dissabte, 24 de juliol de 2021

Les Oluges- Moncortés de Segarra

LA SEGARRA -  Dijous 13 maig 2021 (Mª Clara Martínez)
Les Oluges-Castellnou d’Oluges-Malgrat de Segarra-La Prenyanosa-Montcortés.
La d’avui serà una ruta lineal, per tant el primer que farem es deixar cotxes al principi i al final de la ruta. 

Iniciem la caminada d’avui al bonic poble de Les Oluges. El nom d’aquest poble és en plural, per què antigament hi havia dos nuclis: l’Oluja Alta o Sobirana i l’Oluja de Baix,o Jussana. D’Oluja Sobirana resten unes parets de casa senyorial, aprofitades com habitatge, i la capella del castell, l’ermita de Sant Salvador, que es troben a la part més alta del poble. També en destaquen uns carrerons coberts amb marcat estil medieval.



A l’Oluja de Baix o Oluja Jussana hi destaquen l’església parroquial de Santa Maria i el magnífic castell-palau. Ens posem en marxa, en direcció a Castellnou d’Oluges, passant pel Molí del Castell, mut testimoni dels molts molins fariners que hi havia a aquesta zona. Travessem Castellnou d’Oluges, parant atenció en l’església de Sant Pere i en un immens lledoner declarat arbre monumental.
Una mica més endavant arribem a Malgrat de Segarra, entitat de població que pertany a Cervera. Un petit grup de cases que havien estat habitades per pagesos que vivien del camp i del bestiar, es troben als peus del seu castell, un gran casalot molt reformat i que ha recuperat, en certa mesura, el seu aspecte medieval. Donem la volta al castell i ens meravellem amb els immensos camps de cereal, verd intens, i que moguts pel vent sembles mars amb onades verdes. Un espectacle fascinant. 












Ja veiem el proper poble: la Prenyanosa, també una entitat de població pertanyent a Cervera. Una vintena de cases, sobre el pendent de la vall. Tots els pobles que anem recorrent tenen dues característiques bàsiques: es troben edificats aprofitant el pendent d’un tossal, i al seu cim hi ha un castell. Tot plegat per tenir bon domini visual del seu entorn. Ara ens queda un tram de camí força llarg fins arribar al següent nucli de Població, Montcortés. Com que anem per còmodes pistes forestals, ens podem delectar amb els paisatges i antigues construccions que anem trobant al nostre pas. La Segarra està situada en un altiplà, amb hiverns freds i estius secs i calorosos. La vegetació predominant són els camps de cereal i algunes petites clapes de pins, alzines i roures. I és per aquest passat i present agrícola pel que trobem diverses barraques, murs, feixes i diverses construccions que van lligades al mon de la pagesia. Montcortés és el darrer núcli que ens queda per visitar. 












El seu imponent castell es fa visible des de molt lluny, una majestuosa fortalesa que contrasta amb el petit nucli de Montcortès, format per petites cases de pagès dels segles XVII i XVIII i l'església de Santa Anna, del segle XVI. El castell és de planta rectangular i conserva dues torres. Es poden distingir tres cossos ben diferenciats: el cos central utilitzat com habitatge, les dues torres amb finalitats defensives, i un tercer cos situat a la dreta i de dimensions més petites destinat segurament a usos agrícoles. La comarca de La Segarra és anomenada «terra de castells» pel gran nombre de fortificacions que s'hi aixequen. Els segles XI-XII en aquest indret, travessat per la vall del riu Sió, s'hi dibuixava la frontera entre els comptats catalans cristians i l'Al-Àndalus àrab. Aquest fet convertia aquesta zona en un espai insegur amb fortes necessitats defensives. Un cop desapareguda la frontera, els castells van perdre la seva funció defensiva i la majoria es van anar convertint en casals senyorials, seus d'un feudalisme que es va mantenir fins al segle XIX. 


I aquí donem per finalitzada la sortida d’avui. Una ruta molt planera, per amplies pistes forestals, apta per a tothom, i amb l'al·licient i la bellesa dels immensos camps de cereals i la història dels seus castells. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.


Powered by Wikiloc

dilluns, 5 de juliol de 2021

Castellar de n’Hug – la Tuta - Tossal d’Orriols – Fonts del Llobregat
Mª Clara Martínez (dimecres 5 maig 2021)
Una interessant i molt bonica sortida per terres berguedanes.
  
