Sortida a Albinyana (Baix Penedès) a la falda de la Serra del Quadrell, el passat 5 de maig de 2023 amb la companyia d'en Josep Grau.
Albinyana és un petit poble amb molta història i el primer que fem és endindar-nos per els seus carrers i plaçes. Moltes de les seves cases tenen una gran història i moltes curiositats. Per exemple la casa de les Orenetes on hi ha unes escultures a la façana en forma d'orenetes i una pila de nius. Al carrer major hi trobarem cal Groc també conegut com a cal Esquerrà. Una casa amb molta història, fins i tot d'època romana i on l'escriptor barceloní Joan Perucho, hi tenia un dels seus refugis. En una de les plaçes hi podem veure un Trull on antigament s'hi premsava l'oli.
Des de qualsevol punt podem veure el campanar de l'església de Sant Bartomeu que destaca per els seus angles aixamfranats i per estar coronat amb un panell que és un àngel petitó. I com aixó podreu veure una infinitat de racons curiosos i com deiem, cases amb molta història. Nosaltres anem deixant el municipi enrere, envoltat de camps de conreu. vinya i oliveres, i començem a enfilar cap al proper objectiu. Es tracta de l'ermita de Sant Antoni de Pàdua que ja veiem. El camí va pujant, alguna estona més picat que ens fa suar una mica. Al fons veiem el que havia estat Rioleon Safari, avui en dia convertit en un parc aqüàtic conegut com Aqualeón. Un mirador ens permet veure una fantàstica vista del poble. Després d'uns metres arribem a l'ermita de Sant Antoni, un bon lloc per recurerar forçes i gaudir de l'entorn. L'origen de l'ermita es desconeix, però se sap la data de l'altar que tenia abans de la guerra del 1936. Un altar barroc tardà d'últims del segle XVIII, per tant l'ermita deu ser anterior. Consta d'una sola nau i té un caire místic i primitiu. Destaca l'espedanya d'un sol cos que s'aixeca aprofitant una gran penya. Adossada a l'ermita s'hi troba l'antiga casa de l'ermità abandonada des del 1936.
Una mica més amunt hi trobem les restes del Castell de l'Esquernosa o de l'Esquena Rosa, esmentat al segle XI. Les restes que es conserven són del que era la muralla i la base d'una torre de vigilància. Des d'aquest punt també hi ha un bon mirador de la zona amb panells informatius i ja tenim una primera vista de la cova que visitarem. Després d'un bon esmorzar continuem caminant, ara amb una bona pujada que ens ha de portat fins al cim del Puig de Sant Antoni a 409 metres i que està iclòs a la llista dels 100 cims de la FEEC. De seguida anem deixant l'ermita als nostres peus, a vista gairebé d'ocell i també del poble que ens acompanya constantment. Arribem al cim coronat per un vèrtex geodèsic, el punt més alt de la nostra sortida, cosa que agraïm. És una bona talaia de la zona i amb dies clars veiem els Pirineus i fins i tot el mar.
Ara ja ens dirigim cap a la cova de Vallmajor que té una entrada en forma de pòrtic d'uns 3 metres d'alçada per 5 d'amplada i que dóna principi a les galeries de la cavitat que s'endinsen a la muntanya amb una forta inclinació. Cal anar amb molt de compte. Des d'una de les galeries s'accedeix a una sala de 9 per 2,50 metres en la qual es localitza un conjunt de pintures. Són de l'època del bronze i estan protegides per una reixa. Representen animals i signes, s'individualitzen 17 figures corresponents a quadrúpedes, cèrvols i possibles cavalls, arcs, una creu inscrita en un cercle, traços i restes de pigment. També s'hi han trobat restes de ceràmica, silex, os i metalls.
No cal dir que des de l'exterior continuem gaudint de molt bones vistes. Tornem a recuperar el camí per ja tornar cap a Albiyana passant per infinites hectàrees de vinya, oliveres i conreus de cereals, fet que fan que el paisatge i la tornada sigui molt agradable.