dijous, 1 d’agost del 2019

Aiguafreda

AIGUAFREDA – RIERA DE MARTINET – MURALLA DE MONTGRÒS -AIGUAFREDA DE DALT  (Mª Clara Martínez - 29 maig 2019)
Una preciosa caminada per terres del municipi d’Aiguafreda, visitant alguns racons quasi màgics i coneguen una mica la seva historia.
Aiguafreda és un poble i municipi de la comarca del Vallès Oriental, Catalunya, a l'extrem nord de la comarca. És un municipi relativament petit, amb prou feines arriba els 8 km2 de superfície, encaixonat entre el riu Congost i les valls de la riera de Martinet i la riera d'Avencó. El sector oriental del municipi està format per relleus més o menys abruptes de la serra de l'Arca, travessats per petits torrents que davallen cap a la Riera de Martinet. Sortim de la Font dels Enamorats, una de les fonts més conegudes i estimades del poble, i anem resseguint la riera de Martinet, per un fantàstic corriol, en mig d’una exuberant vegetació. 


 









El camí és molt ben fresat i amb diversos plafons informatius que ens donen a conèixer la fauna, la flora i els diferents elements arquitectònics que anem trobant. Un dels punts interessants que trobem en aquesta riera és la resclosa i el rec de la riera de Martinet. La paret de la resclosa està molt malmesa, i l’aigua salta per damunt del mur, formant un preciós salt i el seu corresponent gorg. Com que el sol en prou feines entra en aquests racons, la vegetació és la típica d’una ombrívola riera, amb moltes molses per sobra les roques i penjades dels arbres i diferents abres de ribera. Seguim caminant, gaudint de més racons encisadors d’aquesta riera, com el Gorg de la Sort.

 









Passem un pont de fusta i comencem a enfilar-nos i guanyar alçada per damunt la riera. Passem pel costat de l’antic Molí de l’Afrau, on hi exposa les seves obres d’art Paco Ballesteros, i no massa lluny ens desviem per visitar les coves de l’Afrau, que estan a força alçada, en una paret rocosa. En una de elles hi ha una corda, però costa molt de pujar-hi.
Reprenem el camí que portàvem i continuem caminant, per un bonic sender, per boscos d’alzines i roures. Anem alternant senders i pistes. Passem arran dels cingles de Montgròs, amb les seves acolorides franges de colors, i uns metres més endavant deixem la pista i baixem al torrent de l’Afrau. Alerta! És un baixador en molt fort pendent. Es aconsellable portar un tros de corda per ajudar-nos. De seguida arribem al torrent i descobrim un nou paratge que sembla sortit d’un conte de fades... El verdor, les molses, l’aigua.....
I de nou hem de guanyar alçada, ara per visitar el turó de Montgròs i la fortificació ibèrica que hi ha al seu cim. Les Muralles del Montgròs van ser descobertes l'any 1974, i encara estan en curs d'excavació i de restauració. El jaciment està constituït per una muralla que tanca l'accés a la península pel costat est, resultant una zona defensada de prop de 9 hectàrees. La muralla té uns 145 m de llarg i una amplada de 5 m amb una alçada màxima conservada d'entre 3 i 4 m. Actualment, es creu que devia ser la seu d'una guarnició militar permanent en la qual, en èpoques de perill, es podia refugiar la gent de la contrada amb els seus ramats.







 





Deixem aquest lloc i ja enfilem cap a Aiguafreda de Dalt, o Sant Martí del Congost. El conjunt d'Aiguafreda de Dalt és el centre d'una antiga parròquia rural que va erigir-se en el lloc d'un vilar alt medieval. Els vestigis més antics localitzats fins al moment es localitzen en la cova-cripta, que ha estat identificada com una necròpoli dels segles VI i VII. En una cota superior s'hi va bastir una primera església consagrada al segle IX, sota l'advocació de Sant Martí, sobre la qual se'n faria una de nova al segle XII. La primera referència documental que tenim d'Aiguafreda es remunta a l'any 875, quan el comte Guifré el Pilós li fa donació a la seva filla Emma de diversos predis alodials per al sosteniment del cenobi de Sant Joan de les Abadesses.
En aquest lloc hi trobem diferents elements d’interès, com el comunidor, un parell de fonts, la cova cripta. Un lloc ideal per fer una aturada. I ara ja sí que, per pista forestal, posem rumb a Aiguafreda, el lloc d’on hem sortit aquest matí.
Una magnífica caminada, per la bellesa de la riera i torrents, les vistes, i la història que s’hi amaga. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.


dimarts, 30 de juliol del 2019

Santuari de Foix

TORRELLES DE FOIX - PÈLAGS I FONT DEL FOIX – GORGUES DEL FOIX – SANTUARI DE FOIX (Dissabte   Mª Clara Martínez)
Magnífica sortida a la comarca de l’Alt Penedès, en concret al terme municipal de Torrelles de Foix, per conèixer alguns dels seus magnífics racons i part de la seva història. Des de Torrelles de Foix prenem direcció al santuari de Foix, que està ben indicat a la sortida del poble, i deixem els cotxes en un aparcament molt a prop del santuari, que és tancat. Comencem allà mateix la caminada, en direcció a la zona dels pèlags del riu Foix.