Iniciem la ruta al poble de Castellar de n’Hug, construït esglaonadament, adaptant-se al relleu, al peu dels cingles del Balços. S’aplega al voltant de l’església de Santa Maria d’origen romànic, i és molt interessant donar un volt pels seus carrerons, molt ben arranjats, i gaudir de les vistes del mirador que hi ha al final del carrer de Baix, o el pany de muralla de l’antic castell i el Museu del Pastor al carrer de Dalt. El poble manté la seva estructura medieval, amb cases de parets gruixudes, porticons de fusta i teula catalana.











Sortim del poble en direcció als barris de La Ribera i de l’Erola, en forta pujada, i continuem fins a trobar la Font dels Torrents, on hi ha un desviament amb la indicació de la cova de la Tuta. Espectacular. Per la seva situació, una gran balconada sobre el poble, i excel·lent visibilitat, és coneguda des d'antic i utilitzada com aixopluc i per recollir el bestiar. Presenta una gran entrada, amb mostres d’haver sigut obrada i tancada amb una porta de fusta. Té el terra anivellat, un fals sostre per recollir aigua i a uns 25 metres de l’entrada s’hi ha col·locat una barrera de pedres per tal que el bestiar no es pugui endinsar en la cova. Un bon lloc amb esplèndides vistes per esmorzar una mica i agafar forces pel que ens queda encara. 












Reprenem el camí, seguint les marques blaves, en moderat ascens, passant per l’espectacular mirador del Roc del Batlle, per la Font del Boix, fins arribar al torrent (torrent de la Font del Boix) i que hem de creuar. A partir d’aquí deixem el camí i per prat herbat, i amb la mirada posada al cim del Tossal d’Orriols, que ens queda a l’esquerra, allà que anem. L’únic que hem de fer es anar cap amunt, de la millor manera que puguem. La pujada és forta, però sense cap complicació. Al cim, la gran recompensa: unes espectaculars vistes 360o. Pedraforca, Ensija, Puigllançada... i Castellar de n’Hug allà, al fons. Una meravella. La baixada la fem igual que la pujada, en direcció sud-est, sense camí i en fort desnivell fins el collet de les Saleres, on trobem la pista que haurem de seguir fins el final. Al collet, podem atansar-nos al promontori rocós que hi ha al final per fer quatre fotos i en acabat seguir la pista.












Passem per la Pleta d’Orriols. Una pleta és una estructura senzilla, sense sostre i a l'aire lliure, per guardar el ramat agrupat i protegit i que generalment s'utilitza per al ramat oví. En aquesta es pot apreciar el tancat amb tota claredat. Al costat també hi ha una barraca en perfectes condicions. Seguim per la pista, ample i de molt bon caminar, fent algunes llargues llaçades, fins la masia de cal Pau Solana i la casa de colònies de ca l’Orriols. En aquest punt haurem de passar pel costat d’una tanca metàl·lica i seguir per la pista que va per sota la casa. En un parell de minuts arribem a l’inici d’un camí molt ben arranjat, amb baranes i plafons explicatius, on es troben les Fonts del Llobregat. El naixement del riu Llobregat és digne de ser visitat per la seva espectacularitat, sobretot en temps d’aigües abundoses. És una autèntica meravella veure com brolla l’aigua de les parets rocoses, formant espectaculars salts de furioses aigües.












Fem fotos, i més fotos. I en acabat, tan sols ens queda seguir el camí, que fent unes poques ziga-zagues i amb escales per salvar el desnivell, ens porta de tornada a l’aparcament on hem deixat els cotxes a primera hora. Una sortida fantàstica, en la que hem gaudit de natura, impressionants vistes i paisatges, i racons amb molta historia. Sens dubte molt aconsellable. Amb un mínim de forma física, és apta per a tothom. 


Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera, com sempre, tot Caminant per Catalunya.


Powered by Wikiloc

dissabte, 3 de juliol de 2021

Sant Jeroni (Montserrat)

Nova sortida a la muntanya de Montserrat amb l'Antoni Llagostera el passat dilluns 3 de maig de 2021, passant per el Pas dels Francesos.

