divendres, 31 d’octubre del 2025

Vilajuïga Megalítica

Nova sortida en pocs dies a Vilajuïga (Alt Empordà), en aquest cas però, per fer una ruta on els monuments megalítics son els protagonistes. (18 desembre 2024).


Just a la sortida del municipi, en direcció nord, trobem un aparcament per deixar els cotxes al costat de la carretera que va a Sant Pere de Rodes. Està a 1 kilòmetre de la població. Iniciem el recorregut travessant la riera de Vilajuïga i seguim uns metres paral·lels a la via del tren, la línia ferroviària R11 que s'endinsa en un túnel. Fins i tot hem esperat que passés el tren ja que el Túnel de Canyelles té la peculiaritat que és el més llarg que hi ha de la línia entre Barcelona i Portbou. 











Seguim travessant aquest túnel per sobre i arribem al Mas de Canyelles. Es tracta d'un mas catalogat a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està format a a partir de tres cossos adossats i un gran corral annex. Hi trobem algunes restes interessants, com un forn bastit amb carreus de pedra, la llar de foc o la cuina. Pro seguim endavant perqué els punts d'interès son molts. De seguida arribem a les Inscultures de Canyelles. Es tracta de gravats fets per éssers humans sobre les roques durant la prehistòria, i malgrat que no se sap del cert el seu significat, els experts especulen sobre el fet que fossin mapes de la zona on es marcava la situació dels poblats o llocs d'interès per a ells, com ara punt on hi hauria menjar, aigua o zones de caça per exemple. Les inscultures estan datades entre el període del Neolític final i el Calcolític, entre l'any 3.000 i el 2.200 aC. Seguint un camí ben marcat també trobem el Poble Medieval de Canyelles. Està abandonat i podem veure un conjunt de ruïnes escampades, amb murs de pedra seca. 











Desfem el camí un tros per recuperar la nostra ruta i seguim per un antic camí ramader que ens portaria fins al Cap de Creus. Les parets de pedra seca a banda i banda és una estampa ben típica. Travessem la carretera de Sant Pere de Rodes i cal estar atents a la senyalització per seguir cap a les Inscultures de Planells. És el conjunt més representatiu de la regió i es troben disperses en un aflorament rocós format principalment per tres pedres, destacant-se la més gran amb una superfície de 4,5 metres quadrats. Els gravats a la pedra mostren un gran nombre de forats, creus, cassoletes i línies, de mides i formes diferents, interconnectades o aïllades, ocupant tota la superfície de les pedres. Un bon lloc per esmorzar mentre hem gaudit de les explicacions d'en Narcís Soler, tot un expert en la matèria. (No us perdeu el vídeo del programa). Seguim, un cop ben tips, per camins on predomina la pedra seca en tot el paisatge. Estem passant per el Parc Agrícola Comes Tortes. Actualment s'han recuperat diverses hectàrees de pastures, d'olivars i s'ha regenerat la plantació de sureres. També s'han recuperat camins i construccions de pedra seca. I com no, també trobem alguna barraca. Però seguim enfilant camí amunt fins arribar als 340 metres d'alçada on hi  trobem les Inscultures de Carena, amb nous gravats a les pedres. I seguim un tram de carretera, uns 500 metres, fent un anar i tornar per visitar diferents dòlmens. El primer és del de les Vinyes Mortes I. Es tracta d'un dolmen del neolític mitjà. És un sepulcre de corredor, amb cambra rectangular llarga i passadís ample de parets paraleles convergents o una gran galería catalana en forma de V. Hi ha fins a sis lloses més la coberta. 











Si seguim un tros més avall trobarem el Dolmen de les Vinyes Mortes II que es troba en terme municipal de Pau. Actualment li falta el sostre que estava fet amb terra i petites pedres. En aquest dolmen es van fer excavacions arqueològiques on es van trobar petis fragments de ceràmica feta a mà i sense decoració. Reculem un kilòmetre tornant a passar per la carretera per seguir trobant més construccions. En aquest cas es tracta de Dolmen de la Carena que té cinc lloses verticals i una sola de coberta. I si seguim baixant i ens desviem un moment del camí trobarem un parell de dòlmens més: el de la Talaia i del de les Ruïnes, de característiques similars. Uns 300 metres més avall seguim trobant més monuments megalítics. El dolmen del Garrollar és el que ha estat més transformat per convertir-lo en barraca. Només conserva la cambra. I una mica més avall encara podem trobar un darrer dolmen, el de la Vinya del Rei. 











Aquest megàlit és el més gran del terme de Vilajuïga i el seu emplaçament en un fondal en un lloc gens dominant, és excepcional. La primera notícia que es té podria ser de finals del segle XIX. S'hi van trobar restes d'ossos humans molt trinxats i de de ceràmica de mà. També s'hi ha documentat una destral de pedra polida, una punta de sageta de sílex amb peduncle, un fragment de sílex i diversos fragments de vasos campaniformes d'estil Pirinenc. Déu ni do quantes pedres avui. La veritat però, és que és molt interessant. El darrer kilòmetre i mig es fa baixant per el barranc de la Coma de l'Infern, un recorregut molt agradable. 


Un recorregut curt, de només 8 kilòmetres amb un desnivell de poc més de 300 metres i ple de punts interessants.

