divendres, 30 d’agost del 2019

Muntanyes de Roses

Dissabte 6 juliol 2019 (Mª Clara Martínez) 
Magnífica sortida a l’Alt Empordà, al terme municipal de Roses. Malgrat que Roses és un municipi amb magnífiques cales i platges, avui no ens hi acostarem. El recorregut d’avui transcorre per tota una sèrie de turons que es troben a la zona sud del municipi, presidint la capital, Roses..
Per iniciar el recorregut ens dirigim a la zona residencial del Mas Oliva, de Roses. Quan arribem a tocar de les oliveres aparquem els cotxes. Per davant nostre tenim les muntanyes que ens disposem a recórrer. Per la via directa, de front a les muntanyes, però és un camí molt costerut. Anem a buscar una pista, al final dels edificis, que més tard es converteix en sender, i que flanqueja les muntanyes per l’esquerra. Primer passem per camps d’oliveres, fins que comencem a enfilar-nos muntanya amunt, per un sender molt ben fresat, però en fort ascens. Assolim el Puig d’en Massot, passem pel Coll dels Sinols i ens enfilem al cim del Puig del Cabrit. La pujada és forta, però les espectaculars vistes que anem guanyant compensen l’esforç. La Serra de Rodes, el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, i la ciutat de Roses amb la seva espectacular badia als nostres peus. Tot un luxe.








 


Seguim endavant, carenant, i ens enfilem al Puig de l’Àliga, que amb els seus 463 metres queda per sobre de les demés muntanyes amb espectaculars vistes. Seguim pel Puig de la Sardina, fins que arribem a uns plans i a un gran mas quasi enrunat: Can Causa. No massa lluny hi ha un altre gran mas: el Mas dels Arbres. Aquests grans masos són el mut testimoni d’èpoques antigues, quan aquests eren autosuficients. Amb el bestiar, el bosc (anys enrere hi havia boscos d’alzines fins que els incendis els van fer desaparèixer), les vinyes i les oliveres, feien intercanvi de productes amb els habitants de la plana, sobretot cereal. Arribats a aquest punt, tenim moltes opcions de ruta. Podem fer el cim del Puig Alt, baixar a la Cala Montjoi, al Cap de Norfeu.... Les possibilitats són moltes. Avui però, la calor és molt intensa i decidim escurçar una mica. Des de Can Causa, en direcció Sud, prenem un camí en molt bon estat i en suau ascens, fins la pista forestal que passa per la base del Puig Rodó. Creuem la pista i ens enfilem per un sender per seguir la cresta entre el Puig Rodó i el Puig de la Malaterra.











Tornem a la pista forestal i passem pel costat d’una cista del neolític coneguda com la Tomba del General. De fet, ens trobem en una zona molt rica monuments megalítics, coneguda com a necròpoli de Montjoi. Datada del 4.300 –3.500 aC., ocupa una zona d’uns 1’5 km, a la zona alta que hi ha per sobra d’aquesta cala. Sembla ser que era la zona d’enterrament dels habitants de les terres més baixes. Són moltes les restes de monuments megalítics funeraris que hi ha en aquesta zona. El mes de maig, l’ajuntament de Roses organitza una ruta megalítica.
Seguint la mateixa pista arribem a una zona plana, el Pla de les Gates, on hi ha un mirador i les restes d’unes antigues construccions, les Tombes de la Pesta. Aquí és on eren traslladats els contagiats de la pesta durant la gran epidèmia, i els que arribaven malats en els vaixells. Una bona manera de prevenir més contagis. Deixem el Pla de les Gates, i a pocs metres trobem un camí que surt per la dreta i que hem de seguir. A trams reconeixem el que antigament era una carrerada, i e arribar al coll del Puig d’en Marès, iniciem el descens, directes fins la Vall de l’Alzeda, i seguint un petit tram de la riera, arribem als lloc on hem aparcat els cotxes a primera hora del matí.


Una caminada de dificultat mitjana, que es pot escurçar o allargar com es vulgui, i que ens permet tenir molt bones panoràmiques del nostre entorn, alhora que visitar i conèixer la història dels masos, els primers pobladors de la
zona i un munt de coses més. Molt recomanable. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