El singular Pas dels Francesos, que abans de la Guerra del Francès era conegut com l'estret de Gibraltar o Trencabarralons, és el camí que puja del Monestir de Montserrat al lloc conegut com la plaça de Santa Maria, a la part alta del Massís de Montserrat. Però a més, existeix un camí del Francesos, que puja des de Collbató cap el cim de la muntanya de Montserrat, que fou el trajecte que feren els francesos el juliol de 1811, que va acabar amb el saqueig i destrucció del monestir de Montserrat. Aquesta és la ruta que hem triat nosaltres. El punt de sortida l'hem situat al Mas de la Vinya Nova (Restaurant) on hem aparcat els cotxes.








El Camí dels Francesos comença a can Jorba, un hostal de recomanable gastronomia al qual s'arriba des de la Vinya Nova, en el terme municipal de Collbató. La Vinya Nova  (471 m alt) és un conjunt d’edificacions a l’entorn de l’antic mas, envoltat d’olivar, horta i bosc, dedicat a la restauració i el turisme. Sortim per la pista en direcció a ponent però l’abandonem aviat per un camí a mà dreta, seguint el PRC-78 fins a l’alçada de la Socarrada, on retrobem la pista i, a mà dreta, el camí dels Francesos. Ben fressat, no ofereix cap dubte excepte alguna bifurcació a mà esquerra (tal vegada una drecera) no senyalada al mapa, que ignorem. En pendent entre moderat i fort ens deixa sobre el coll de l’Ajaguda. El nom de camí dels Francesos es deu, com senyala en Josep Galobart en l’article “Topònims generats o relacionats amb la guerra del francès” publicat al Butlletí del Santuari nº 51 al fet de que hi pujà, el 25 de juliol de 1811, una de les columnes de soldats invasors que ocuparen el Santuari-Monestir. Part d'aquesta columna arribà a Montserrat, guiada per un col·laboracionista, a través de l'antiga drecera de les ermites, que des del Santuari puja a l'ermita de santa Anna, fet que motivà que el pas anomenat Trencabarralons (no confondre amb el de Trencabarrals) o també estret de Gibraltar fos rebatejat amb el nom de Pas (que no camí) dels Francesos. El camí del Francesos tenia antigament el nom del Bassal dels Gats. Una vegada que el camí s'empina i s'estreny, en el serrat dels Tudons o la Socarrada, a l’oest, i el serrat de la Vinya Nova, a l’est, de seguida es pot gaudir de belles vistes cap a Collbató i el Bruc.








El primer tram del camí, entre els Serrats dels Tudons i la Socarrada, té com a cim culminant emblemàtic l'Ajaguda, on hi ha un important coll i cruïlla de camins. Rep el nom per l’Ajaguda que, juntament amb les del Jardí i de l’Avenç, coronen el serrat. De seguida tenim una gran vista sobre les roques del Montgròs, els Plecs de Llibre. Poc després ens trobem amb aquesta espectacular i impactant panoràmica, sobre la potent Canal del Migdia.  Anirem pujant força suaument per la carena, entre grups d’alzines i de codines. Es continua fins al peu del Camell de Sant Jeroni on s’agafa el camí del Montgròs en direcció al coll de les Pinasses al peu de l’Albarda Castellana. Val la pena deixar un moment la ruta i pujar fins aquest cim de l'Abarda Castellana que és el sostre comarcal del Baix Llobregat (1.177 m alt). La part final s'ha de fer amb una grimpada ajudant-nos d'una corda fixa amb nusos. Val la pena pujar-hi per les fantàstiques vistes. 








Tornem al coll i ja enfilem cap al cim de Montserrat, Sant Jeroni. Un corriol segueix la carena i en poca estona ens porta a un camí de ciment que hem de seguir per l'esquerra. Unes escales ens acaben conduïnt fins al cim (1.236 m alt). És sostre comarcal de les comarques de l’Anoia i del Bages, un cent cims i cim més alt de la serra de Montserrat. El cim de Sant Jeroni és un trifini, ja que marca els límits de tres municipis i comrques, del Bruc (Anoia), Marganell (Bages) i Collbató (Baix Llobregat). Al cim de Sant Jeroni la taula d’orientació facilita la identificació dels pics: La Pica d’Estats, el Puigmal, el Canigó o, més propers, el Matagalls i Les Agudes. Des d’aquest lloc, en un dia clar, es pot veure Mallorca i Menorca. La vista des de Sant Jeroni dona molt sentit als qualificatius de muntanya màgica o “muntanya sagrada”, que s’atribueixen a Montserrat.








