dissabte, 6 de juliol del 2019

Crespià - Sant Miquel de la Roca

Dissabte 20 abril 2019 - Mª Clara Martínez
(Crespià – Pedrinyà- Resclosa de Serinyà – Sant Miquel de Roca)
Bonica i vistosa ruta per la comarca del Pla de l’Estany. Ens dirigim al petit poble de Crespià, on trobem un aparcament pels cotxes just davant l’església de Santa Eulàlia. El poble de Crespià, amb menys de 250 habitants, és a l’esquerra del Fluvià a mig km del riu. L’església parroquial de Santa Eulàlia, d’origen romànic, va ser modificada i engrandida al segle XVI; tot i així, conserva encara vestigis de l’església del segle XII: la porta, una torre rectangular sobre la qual s’aixeca el campanar, l’absis, un notable retaule de marbre i una torrella de defensa que revela que l’edifici va ser fortificat.










Ens dirigim al petit veïnat de Pedrinyà, per bons camins i pistes forestals. Abans d’arribar-hi, trobem un lloc una mica enlairat amb bones vistes de tot l’entorn, la Mare de Déu del Món i fins el Canigó. I tot seguit creuem un esplèndid bosc d’alzines. A Pedrinyà hi ha l’església de Sant Just i Sant Pastor, al costat de la gran masia de turisme rural de Can Teixidor i un parell més de cases.
Avancem una mica més i trobem la carretera que va d’Olot Figueres. No la creuem, girem a l’esquerra i la seguim uns 400 metres pel voral, fins arribat a un camí que seguirem. És una pista de molt bon caminar, fins arribar a uns grans camps de cereals que cal seguir arrambats al bosc.
Ens trobem al Pla de Querol, i aquí gaudim d’espectaculars camps de ferratges, alternant amb d’altres de colza, que es troba totalment florida. La colza de color groc, els ferratges de color verd i les vermelles roselles dels vorals del camí, amb els pirineus al fons, ens ofereixen un espectacle visual fantàstic.










Arribem a un altre diminut nucli amb poc més que un parell de cases i una església: és Dosquers, i l’església està dedicada a Sant Martí. Avui triem aquest lloc per fer una aturada per esmorzar. Seguim la ruta, passem a prop de Vila-rodona i, prenent un desviament a la dreta poc abans d’arribar al riu, ens arribem fins la presa de Serinyà, al riu Fluvià. Donem un tomb per la presa i tornem al camí. Anem resseguint el riu Fluvià, però no a tocar de l’aigua, fins que de mica en mica comencem a enfilar-nos pel bosc de can Guixeres. 










Arribem a la part alta i trobem uns plafons informatius. Seguin les seves instruccions ens dirigim a Sant Miquel de Roca, passant per l’ermita enrunada de Sant Bartomeu del portell. Es tracta d'un edifici religiós d'estil gòtic encastat en un penya-segat rocós. Va ser construït aprofitant un gran abric natural, al bell mig d'un cingle sobre el riu Fluvià, es conserven algunes restes. Malgrat que és esmentada l'any 1131, sembla que té un origen molt més primitiu. Probablement es tractava d'un eremitori, inscrit, segons Badia i Homs, dins la tradició d'origen oriental dels santuaris dedicats a l'arcàngel Miquel, situats en coves i indrets enlairats. S’hi accedeix per un sender molt ben marcat, en forta baixada fins arribar a un tram equipat amb baranes i una escala de ferro clavada a la paret. L’indret és magnífic, amb molt bones vistes sobre el Fluvià.
Desfem el camí fins tornar a l’encreuament on hi ha els plafons informatius. Ja som a menys de 2 km de Crespià, el punt on hem començat avui la caminada, que hi arribarem per una bona pista forestal. Una caminada molt agradable, vistosa i amb molts punts d’interès.


Molt fàcil de realitzar, tan sols es complica una mica a l’accés de Sant Miquel de Roca, però es pot evitar. Esperem que us hagi agradat.

divendres, 5 de juliol del 2019

Beget i Contrabandistes

Sortida a la comarca del Ripollès per fer una antiga ruta de contrabandistes trepitjant l'Alta Garrotxa, al bonic poble de Beget (dijous 18 abril 2019)
Estem en un municipi agregat a Camprodon, situat a la capçalera del riu de Llierca. Les seves cases de pedra s'agrupen al voltant de la riera de Beget formant un poble avui en dia turístic i de segones residències. Hi destaca l'església de Sant Cristòfol datada del segle XII. Al seu interior hi podem veure la Magestat de Beget, una talla romànica policromada, un Crist Majestat del segle XII. Aquesta peça de més de dos metres d'alçada i gairebé dos metres d'amplada, és considerada una de les obres cabdals de l'escultura romànica catalana.











El recorregut s'inicia després de travessar tot el poble, trobant el GR 83 que segueix l'antic camí que per el Grau, comunica Beget amb el poble veí de la Manera al Vallespir. Enfilem ràpidament amb vistes del poble i algunes muntanyes de l'Alta Garrotxa. Un cop passat el pas rocallós del Grau seguim cap al coll de Golofreu o l'Oratori. Una ruta utilitzada per contrabandistes quan no hi havia perill de ser descoberts ja que era massa conegut i concorregut.











Ens trobem amb l'Oratori de Sant Antoni de Can França. Per un tram amb camps i de seguida arribem al coll de Marlem ja a la frontera amb França, a 1.176 metres. Això ens indica que hem pujat un bon desnivell des dels 535 metres que està Beget. Aquest lloc de pas també va ser molt important durant la retirada del 36. Ara ens cal anar a cercar la Collada Fonda, un pas situat a prop d'on ens trobem i menys utilitzat com a pas, per tant més discret per la pràctica del contraband. Per trobar la Collada Fonda cal endinsar-nos en el bosc de Sadella, darrera del Comanegra. Llavors hem de baixar per la solana de Can França i arribar a les restes d'aquesta casa, un lloc llegendari en el món de contrabandistes de Beget i la Garrotxa. Es diu que aquesta casa tenia uns subterranis plens sempre d'objectes de contraband. Una bona alternativa per els contrabandistes. Aquests camins tenen la peculiaritat que hi havia alternatives per si calia evitar possibles passos vigilats.











El contraband fou una activitat bàsica del poble, onon es diu que hi havia, una exageració vident, més carrabiners que habitants.  En el cas del coll de Malrem la feina dels contrabandistes no era pas anar a cercar el material a La Menera. Una persona pujava pel costat francès el material, que era amagat i col·locat en un indret concret, del qual l’agafava el contrabandista per creuar la línia fronterera. Tot amb moltabdiscreció i amb una total coordinació. Per la frontera de coll de Malrem hem documentat contraband de matèries curioses. Un contrabandista ens va explicar que un dels objectes que havia entrat eren rellotges despertador belgues, que li provocaven molta por ja que temia que comencessin a sonar en un moment inoportú. També s’ens ha explicat que passaven un tipus d’oli mineral, en llaunes d’uns 30 litres, imprescindible pel funcionament de les continues de les fàbriques tèxtils. No estem pas davant un
producte qualsevol i amb col·locació immediata. I segurament molts altres productes es passaven per poder sobreviure, essent una forma d'obenir ingressos.  Arribem de nou al poble on podem gaudir de cada racó, un indret de postal. Un recorregut molt inteserrant d'uns 13 o 14 kilòmetres.