Sortida al municipi de Camprodon el passat divendres 14 d'abril seguint un tram del Camí dels Maquis. (Antoni Llagostera)
Dins de la necessària recuperació de la Memòria Històrica, l’associació Amical Antics Guerrillers de Catalunya ha portar a terme un treball de recuperació dels camins o passos dels maquis, dels enllaços entre l’exterior i l’interior de les organitzacions comunistes del PSUC i PCE, a través del Pirineu mediterrani. Per recordar aquesta efemèride, per recordar aquests “excursionistes” forçats i benemèrits, avui hem fet una part del recorregut d’un d’aquests camins, el que portava de Prats de Molló a Manlleu, en el tram entre el coll de la Boixeda a un extrem del municipi de Molló, i la masia del Mariner, a tocar Sant Pau de Seguries, encara que dins del municipi de Camprodon. En aquesta sortida ens ha acompanyat en Josep Serra Frigola, que durant el mesos de pandèmia va anar resseguint i creant la ruta. Hi havia diverses rutes. Nosaltres ens centrem el la ruta denominada Jové-Gros, de Prats de Molló a Manlleu pel Collsacabra, que durava quatre dies, fent etapes de 6-7 hores, de nit. La ruta fou establerta pel guia Josep Jové Blaví el juny de 1945 per encàrrec de Fernando Claudín, dirigent del PCE, per tal de disposar d’un camí més segur, lleuger, ràpid i que facilités l’accés al tren de la línia Barcelona-Puigcerdà sense necessitat de salconduit,. Fins aleshores s’utilitzava una ruta de Prats de Molló a Sant Vicenç de Torelló per Vidrà.
L’establiment d’aquesta ruta Jové-Gros fou un encàrrec (abril de 1945) del responsable de passos del PCE, Fernando Claudín, al guia Josep Jové Blaví. Jové va iniciar el treball el 7 de juny de 1945. La ruta va estar operativa a mitjans de l’any 1946. La primera etapa surt de Prats de Molló i després de travessar la frontera baixaven cap a Espinavell o cap el sector de Fabert, evitant passar per el centre de Molló, passant per el Riberal i enfilant cal al coll de la Boixeda. Doncs iniciem la nostra ruta al coll de la Boixeda a 1091 metres i en terme municipal de Molló. Ens trobem a la carretera que ens portaria cap a Rocabruna i Beget. Ens dirigim cap a la collada de Puig Francó i cap a la Serra del Mas Massot.
Ens trobem de seguida la urbanitació de Font Rubí ja en terme de Camprodon. Estem davant un cas clàssic d’urbanització il·legal, de parcel·lació fraudulenta, d’un espai no urbanitzable durant els darrers anys de la dictadura franquista, de finals del anys seixanta i començaments dels anys setanta. El projecte inicial era de crear una gran urbanització que abastava unes 1.300 parcel·les i s’estenia fins a Bolós i Salarça. El darrer ajuntament franquista, en etapa democràtica (1975), mou el primers fils per paralitzar la urbanització salvatge de la zona. La revisió del pla general d’urbanisme de Camprodon (iniciat el 1979) de 1983, estableix una delimitació de la zona i sobretot establir que els costos d’urbanització anaven a càrrec dels propietari o propietaris. Els carrers de la urbanització de Font Rubí suposen el doble del carrers que hi ha a Camprodon. De les 130 cases existents a meitats dels anys 70, actualment hi ha unes 300 cases, que han esgotat totes les parcel·les legalitzades de l’espai. Estem davant una urbanització, com tantes, que fou necessari legalitzar mitjançant un pla General d’Ordenació, instat pels primer ajuntaments democràtics, el 1984.
A la collada de Font-rubí continuarem ruta direcció el mas Blanc i la Tosquera on ens trobem el camí que ve de la Vall de Bolós. Siguim direcció Camprodon i el coll de la Creueta. Ara toca un tram de baixada fina a trobar-nos el monument a Cèsar August Torras. Aquí trenquem a l'esquerra i ens incorporem a la pista de Sant Antoni cal al mas dels Oms i el Pla de Bonaire. En aquest punt s'acaba una de les etapes d'aquesta ruta si la fessim sencera.
Des d'aquí es pot fer el cim a l'ermita de Sant Antoni i gaudir del fabulós mirador de 360 graus a una altitud de 1.361 metres. Nosaltres hem seguit fent ruta, ara direcció el collet d'en Sivilla passant per les roques dels Castellets. Passem per una fageda direcció cap al coll del Remei. Una altra pista ens porta cap al coll de l'Alec, de baixada. Aquí hi ha nua cruïlla de camins i cal seguir la pista que tenim a la nostra dreta i que baixa cap a la collada del Sitjar. Un altre element interessant que trobem és la Tomba el Sitjar. Es tracta d'una cavitat emblemàtica del Ripollés, al terme municipal de Camprodon. Amb 54 m de fondària, està estructurada en un pou de 18 m en forma d&'un preciós i perfecte elipsoide, que acaba en un replà i continua en una rampa que a -30 m ens aboca a la vertical que ens duu fins a la cota -54 m. L'avenc fou explorat per membres del Club Excursionista Pirenaic de Ripoll l'any 1956, publicant-lo a la revista Cordada.
A partir d'aquí la ruta baixa cap a tocar del Riu Ter i passant per Can Peric arriba a Sant Pau de Segúries. Nosaltres però hem tirat dret baixant per la carena que ens ha portat fins a el Mariner, encara en terme de Camprodon, i als peus de Sant Pau de Segúries. La ruta seguiria cap a la Vall de Bianya entre Sant Pere Despuig i Sant Andreu de Socarrats, i cap al pla de Ridaura i cap a la Pinya. A la quarta i última etapa passaven per Falgars, Collet de Cabrera, Serra del Feu i descansaven prop del Santuari de Puig- Agut on en un petit rierol sota el pujol es renten i amaguen armes i material del viatge. Llavors esperen l’arribada del vespre per anar a contactar amb la casa del matrimoni Ribas a Manlleu, que els feien d’enllaç i punt de suport i on sopaven, dormien i es canviaven de roba per agafar el tren al dia següent per anar a Barcelona.
També ens ha cridat l'atenció la figura dels guies de passos dels maquis. Aquests cobrien tota la frontera franco-espanyola i estaven formats per guerrillers experimentats i bons coneixedors del territori. Aquesta tasca, bàsica donat el fort control a les fronteres, va garantir entre 1944 i principis dels anys cinquanta una comunicació constant entre França i l’interior d’Espanya. Una comunicació sense la qual la lluita clandestina contra la dictadura es feia del tot impossible. Aquests guies foren homes de gran forma física i capacitat de sacrifici, han estat malauradament els grans oblidats d’aquella terrible i dura lluita que va representar la resistència guerrillera i política contra el règim franquista. Com veieu una ruta que combina història, paisatge i natura, amb moltes possibilitats de completar i gaudir d'aquest territori.