Powered by Wikiloc

diumenge, 26 d’octubre del 2025

Viladecavalls - Serra de Collcardús

Sortida per la comarca del Vallès Occidental al terme de Viladecavalls amb en David Garcia (14 desembre 2025)


La serra de Collcardús és un espai de gran valor natural i històric que es trova situada entre els municipis de Viladecavalls i Vacarisses. Forma part de la Serralada Prelitoral Catalana i té un gran valor ecològic i natural, ja que se situa entre les serres de Sant Llorenç del Munt i l'Obac a llevant, i del Puigventós i Montserrat a ponent. El recorregut transcorre en bona part per corriols emboscats i ombrívols tot visitant diferents turons.  Iniciem la ruta a l'aparcament de Can Boixeres, nom que agafa per què la via arriba fins a la Torre de Can Boixeres. Seguim direcció cap a la urbanització de Can Corbera. Abans d'arribar al primer cim, descobrim la Pedra Degollada. Es tracta d'una formació natural de dos grans blocs superposats que donen com a resultat una figura peculiar. La pedra inferior és de forma arrodonida i de majors dimensions, acabada en forma d'embut invertit, En canvi la pedra de sobre és aplanada i de forma ovoidal, i actua de tapa de l'anterior deixant un espai al mig. Sembla que la pedra superior faci equilibris per sostenir-se amb l'altra.











Abans d'arribar a la urbanització de Can Corbera, deixem el camí de Can Buixeres i ens desviem cap a l'est seguint l'indicador que ens trasllada cap al Turó de la Barromina de 468 metres. I ja podem gaudir de les primeres vistes del dia. Baixem del Turó i tornem cap al punt de sortida per seguir la ruta cap a la dreta on ens trobem amb el Forn Riscal. Es tracta d'un gran forn tradicional de calç que consta d'una estructura amb dues boques ceràmiques en arc de mig punt. Per aquestes obertures s'hi afegia la llenya per poder coure les pedres que hi havia als dipòsits. Aquests són de planta circular i es troben excavats directament a la terra. Al voltant dels forns encara s'hi conserven estructures de dependències annexes, encara que es troben en un estat ruïnós. 











Seguim fet camí direcció la pedrera de Joan Purull, una zona de roca calcària que es troba en un indret amb un fort pendent i encara hi són ben visibles les masses compactes amb grans plaques de pedra. Algunes parts presenten talls, senyals inequívocs de l'activitat extractiva que s'hi va desenvolupar en temps passats. Vista la pedrera ens enfilem cap al segon cim, el Turó de les Bassotes de 538 metres. Tenim una bona vista de la casa Can Boixeres. Es tracta d'un gran casal amb planta de creu grega amb cossos afegits als encreuaments formant un quadrat. La teulada és a quatre vessants i els colors de les teules fan un dibuix geomètric. Hi ha una torre-mirador annexa. Aquesta torre és de planta quadrangular i té el parament igual que la resta de l'edifici. I per un sender estret acabem d'arribar fins dalt del turó on hem aprofitat per esmorzar. A partir d'aquí es tracta d'anar carenejant la Serra de Collcardús per fer els seus turonets. Trobem també un petit oratori, el de Sant Miquel. Les vistes també ens mostren les agulles majestuoses de la muntanya de Montserrat. Seguim pel Turó de les Guixeres, el de Can Margarit i el dels Quatre Termes. Tota la carena que estem fent fa de partició entre els municipis de Vacarisses i Viladecavalls. Baixem fins al coll i enfilem el darrer cim, el Turó del Ros de 640 metres, també anomenat Cap del Ros. Des d'aquí tenim una bona visió de la carena que em anat fent. A pocs metres d'aquest turó i trobem el Forat del Vent, un forat obert a la roca, formant un avenc força estret i de forma cilíndrica. També rep el nom de Pedra Foradada, i en ocasions climatològiques puntuals, l'aire que hi circula és expulsat pel forat, movent així la vegetació que hi ha. 


La tornada també està farcida de sorpreses, com el Forn de Can Boada, un forn tradicional de calç que es troba al marge del camí que porta el mateix nom. De planta circular, està parcialment excavat sobre el terreny natural i es troba en estat ruïnós. També passem per el Safareig de Can Boada i la Mina del Trull, la boca de la qual es troba amagada sota d'un antic molí que es conserva en molt mal estat. I tot seguit arribem a la masia que dona nom a tota aquesta zona, Can Boada de les Parentes. Es tracta d'un mas de grans dimensions amb diversos cossos anexos de diferents èpoques. El cos més antic conserva una finestra de finals del gòtic, el cos més modern està decorat amb ceràmica vidriada i conserva uns grans cellers amb algunes botes. 










I arribant ja a la part final encara ens trobem amb les restes de la masia de Can Margarit que només en queden els fonaments dels murs perimetrals i interiors. Encara es pot contemplar un cos que conserva una gran volta de canó de pedra, construïda aprofitant el desnivell del terreny. A la façana de ponent hi ha les restes de les tines, amb algunes pedres que les revestien. I ja només ens queda arribar fins als cotxes. 


Una ruta de 10 kilòmetres amb un desnivell de 470 metres. La cinquena ruta que ens ha proposat en David Garcia pel Caminant per Catalunya.

Powered by Wikiloc