uns 600 metres. És una d'aquelles excursions que acabes recordant en el teu cap, ja sigui per l'exigència, els companys o el paisatge. Avui a més ens han passat petites anècdotes que també queden en el record: sortint de Ripoll i quan érem a la Molina ens hem adonat que ens havíem deixat un company o la por escènica d'algun dels caminadors a fer el cim i l'aguda d'altres per superar-la (al final ha fet el cim com un campió) o algú que ha dit, avui no pujo que no tiro. La veritat és que la calor també ha apretat força. 

Powered by Wikiloc