Per tornar, baixarem les escales que porten al cim i, més avall, agafarem, a l’esquerra, el camí, en principi encimentat que porta a l’ermita de Sant Jeroni. Abans però fem parada al mirador de Verdaguer, que té com a referència els versos del poeta vigatà. Ara si continuem baixant per trobar-nos l'eermita, que era la més allunyada i alta del monestir. Fou inaugurada per l’abat Deàs el 10 de març de 1891. Fou reedificada entre 1536 i 1541, i després el 1590. Per a baixar de nou a Collbató, i per a no repetir el camí d'ascens, optarem per un dels barrancs del massís: pel camí del pont. Ens cal estar atents perquè no és indicat. Senyalitzat amb una fita i fressat, surt a mà dreta un camí (1.033 m alt) que creua la carena del serrat de l’Alzina de les Paparres i baixa esbiaixadament en fort pendent. El camí del Pont es senyalitzat amb marques blanques i baixa directe fins a l'aparcament de la Vinya Nova. La baixada per aquest camí passa pel coll de la Roca Mala, considerat per algunes persones com l’Axis mundi del massís de Montserrat. Després d'una bona baixada tornem al punt on tenim els cotxes.



dimarts, 29 de juny de 2021

Sant Sebastià

SANTA EULÀLIA DE RIUPRIMER – ERMITA DE SANT SEBASTIÀ
Mª Clara Martínez (dijous 22 abril 2021)

Avui hem fet una vistosa ruta combinant la plana de Vic amb l’ermita de Sant Sebastià, enlairada en un turò des d’on hem gaudit d’espectaculars vistes a la plana junt amb molta història. Iniciem la caminada al poble de Santa Eulàlia de Riuprimer, per una pista asfaltada que passa a tocar del cementiri i poc a poc, en suau ascens ens va enfilant cap el Pla de Sant Sebastià. Ja des d’un primer moment, i a mesura que anem guanyant alçada, comencem a gaudir de les primeres vistes de la plana i els turons que l’envolten.
Passem per esplèndids camps de ferratges i de colza, amb l’atractiu que en aquests moments es troba en el seu punt àlgid de floració. L’espectacle és meravellós. La pista, asfaltada fins l’ermita de Sant Sebastià, passa a tocar d’alguns grans masos, molt antics però habitats i molt ben conservats, com la Rovira Nova, la Rovira Vella o Ca l’Oms. 











Més amunt trobem Les Casetes, un conjunt d’edificacions molt antigues, aquestes abandonades, però que en podem tafanejar una mica l’interior de les quadres. Seguim la ruta, fins la gran masia del Botei. És una finca particular i no es pot entrar. El camí la voreja. És una edificació moderna, des del qual es divisa tota la Plana. De línies modernistes per bé que hi ha una data damunt del portal principal que indica que es podria remuntar al1804. Té un caire d'edifici defensiu amb grans pretensions senyorials, l'envolta un bell jardí. Deixem enrere la finca i seguim, l’ermita de Sant Sebastià ja és a prop. 











L'ermita de Sant Sebastià està situada en dels espais més privilegiats de la plana de Vic. Dalt d'un turó de 770 d'altitud, les vistes a la contrada són impressionats, amb una esplèndida panoràmica de les serralades del Montseny, les Guilleries, el Collsacabra o el Pirineu. Fins i tot, en els dies més clars, no només es pot veure la ciutat de Vic, sinó també poblacions com Manlleu, Roda de Ter o Taradell. La plana és un mosaic de colors, on s’alternen el verd dels ferratges i el groc de la colza amb gran quantitat de masies, ermites i petits nuclis de població.


