dissabte, 13 de febrer del 2021

Sobrànigues - Celrà

SOBRÀNIGUES – FLAÇÀ – SANT JOAN DE MOLLET – BORDILS – CELRÀ
Dissabte, 13 gener 2021 - Mª Clara Martínez
Avui fem una caminada per la comarca del Gironès, per les Riberes del Baix Ter, a tocar de la comarca veïna del Baix Empordà. Descobrirem la bellesa dels nuclis antics de quatre municipis d’origen medieval, i gaudirem d’un recorregut envoltat de camps de conreu, arbres fruiters, i algunes sorpreses. Aquesta ruta no és circular, pel que el primer que hem de fer és deixar cotxes a cada extrem. La caminada la podem fer en tant en una direcció com en una altre. Nosaltres comencem a Sobrànigues, un diminut nucli de població pertanyent a Sant Jordi Desvalls, i posem rumb a Flaçà. 











A pocs metres de Sobrànigues hem de travessar el riu Ter, i ho fem per un passallís o passera quasi arran d’aigua que ens permet gaudir de la bellesa del riu amb el sol ixent. Va costar molt que es fes aquesta obra, antigament hi havia un pas de carros per on costava molt travessar.
El primer poble on fem aturada és Flaçà. La majoria de gent coneix aquest poble per l’estació de tren, però el seu nucli antic és una autèntica meravella. L’estructura dels carrers d’aquest nucli és força complicada, urbanísticament desordenada i ombrívola en moltes raconades, amb l'església de Sant Cebrià al centre, però amb un encant molt especial.
Deixem aquest poble i ens endinsem per una pista asfaltada, entre camps de conreu i d’arbres fruites, arribant en poc temps a Sant Joan de Mollet, on hi destaca l’església de Sant Joan. L’economia d’aquest municipi s’ha basat quasi sempre en l’agricultura, activitat molt beneficiada de la sèquia d’en Vinyals. 











Mentre ens encaminem cap a Bordils, el següent poble, ens fixem que a la riba del Ter hi ha gran quantitat de plantacions de pollancres, i es que no es pot parlar de Bordils sense parlar del Bordilenc, una varietat de pollancre que des de molt antic s’ha cultivat en aquesta zona de la riba del Ter. Bordils sempre va ser un poble abocat al cultiu dels pollancres, i per una bona raó: la zona pel conreu de pollancres era immillorable quan, en absència dels pantans de Sau i Susqueda, el Ter en les èpoques de pluja inundava una zona considerable de Bordils, on espontàniament creixien pollancres. La fusta del pollancre era molt preuada per ser molt útil per la construcció, el pi encara no s'havia introduït i el castanyer era un disbarat talar-lo per construir quan era una font d'aliment. Al poble de Bordils hi destaca l’esplèndida església parroquial de Sant Esteve, edificada en la segona meitat del segle XVI, d’estil gòtic tardà i amb detalls renaixentistes, on hi destaca el seu campanar octogonal i, flanquejant la façana principal, dues garites de caràcter defensiu.











Abans de dirigir-nos a Celrà, passem per la masia de La Canova, on hi ha un refugi antiaeri de gran capacitat, testimoni de quan aquests camps de conreu van ser un aeroport republicà en temps de guerra, i la masia va ser utilitzada d’allotjament pels aviadors. Més endavant hi ha un altre element d’importància, el polvorí. Ja posem rumb a Celrà, el darrer poble que visitarem avui, i ho fem anant a trobar la Sèquia d’en Vinyals, que resseguirem durant una estona. Entre el 1748 i el 1750, l’hisendat Mateu de Vinyals de Flaçà, aconsegueix dues concessions per a l’aprofitament de les aigües del Ter, així com la construcció de dos molins, un a Campdorà i l’altre a Bordils. La séquia és un exemple del desenvolupament de l’agricultura catalana del segle XVIII, la qual permeté regar terres desaprofitades fins llavors. Nombrosos ponts en forma d’arc ens permeten anar creuant d’una banda a l’altre de la sèquia, amb un important cabdal d’aigua.











Després d’un bon tram resseguint la sèquia, travessem el polígon industrial, que tenim a dues passes, i ja fins l’estació del tren de Celrà, on al matí hem deixat un cotxe. Abans però, ens fixem en unes construccions d’estil industrial modernista i una gran xemeneia. Són edificis rehabilitats de l’antiga fàbrica Pagans, dedicada a l’extracció de tanins i que va ser molt important i donar feina a molta gent del poble. Als anys 80 va ser cedida a l’Ajuntament i ara alberga equipacions públiques. També és una bona idea fer una visita al nucli antic, format per l’església de Sant Feliu, envoltada del poble vell. Ja tan sols ens queda anar a buscar l’altre cotxe i donar per acabada la sortida d’avui. 


