Sortida molt especial aquest dissabte 28 de gener. Primer per el lloc, la muntanya de Montserrat i segon per la celebració del programa 200 del Caminant per Cataluya. La llàstima és que el temps no ens ha acompanyat i la boira ens ha privat de les vistes. Tot i així nosaltres hem fet la excursió que enllaça els tres monestirs: Santa Cecília, Santa Maria i Sant Benet
El punt d'inici és a Santa Cecília de Montserrat, un interessant temple romànic de tres naus i tres absis que encara es manté en bon estat. El camí enfila de seguida passant per vàries canals i just per sota del Cavall Bernat i les parets del Diable. Aquestes, potser les més espectaculars, son les poques que hem vist aprofitant un moment d'aclarida.
Les ermites també son les protagonistes a Montserrat, algunes de molt curioses, aprofitant les formes i baumes de la muntanya. Un cop arribem al pla de la Trinitat, cal contemplar les de Sant Dimes i Santa Creu, que nosaltres no hem vist per la boira, ni tampoc el Monestir que deviem tenir just a sota. El que si hem trobat son les runes de la Santíssima Trinitat. Uns metres més amunt trobem la de Sant Salvador, que és més aviat una cova o una bauma, preparada com a refugi.
Recuperant el camí encara ens queden la ermita de Sant Benet, també convertida en Refugi, i a tocar, les restes de la de Santa Anna, situada al punt més central de totes les ermites. Això va fer que exercís de parròquia per a tots els ermitans dels voltants.
A partir d'aquest punt ja podem baixar cap a Montserrat, ho fem primer per el pas dels Francesos i després per les escales dels Pobres. En total superem un desnivell de 200 metres amb uns 800 graons distribuïts en diversos trams i plens d'història degut a la guerra del Francès. I així arribem al Monestir de Santa Maria de Montserrat, un lloc de peregrinació i santuari internacional, ben conegut i visitat ja des de l'edat mitjana. Nosaltres hem aprofitat per entrar-hi i contemplar la imatge romànica de la Mare de Déu.
Desprès de fer el turista una bona estona, hem agafat el Passeig dels Degotalls, un recorregut ornamentat amb monuments a artistes de renom i rajoles amb diferents advocacions a la Mare de Déu, també populars i belles majòliques. Hem trobat les ripolleses de Santa Maria de Ripoll i la Mare de Déu de Núria. El darrer tram de la excursió el fem per la carretera i acabem baixant per el camí dels Matxos fins arribar a Sant Benet, un monestir femení de Germanes Benedictines. Un temple contemporani de regust neoromànic.
Una sortida doncs molt maca per tot el que comporta, i a més dels lligams amb Ripoll i l'Abat Oliba, que en Toni ens ha explicat àmpliament durant la excursió.
Com a curiositats m'ha sobtat el fet de que, a la cova de Sant Salvador, fa uns 4 mesos que hi viu en Jordi, sense llum. Li agrada la muntanya i escalar, sovint baixa al Monestir a buscar aliments i vi, i en dies com el Barça Madrid també baixa a trobar una bona tele i companya.
I avui destacava una àmplia representació de la família Chueca, fins i tot la Sandra sembla que s'ha buscat un motxiller, i en Pere portava un parell de gosses, la Hippie i l'Herba. Un cop més el café d'en Joan ens ha escalfat l'ambient (per no parlar d'aquelles coses que porta el Llagostera).
I si, 200 programes si sumem la primera etapa de Caminant pel Ripollès més la de Caminant per Osona i els darrers programes de Caminant per Catalunya. Una xifra important i amb ganes de que creixi dia a dia gaudint dels paratges i racons dels Països Catalans, tot i que a vegades també fem alguna escapada al Pirineu Aragonès per fer algun cim de 3.000 metres.
Volem agraïr a tots els que feu possible aquest programa, començant per la direcció de Corisa Media Grup i els seus treballadors, el director del programa Andreu Pérez, tots els guíes i acompanyants (no dic noms per no deixar-ne cap), els que ens seguiu per TV Ripollès o altres canals de TDI, i els que ens feu les coses més fàcils, com és el cas d'aquesta setmana, a Montserrat, ja que ens han acompanyat i facilitat la nostra feina.