El 17 de maig de 1705 hi va tenir lloc en aquesta ermita el Pacte dels Vigatans amb el que es va arribar a un acord amb el Regne d'Anglaterra perquè facilités ajuda militar davant Felip V de Castella, comprometent-se a respectar Carles III i les lleis catalanes, segellant-ho posteriorment al Tractat de Gènova. Aquest és un bon lloc per esmorzar i gaudir de la pau i tranquil·litat del lloc. Baixem de l’ermita per un corriol en fort descens, travessant una roureda, que ens deixa en pocs minuts a la plana, a una gran masia anomenada La Vila. Abans, però, ens aturem a observar una zona ocupada per un conjunt de xaragalls amb fort pendent que desaigüen al riu Mèder. Aquestes terres estan formades per lutites carbonatades (margues), riques en fòssils, molt presents per tota la plana de Vic.
Tornem a Santa Eulàlia de Riuprimer envoltats de camps de colors, resseguint la riera de Muntanyola, on hi ha el Molí de Torruella i la resclosa, que forma un bonic salt d’aigua i sense perdre de viste algunes grans masies i ermites.











Arribats de tornada al poble, no podem marxar sense fer una visita a l’església parroquial de Santa Eulàlia, amb una primera datació de l’any 899.
Caminada fàcil i que es pot fer en qualsevol època de l’any, encara que al més d’abril és quan resulta més vistosa pels colors dels camps. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera, com sempre, tot Caminant per Catalunya.


Powered by Wikiloc

dimecres, 23 de juny de 2021

Mataró Medieval

Dissabte 17 abril 2021, Joan Ferreres. Sortida al Maresme per fer una ruta per Mataró i el seu entorn en el seu vessant més medieval.
El punt de sortida, com no podia ser d'altre mar¡nera, l'hem fet des de la platja tocant el monument que hi ha al punt de partida del GR 83, el camí del nord que ens portaria fins al Canigó. Nosaltres peró només el seguim un petit tram. Passant per la platja del Callao deixem la primera línia de mar i agafem el camí conegut com les cinc Sènies. Un espai protegit que no es pot edificar. Hi veiem camps de conreu i elements per fer-hi arribar l'aigua com un antic aqüeducte. De seguida veiem el primer objectiu de la ruta, el Turó d'Onofre Arnau. Doncs ens hi acostem. 











És una muntanya de 131 metres que també està dins la llista de 100 cims de la Feec. Abans d'arribar-hi trobem una torre, una edificació de planta rectangular que estava vinculada a la masia del mateix nom. Disposa d'un finestral gòtic i espitlleres al tercer pis. La torre ha estat restaurada recentment. Al costat hi ha les restes de la torre original que datava aproximadament del segle X. Una mica més amunt, des del cim, podem gaudir de bones vistes de Mataró i part de la costa. Seguim el camí i després de travessar per sobre la C-32 ens endinsem al barri de Mata on també hi trobem la torre medieval de can Tria de Mata. Seguint encara el GR-83 travessem una zona boscosa per arribar a Sant Miquel de Mata. Ens trobem davant una petita ermita amb absis poligonal datada del segle XV. L'entrada principal és al mur lateral dret i consta d'una porta dovellada. Assodada al mur del temple hi ha la casa de l'ermità, també coneguda com a cal Monjo. Un bon lloc per esmorzar.
 











Seguim camí amunt trobant zones amb vinyes i també oliveres i anem guanyant pel que fa a les vistes. Arribem a una altra ermita, Sant Martí de Mata. Es tracta d'una capella de l'edat mitjana que a l'època pertanyia al castell de Mataró. L'edifici és de planta rectangular i protegit per tres contraforts. La porta d'accés és de punt rodó adovellada i s'hi pot veure una finestra espitllerada.
 Ara el camí és més planer i sembla que la pujada s'acaba i ens toca tornar cap al punt de sortida passant per el repòs de Sant Bernat. Hi trobem una petita capelleta dedicada al sant. I de mica en mica anem recuperant les vistes a Mataró.











Seguim pel veïnat de Valldeix i la riera de Sant Simó. Just abans d'acabar, arribant gairebé a tocar de la platja, encara podem gaudir d'una altra ermita, la de Sant Simó. És una construcció del segle XVI que sobretot destaca per la seva façana decorada. És d'antiga tradició marinera situada a peus del Camí Ral. Avui és encara una de les de més renom en tot el litoral català pel que fa a llocs de devoció entre la gent del mar.


Doncs fins aquí aquesta ruta típica de Mataró que ens ha preparat en Joan, coneixedor del territori i de la història.