 






Baixem per un sender força costerut, que de seguida ens porta fins el fons de la vall del riu Foix, on comencem a trobar extenses vinyes i l’antiga masia de les Valls de Foix. Quan arribem al riu, seguim un camí a la dreta que ens porta als pèlags i a la font. Pèlag és sinònim de toll, més concretament, en el sentit de ‘gorg‘, un punt d’el en què el llit és més profund i l’aigua s’hi estanca. I en aquest tram del riu Foix en trobem uns quants que formen unes raconades fantàstiques, ideals per banyar-se quan faci calor.










 

Tornem a on ens havíem desviat i seguim per la pista forestal. Passem per davant les restes de la masia el Trull, envoltada de pins i alzines de gran mida, i pel costat d’una vinya on hi ha operaris esporgant els ceps per tal que els entri més sol, no es perdi l’energia en brots inútils i les màquines puguin veremar sense entrebancs. Passem per les restes del Molí de la Pineda, i ens endinsem per zona boscosa, per sender de terra argilosa, a trams costerut i empedrat, i que el fet que hagués plogut la nit anterior ens dificulta una mica el nostre caminar. Amb molt de compte anem avançant, passem per algunes rescloses, unes impressionant balmes, i arribem a les Gorges del Foix.







 




Passades les ruïnes del Molinot sortim a un coll on hi ha un encreuament de camins. Agafem la pista de la dreta i continuem seguin el riu per l'engorjat, entre una espessa vegetació. Ens trobem en un lloc fantàstic. El riu transcorre encaixonat per altes parets de pedra, i envoltat de densa vegetació. El camí és força evident i sense massa dificultat, però hi ha algun tram on hem d’extremar les precaucions per no relliscar en les pedres molles i l’argila. Per sort, en els trams més complicats hi ha cordes que ens faciliten les coses. Anem seguint el sender, i ja de retorn en direcció al santuari, trobem a la nostra dreta un camí amb una fita i un rètol de fusta que ens indica «la Roca Foradada»






 





És un anar i venir, amb un bon desnivell, pel que si algú comença a estar cansat es pot quedar esperant a la resta i guardant les motxilles dels que hi pugen.
No hi ha grans vistes des de la Roca foradada, però sí uns forats a la roca que resulten força fotogènics. Retrobem el camí que seguíem i ja posem rumb directe al santuari, passant abans per Can Bosc de Baix, Cal Rossell de les Bassegues i la Font del Rector. Aquesta font era la que subministrava l’aigua a l’antic castell. Arribem a l’aparcament on tenim els cotxes, deixem les motxilles i ens disposem a fer una visita guiada al Santuari de Foix. Normalment aquest recinte és tancat, però podem sol·licitar una visita guiada o aprofitar alguns dels molts actes que s’hi celebren per fer-hi una visita. Val la pena.


 






 


Ens hi esperen membres de l’Associació Cívica del Santuari de Santa Maria de Foix que, molt atentament, ens explica la historia i molts detalls dels origen d’aquest lloc. El Santuari de la Mare de Déu de Foix es situa en un lloc enlairat i muntanyós, a 660 metres, on, originàriament, hi havia el castell de Foix, datat del segle XI, i d’on sorgí el poble de Torrelles de Foix. Hi ha referències de l'existència d'una capella en aquest lloc des de l'any 608, reedificada l'any 730.
S’hi venera des dels seus inicis la Mare de Déu de Foix patrona del Penedès. La seva talla del segle XIII va desaparèixer l’any 1936 i la imatge actual és una còpia. Acabada la visita al conjunt arquitectònic, anem a veure la Cova de la Verge, coneguda des de temps immemorial, i on, segons la tradició, s’hi va trobar la Verge. Abans de marxar, els amics de l’Associació Cívica del Santuari de Santa Maria de Foix ens van obsequiar amb un refrigeri amb cava de la propera bodega Parés Baltà. Tot un luxe.




Agraïm als amics de l’Associació Cívica del Santuari de Santa Maria de Foix la seva col·laboració i us animem a fer una visita a aquest important monument carregat de historia. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.