Una ruta apta per a tothom, completament plana, i que podem dissenyar al nostre gust. La quantitat de pistes i camins per recórrer són infinits, sense por a perdre’s, doncs al ser terreny pla i net, ens podem orientar perfectament. Molt recomanable fer-la a la primavera, quan els camps són verds i els arbres florits. Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera.
Powered by Wikiloc

dimarts, 9 de febrer del 2021

Sant Fost de Campsentelles

Dimecres, 13 gener 2021 - Salvador Arquer
Sortida del caminant a Sant Fost de Campsentelles, una excursió plena d'atractius. Sant Fost és un municipi de 8.737 habitants (2019) situat a la comarca del Vallès Oriental. I ho em fet estrenant conductor del programa. amb en Salva, aprofitant que coneix a fons el seu poble.
Hem sortit del centre i hem gaudit primer de tot de la zona on cada any s'acostuma a fer el pessebre vivent per Nadal organitzat per un grup de gent amant de les tradicions. També s'hi poden trobar diversos oficis a l'entorn del pessebre.











Seguim la ruta cap al celler de Can Torrents que data del segle XVII. Actualment és un espai per celebrar casaments i banquets. No és d'extranyar doncs que anem trobant també diversos camps de vinya. En aquest sector també hi trobem la primera menció escrita de Sant Fost com a poble data de l’any 967, quan un document parla de la vila de Campsentelles (Campo Sentigis). La primera notícia sobre la parròquia és de l’any 978, any en què ja existia una petita església dedicada a Sant Faust o Fost, soldat màrtir de Còrdova. L’antiga església parroquial es trobava a l’actual plaça de les Glòries Catalanes o del Lledoner i fou consagrada el 4 de desembre de 1141 pel bisbe Arnau de Gurb. Durant l’Edat Mitjana l’actual terme de Sant Fost estava dividit en dues parròquies independents que s’uniren el 1504: Sant Fost de Campsentelles i Sant Cebrià de Cabanyes. I precisament seguim cap a l'església de Cabanyes, monument romànic del segle XII, fou consagrada el 3 de juny de 1192 i és el principal edifici històric-artístic del municipi. És d'etil romànic i d'una sola nau, té un absis semicircular, una absidiola al nord i la volta lleugerament apuntada. La façana té una obertura superior en forma de creu grega, la porta és arquitravada, amb un arc de descàrrega que configura un petit timpà. A la paret nord hi ha un accés a l'interior que recorda una galeria. Són molt curioses les dues finestretes de la paret de migdia, dividides horitzontalment en dues parts. A la part inferior hi ha una mena de mainell, que dóna al trencallums una forma de T. Hi trobem en Pau que vetlla per la conservació de l'espai.











Seguim cap a l'antiga pedrera de Can Rovira i més endavant trobem un pou de glaç. És un dels pous més grans del Vallès, amb una cúpula d'uns 40 metres de perímetres i una profunditat d'uns 15 metres. Fou edificat per ordre dels monjos de Montalegre entre els segles XVI i XVII. Es feia servir per treure gel a l'exterior a través de cinc portes a diferents nivells.  
Seguim fins a trobar el riu Besós, per seguir-lo un petit tram i trenquem a l'esquerra tot enfilant direcció a l'ermita de Sant Pere de Reixach que passem de llarc ja que la visitarem en una altra sortida. El nostre proper objectiu és el Turó de les Maleses on hi trobarem les restes d'un Poblat Ibèric. El recorregut ens fa suar una mica però la recompensa val la pena. Ens trobem amb unes fantàstiques vistes del sector del Barcelonès, una part del Maresme i gran part del Vallès com la Llagosta i Mollet i també Sabadell i Terrassa. 











Ens trobem a la Serralada de Marina, a 462 metres. Trobem les restes del poblat que s'hi han fet diverses intervencions des del 1928. Els seus habitants pertanyien a la tribu dels laietans. L'urbanisme de la zona seguia el patró tradicional d'un carrer central que dividia en dos el poblat. Desprès de gaudir una bona estona de l'espai i les vistes seguim la ruta per la muntanua de l'Amigó i cap al sector de la Conreria on ja hem previst un cotxe per tornar al punt de sortida.


Una ruta de 16 kilòmetres i gairebé 600 metres de desnivell acumulat.


Powered by Wikiloc