Powered by Wikiloc

divendres, 18 de juny de 2021

Gallecs

 
 
 
Sortida a la zona de Gallecs (Vallès Oriental) el passat dijous 8 d'abril de la mà del nostre company Salvador Arquer. Però qué son els Gallecs? 
És un espai rural de 733,52 hectàrees, situat a quinze quilòmetres al nord de Barcelona, que conserva els seus valors naturals i paisatgístics en un entorn altament antropitzat. La principal activitat de l’espai és l’agrícola, àmbit en el que s’està portant a terme la conversió a l’agricultura ecològica. És també, l’espai lliure referent, cultural i de lleure de les poblacions veïnes, i esdevé un pulmó verd al servei de la Regió Metropolitana de Barcelona i d’un entorn intensament urbanitzat de més de 150.000 habitants.  
 


 
 
 
 
 
 
 
 
L’agricultura constitueix la major part de l’espai, amb una superfície de 535 hectàrees que representa un 75% del territori. Les masses boscoses ocupen 160 hectàrees que en representen un 14%. La resta, la formen les edificacions, els horts recreatius, els espais verds i els més de trenta quilòmetres lineals de camins. L'espai abraça diverses poblacions: Mollet del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Palau-solità i Plegamans, Parets del Vallès, Lliçà de Vall i Montcada i Reixac.
Mollet del Vallès és la ciutat que acull més hectàrees i precisament és d'on hem sortit per fer la ruta. Després de passar el parc dels Pinetos i travessar l'autopista de seguida ens endinsem en un entorn rural i agrícola. Estem en plena primavera i s'agraeix per la vistositat de colors. Seguim el camó dels bandolers i trobem que molta gent aprofita aquest espai fer fer esport.
Deixem un moment la ruta per acostar-nos fins al parc de l'Hostal del Fum, ja en terme de Palau-solità i Plegamans.  És un recinte tancat de 35.000 m2 amb vegetació autòctona formada a base de pins, alzines, pollancres i arbres de ribera, entre els que hi creix, una gran varietat de plantes com la farigola, l'alfàbrega, el romaní i altres espècies aromàtiques pròpies de la vegetació mediterrània. Les zones arbrades s'alternen amb prats d'herba travessats per camins i un rierol que enllaça diversos estanys d'aigua. El Parc és un espai de refugi de petits mamífers i nidificació d'ocells. També hi trobem una zona de picnic. Peró la sorpresa que ens ha preparat en Salva no ens l'esperavem. I es que en el mateix parc hi trobem el Tren de Palau, una associació d'aficionats als ferrocarris que disposen d'un recorregut de 3 kilometres de vies on no hi falta cap detall. 
 


 
 
 
 
 
 
 
 
Trens, vagons, vies, estacions, etc etc en petita escala i que fins i tot s'hi pot pujar i circular-hi amb un viatge d'uns 20 minuts. Hem quedat meravellats.
Recuperem la ruta de Gallecs per acostar-nos fins a l'església de Santa Maria, novament en terrenys de Mollet del Vallès. Es tracta d'un edifici romànic tardà del segle XII, i que posteriorment va estar renovat al segle XIV. 
 
 

 
 
 
 
 
 
 

Ens endinsem ara, seguint camí, en terme de Parets del Vallès per trobar la Torre de Malla. És un edifici de planta rectangular on sobresurten dues torres de defensa, una finestra gòtica i dos portals dovellats. És un dels exemples de masia dedicada a pagès des de fa molts anys.  Actualment només es dediquen al conreu de l’horta i el cereal. Un dels últims productes incorporats va ser el calçot l’any 1995 convertint-se així en un dels primers productors del Vallès.
Durant el recorregut trobem altres masies con Can Cònsol, Can Jornet o Can Salvi entre d'altres. Coincidint amb la riera de Gallecs també trobem els aiguamolls de Can Salvi.  Disposa d'un observatori d'ocells i algun rètol informatiu.
I només ens queda tornar cap al punt de sortida desprès de veure part d'aquesta zona de Gallecs, afortunadament protegida i conservada, a tocar de la zona metropolitana.
 

dimarts, 25 de maig de 2021

Tamariu - Aiguablava

TAMARIU – AIGUABLAVA – FORNELLS – SES FELUGUES – Baix Empordà
Dimecres 31 maig 2021 (Mª Clara Martínez)

