Emblemàtica i tradicional sortida a Sant Miquel del Fai amb la companyia d'en David García. (Dissabte 22 març 2025).
Qui no ha sentit a parlar del paratge natural de Sant Miquel del Fai situat als Cingles de Bertí. Nosaltres hi ham anat coincidint amb època de pluges i així l'espectacle està assegurat. Tot i que hi ha un aparcament a la zona, nosaltres per fer una ruta una mica consistent hem sortit des de Riells del Fai (Vallès Oriental) que juntament amb Bigues conformen el municipi de Bigues i Riells. Així que un cop aparcats iniciem la ruta amb vistes als cingles del Perer. Formats per roca calcària tenen unes formes espectaculars. Ens endinsem a la vall del Tenes, un dels rius protagonistes d'avui. I si parlem d'aigua, hem de parlar de molins. Passem a tocar del Molí de la Pineda, un antic molí fariner que es pot documentar ja des del segle XII i ha conegut diverses reformes i ampliacions durant la història. Uns metres més amunt hi ha el molí de dalt i una bassa d'on pren l'aigua. També tenim vistes als Cingles de Bertí i a una gran casa, el Mas de la Pineda. Està documentat des de l'any 1208. Comencem a sentir la remor de l'aigua del riu Tenes. Gràcies a les darreres pluges baixa amb força.
Un plataner monumental ens dona la benvinguda a la font de la Pineda. Seguim pujant de mica en mica amb el so de l'aigua que ens va acompanyant. Trobem un altre molí, el de la Madella. Els vestigis que resten es poden datar dels segles XVI-XVII, durant l'època del creixement econòmic lligat a l'explotació del camp. És un edifici de planta rectangular, de dues alçades, i està força enrunat. Conserva l'estructura del molí amb els carcavans a la part inferior i algunes moles a dins. L'aigua li arribava per un canal que neix a la resclosa de la central que desprès veurem. També hi ha una finestra conopidal del segle XV. Una mica més amunt hi ha la casa de la Madella. En David ens ha explicat un parell de llegendes lligades al llop. Deixem la pista que anàvem seguint i agafem un corriol.
La pujada és molt agradable i en algún punt puja de valent. Res que no es pugui fer. En algún tram el camí està molt ben condicionat i és molt bucòlic i fotogènic. Un cop ens hem enfilat una mica comença l'espectacle. Ja comencem a veure Sant Miquel del Fai amb el seu salt d'aigua i a l'esquerra, el Salt del Tenes, també espectacular. Per això és important coincidir amb época de pluges per gaudir d'aquest espai. Queda una bona estona encara per arribar al recinte però les vistes dels dos salts ens van acompanyant durant la pujada. Més a l'esquerra s'alça l'ermita de Sant Martí del Fai.
Al cap d'una estona arribem al recinte de Sant Miquel del Fai on hi havia un monestir. Cal tenir en compte que tot i que l'entrada és gratuïta, l'aforament és limitat a 200 persones per torn. En caps de setmana i dies de molta afluència és recomanable fer una reserva prèvia. Es pot fer a la pàgina web. Cal tenir també en compte que per exemple, aquest any 2026 obre a partir del 19 de març. L'any 2017, recollint les peticions de diversos municipis veïns, la Diputació de Barcelona va comprar Sant Miquel del Fai amb la voluntat de recuperar aquest conjunt d'alt interés patrimonial i natural per potenciar el seu ús públic com espai obert i d'accés lliure. Així que entrem al recinte. El primer que trobem i que veiem a totes les vistes és un edifici que acollia el prior i les dependències on vivia la comunitat de monjos benedictins. És la Casa Prioral. Es tracta d'una casa d'estil gòtic amb una estructura pràcticament quadrada i amb una coberta a dues aigües. Es considera que es va construir entre finals del segle XVI i principis del XVII. Més endavant es va adaptar als nous usos d'allotjament i restaurant per a visitants. Actualment no es pot visitar. Entre balmes trobem l'església romànica de Sant Miquel que tot sembla indicar que l'any 1006 ja estava consagrada. Es tracta d'una església troglodita construïda sota una gran balma que li fa de sostre. A la façana s'hi pot veure una espadanya baixa.
Tot plegat ens acosta fins a una explanada on podem veure un petit salt d'aigua, el del riu Rossinyol. Després de formar una bassa, cau cap el precipici formant un espectacular salt que hem vist tot pujant i que juntament amb el salt del Tenes conformen la imatge més coneguda.
Podem fer un petit recorregut fins a l'antiga porta d'accés que passa just per darrere del Salt del Tenes. Un salt de 100 metres espectacular. La combinació d'aigua, pedra, balmes i natura fan que el paratge sigui top. El camí seguiria cap a l'ermita de Sant Martí que hem vist tot pujant, però actualment tampoc és visitable. Hi ha molts racons i punts interessants que us convidem a descobrir vosaltres mateixos. Després de badar una bona estona sortim del recinte però abans de emprendre el mateix camí de tornada girem a l'esquerra i passem per el pas de la Foradada. Es tracta d'un pas estret entre parets rocoses on l'any 1592 es va construir un arc que feia de porta d'accés a l'espai del monestir. I una mica més amunt tornem a trobar el riu just abans de formar el salt d'aigua i passant per sota del pont del Rossinyol. Es va construir l'any 1592 quan el monestir ja era sota la tutela de la Catedral de Girona. És d'estil romànic amb un arc de mig punt rebaixat. Si travessem el pont accedim a l'aparcament d'aquest espai que acostuma a estar ple.
Nosaltres com que hem pujat a peu, tornem enrere per desfer el camí. A mitja baixada girem un moment a la dreta per veure la central del Fai. Un edifici de planta rectangular, de quatre plantes d'alçada. La central que produïa electricitat va entrar en funcionament el 1910 fins que a la dècada del 1960 es produí un accident mortal que en va precipitar el tancament. Les parets continuen dempeus, però interiorment és tot una ruïna. De la resclosa en surt la canalització que portava aigua al molí de la Madella que hem vist abans. Seguim baixant gaudint d'algunes gorgues que forma el riu Tenes i que dona nom a la vall. Tornem a passat per la font i arribem als cotxes després de fer una ruta de 10 kilòmetres i uns 300 metres de desnivell.
Powered by Wikiloc