dimarts, 27 d’agost del 2019

Montmalús i circ de Colells

Nova sortida a Andorra per gaudir dels seus paratges excepcionals i algun dels seus cims. (Dissabte, 29 juny 2019)
Hem tornat al sector de Grau Roig on ja haviem fet el pic de Pessons. De fet la primera part del recorregut coincideix amb la ruta feta, ja que el primer que hem de fer es pujar fins a l'estany Primer des del mateix aparcament de l'estació d'esquí, a el Cubil. L'Estany Primer, amb les seves aigües tranquil·les, és el primer del conjunt dels estanys de Pessons. Fins hi tot hi trobem un petit restaurant. Un cop hem gaudit ja de les primeres vistes agafem el camí per anar a Pessons que va cap a la dreta, però nosaltres seguirem rectes seguint el GR-7 que de seguida ens deriva davant del gran cartell de fusta que ens indica correctament la direcció a seguir. Anem cap a la Collada de Montmalús i el Pic de Montmalús. Seguim sense pèrdua les marques vermelles i blanques del GR-7 i de seguida el sender agafa una mica de lleu i suau pendent el que farà que ens girem per anar admirant el paisatge que va quedant per sota nostre, l'estany Primer es veu esplèndid. Seguim pujant i arribem de seguida a l'Estany de la Coma Estremera (2.386 m alt).











 

Aquí s'obre el paisatge, suau entorn on podem distingir a la dreta el Pic de Montmalús flanquejat per la Collada de Montmalús. Des d'aquest punt tindrem una bona perspectiva de tot el Circ de Colells que veiem gairebé sencer i la seva fàcil cresta. El paisatge et deixa encantats. Veiem clarament per on pujarem i es veu clarament el cim. Entrem en un sender que puja suaument per aquesta petita però ampla vall. Anem agafant a poc a poc altitud. Podem girar-nos i així admirar el paisatge de darrere de nosaltres, un paisatge amable. Anem seguint el sender que és clar i no dona cap dubte.  No triguem a arribar sota de la Collada de Montmalús.  El sender ara pujarà amb una mica de més de pendent, fent trams llargs i curts de ziga-zaga, per pujar per un desfet i erosionat sender fins a la Collada de Montmalús, on hi ha un aparell amb cable.  Som a la carena, aquí, en aquesta part a cara sud, la zona és un arrodonit i suau vall que baixa lentament amb suaus corbes fins al gran estany de Montmalús, flanquejat per petits llacs i amb una petita platja. Veiem la teulada del Refugi de Montmalús. El lloc és idíl·lic. Un sender arrenca des d'aquí la collada i baixa fins al Refugi de Montmalús. Nosaltres peró ens quedem al coll i trenquem a l'esquerra primer per esmorzar una mica i tot seguit arribar-nos fins a la carena de Colells.
Pujarem lleument i ens acostem a una zona plena de roques, on hi ha el primer cim d'avui, el Pic dels Colells (2.744 m alt). La zona és llarga i extensa. Comencem a veure per sota nostre estanys de Colells, són tres, però més endavant els veurem millor. Des d'aquest punt hi ha la opció de seguir carenejant per fer tots els cims que envolten el circ de Colells, però nosaltres tornem cap al coll per pujar, ara cap a la dreta, al Montmalús.











És recomanable pujar-hi per gaudir de les seves extraordinàries vistes. Un únic sender en pocs minuts ens pujarà, en suau pendent i en pocs metres, dalt del pic de Montmalús, un cim llarg i pla, una pila de roques. (2.781 m). A l'oest veiem part del Circ de Pessons, el Pic de Pessons o de Gargantillar. Al seu costat, el Pic Alt de Cubil. Per sobre l'estany de Montmalús la carena fronterera amb el Pic de Ribuls. Davant nostre la carena fronterera amb Catalunya. A l'altra banda tenim la vall de la Llosa i la població de Lles de Cerdanya. 
Desprès de fer les obligades fotografies on hem comprovat que el nostre company Antoni Llagostera és conegut arreu gràcies al programa Caminant per Catalunya (fins i tot en aquests cim l'han reconegut), és monent de tornar enrere de nou cap al coll i baixar part del camí que hem fet de pujada.
Desprès de la baixada més forta hem trencat a la dreta per baixar fins als estanys de Colells, n'hi ha tres en total, tot i que al final només n'hem gaudit de dos. És en aquest punt on es pot gaudir de l'espectacularitat del circ de Colells.
Aquesta zona es caracteritza per les seves imponents parets verticals de roca granítica i la quantitat de estanys que ens delaten que en l'antiguitat havia glaceres que van modelar tot aquest terreny. Espectacular.











I ja només ens queda tornar cap al punt de sortida, encara amb una bona baixada que mica en mica ens acosta de nou a les pistes i a l'aparcament de Grau Roig.
Una ruta una mica exigent però de molt bon fer i sense cap perill. A nosaltres ens ha coincidit la forta onada de calor d'aquests dies que, tot i estar a més de 2.000 metres, l'hem patit de valent.