Una magnífica ruta per un tram de Camí de Ronda, des de Tamariu fins a Fornells, circular, fent la tornada per l’interior, per darrera les urbanitzacions. Iniciem el recorregut a la petita població de Tamariu, que depèn de Palafrugell. Dels tres pobles costaners de Palafrugell (Calella, Llafranc i Tamariu), aquest és el més petit i el més salvatge. Envoltat de grans boscos, amb una preciosa platja de sorra gruixuda i amb una gran oferta de serveis d’allotjament, restauració i esports nàutics, fan d’aquest poble un lloc ideal per passar uns dies de descans. El nom Tamariu prové dels arbres «tamarius» que creixen a banda i banda de la riera i dels quals encara es conserven alguns exemplars en el passeig.












Per fer el primer tram abans no arribem al camí de ronda, hem de passar per una urbanització. Un bon tip de pujar i baixar escales. Anys enrere els plans urbanístics no contemplaven la conservació d’aquests antics camins... Arribem a la costa, en aquest punt escarpada pels penya-segats de s’Ajoc i sa Bassa, i ens meravellem amb les formacions rocoses de sa Negra i es Castellets, i amb les petites cales d’aigües transparents o de tons verds i blaus. Ara sí que anem pel camí de ronda, ben cuidat i protegit amb baranes de fusta. Cal respectar les advertències de perill i no sortir del camí marcat. La costa està formada per penya-segats, illots, formacions rocoses i cales tan sols accessibles des del mar, amb una bellesa espectacular. El dia acompanya, i els colors de les aigües llueixen en tot el seu esplendor. La primera cala on podem tocar l’aigua és Aigua Xelida, de gran bellesa. Seguim endavant, i a l’alçada de la cala Ventosa, busquem un racó per esmorzar i recuperar forces.
Ja recuperats continuem per dalt dels penya-segats, passem per la cavorca de sa Roncadora, una esquerda que comunica amb el mar i que quan hi ha temporal la força de les ones hi fa pujar l’aigua amb un ronc ensordidor. Anem fent camí, albirant les cales Marquesa i Cabres, i ens dirigim al mirador d’en Gispert, amb unes espectaculars vistes de la Punta des Bisbe i la cala des Tramadiu. Sota els nostres peus es troba la cova d’en Gispert, amb una galeria rectilínia de més de cent metres de longitud, i amb una boca de cinc metres d’amplada per vuit d’alçada, accessible tan sols per mar, i que la fan ideal per un recorregut amb caiac. Deixem el mirador, desfem unes passes, i quan s’acaben les cases de la dreta veiem un sender que s’enfila de valentfins a trobar el carrer de dalt. Això ens estalvia molt camí per asfalt. Anirem seguint el carrer fins arribar a la carretera que ens porta fins la cala d’Aiguablava. 












Aquesta és una de les cales més boniques de la zona per l’espectacular combinació de colors blaus i verds, sobretot si es pot veure a primera hora del matí. I de fàcil accés, atès que es pot arribar en cotxe i hi ha bon aparcament. El camí de ronda fins a Fornells passa per uns túnels amb uns forats que ens fan de miradors, o marcs, si ens agrada fer fotos originals. A Fornells hi trobem un parell de raconades ben boniques. La platja d’en Malaret, el Port des Orats i el Club Nàutic Aiguablava, sent aquest, amb un total de seixanta-un amarratges, el més petit de Catalunya. I aquí és on iniciem el retorn a Tamariu, per interior. Creuem la urbanització fins a trobar la carretera de Begur. L’anirem seguint un tram, creuem la urbanització Aiguablava, i seguim una pista fins el mas Llord, on iniciem un sender molt ben fresat que ens enfila al cim de Ses Felugues, on gaudim d’un esplèndida panoràmica de tot l’entorn.












Baixem d’aquest rocamen en direcció Aiguablava, i prenem un bon sender en direcció a Tamariu. Una ruta farcida d’interès. Cales i racons de gran bellesa, vistes espectaculars, i un munt de curiositats. Alerta si feu aquests o d’altres camins de ronda a ple estiu! Fa molta calor i cal porta força aigua i anar ben protegits amb crema solar, gorra i ulleres de sol. 


Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera, com sempre, tot Caminant per Catalunya.
Powered by Wikiloc