Nova sortida en pocs dies a Vilajuïga (Alt Empordà), en aquest cas però, per fer una ruta on els monuments megalítics son els protagonistes. (18 desembre 2024).
Just a la sortida del municipi, en direcció nord, trobem un aparcament per deixar els cotxes al costat de la carretera que va a Sant Pere de Rodes. Està a 1 kilòmetre de la població. Iniciem el recorregut travessant la riera de Vilajuïga i seguim uns metres paral·lels a la via del tren, la línia ferroviària R11 que s'endinsa en un túnel. Fins i tot hem esperat que passés el tren ja que el Túnel de Canyelles té la peculiaritat que és el més llarg que hi ha de la línia entre Barcelona i Portbou.
Seguim travessant aquest túnel per sobre i arribem al Mas de Canyelles. Es tracta d'un mas catalogat a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està format a a partir de tres cossos adossats i un gran corral annex. Hi trobem algunes restes interessants, com un forn bastit amb carreus de pedra, la llar de foc o la cuina. Pro seguim endavant perqué els punts d'interès son molts. De seguida arribem a les Inscultures de Canyelles. Es tracta de gravats fets per éssers humans sobre les roques durant la prehistòria, i malgrat que no se sap del cert el seu significat, els experts especulen sobre el fet que fossin mapes de la zona on es marcava la situació dels poblats o llocs d'interès per a ells, com ara punt on hi hauria menjar, aigua o zones de caça per exemple. Les inscultures estan datades entre el període del Neolític final i el Calcolític, entre l'any 3.000 i el 2.200 aC. Seguint un camí ben marcat també trobem el Poble Medieval de Canyelles. Està abandonat i podem veure un conjunt de ruïnes escampades, amb murs de pedra seca.
Desfem el camí un tros per recuperar la nostra ruta i seguim per un antic camí ramader que ens portaria fins al Cap de Creus. Les parets de pedra seca a banda i banda és una estampa ben típica. Travessem la carretera de Sant Pere de Rodes i cal estar atents a la senyalització per seguir cap a les Inscultures de Planells. És el conjunt més representatiu de la regió i es troben disperses en un aflorament rocós format principalment per tres pedres, destacant-se la més gran amb una superfície de 4,5 metres quadrats. Els gravats a la pedra mostren un gran nombre de forats, creus, cassoletes i línies, de mides i formes diferents, interconnectades o aïllades, ocupant tota la superfície de les pedres. Un bon lloc per esmorzar mentre hem gaudit de les explicacions d'en Narcís Soler, tot un expert en la matèria. (No us perdeu el vídeo del programa). Seguim, un cop ben tips, per camins on predomina la pedra seca en tot el paisatge. Estem passant per el Parc Agrícola Comes Tortes. Actualment s'han recuperat diverses hectàrees de pastures, d'olivars i s'ha regenerat la plantació de sureres. També s'han recuperat camins i construccions de pedra seca. I com no, també trobem alguna barraca. Però seguim enfilant camí amunt fins arribar als 340 metres d'alçada on hi trobem les Inscultures de Carena, amb nous gravats a les pedres. I seguim un tram de carretera, uns 500 metres, fent un anar i tornar per visitar diferents dòlmens. El primer és del de les Vinyes Mortes I. Es tracta d'un dolmen del neolític mitjà. És un sepulcre de corredor, amb cambra rectangular llarga i passadís ample de parets paraleles convergents o una gran galería catalana en forma de V. Hi ha fins a sis lloses més la coberta.
Si seguim un tros més avall trobarem el Dolmen de les Vinyes Mortes II que es troba en terme municipal de Pau. Actualment li falta el sostre que estava fet amb terra i petites pedres. En aquest dolmen es van fer excavacions arqueològiques on es van trobar petis fragments de ceràmica feta a mà i sense decoració. Reculem un kilòmetre tornant a passar per la carretera per seguir trobant més construccions. En aquest cas es tracta de Dolmen de la Carena que té cinc lloses verticals i una sola de coberta. I si seguim baixant i ens desviem un moment del camí trobarem un parell de dòlmens més: el de la Talaia i del de les Ruïnes, de característiques similars. Uns 300 metres més avall seguim trobant més monuments megalítics. El dolmen del Garrollar és el que ha estat més transformat per convertir-lo en barraca. Només conserva la cambra. I una mica més avall encara podem trobar un darrer dolmen, el de la Vinya del Rei.
Aquest megàlit és el més gran del terme de Vilajuïga i el seu emplaçament en un fondal en un lloc gens dominant, és excepcional. La primera notícia que es té podria ser de finals del segle XIX. S'hi van trobar restes d'ossos humans molt trinxats i de de ceràmica de mà. També s'hi ha documentat una destral de pedra polida, una punta de sageta de sílex amb peduncle, un fragment de sílex i diversos fragments de vasos campaniformes d'estil Pirinenc. Déu ni do quantes pedres avui. La veritat però, és que és molt interessant. El darrer kilòmetre i mig es fa baixant per el barranc de la Coma de l'Infern, un recorregut molt agradable.
Un recorregut curt, de només 8 kilòmetres amb un desnivell de poc més de 300 metres i ple de punts interessants.
Powered by Wikiloc
