dijous, 3 de setembre del 2015

Estanys i pic de Pessons

Nova sortida del Caminant per Catalunya espectacular, en aquest cas per Andorra, el passat dissabte 29 d'agost. L'objectiu, fer el pic de Pessons i veure gran part dels seus llacs, i com no, tractant-se del Llagostera, fer una mica d'aventura controlada.
Vàrem sortir molt d'hora de Ripoll, a les 6 del matí, d'altres una mica més aviat, però el nostre destí era una mica lluny. Andorra ens esperava amb un dia radiant. L'entrada la vàrem fer per el túnel d'Envalira, que el trobem abans d'arribar al Pas de la Casa venint de Puigcerdà. El punt de sortida era l'estació de Grau Roig que forma part de Grandvalira,  a la zona del Cubil, on es pot deixar el cotxe. 


La ruta comença directament amb una bona pujada que amb uns 30 minuts ja ens acosta a l'estany primer o de les Truites. Espectacular, la bona llum del matí i la calma de l'aigua ens ha permès fotografiar el paradís. Un paisatge de gran bellesa que ens ha acompanyat tota la excursió. En aquest primer llac i ha un restaurant amb una bona terrasa per gaudir de l'espai. Fins i tot un servei de bus gairebè 4x4 fa viatges per als turistes que no opten per caminar. Desprès de quedar bocabadats, hem continuat ruta seguint part del GR 7. Els estanys ens continuen acompanyant. El Forcat, el Rodó, o del Meligar. En menys d'una hora els anem trobant per un camí que mica en mica es va enfilant. En aquest darrer estany hem parat a esmorzar.











Tot seguit hem passat per el llac de les Fonts i per el de cap de Pessons, on neix el riu Valira. Tots ells son petitets però alhora d'una gran bellesa.
En aquest punt potser trobem la part més dura de l'excursió. Hem de superar uns 200 metres de desnivell fins arribar a la Collada de Pessons a 2.775 m. El camí puja molt dret, fent una ziga zaga que el fa una mica més suau.
Un cop al coll, les vistes continuen essent espectaculars. Veiem aquest paisatge de circ glacial, però també les muntanyes que ens envolten. Destaca al fons, imponent, la Pica d'Estats. 











En uns 30 minuts arribem al cim del pic de Pessons a 2.864 m. Aquest darrer tram és molt més fàcil. Continuem gaudint de les vistes. Al nostre darrere tenim l'estany de la Muga amb la Tossa Plana i el pic de Setup, que vàrem fer en una altra ocasió des de la Cerdanya.
I aquí comença la "Llagosterada". Hem optat per no repetir camí per tornar al punt de sortida, i ho hem fet per la Portella de Pessons. Una baixada per una canal ben dreta i que cal anar en molt de compte per no relliscar. En Joan i en Ramon també han fet un cim proper, el pic de Ríbuls, amb grimpada inclosa.
El tram més pesat potser, ha estat un cop hem baixat la tartera, ja que durant una bona estona hem passat per sobre grans blocs de pedra que amb les cames ja carregades s'ens ha fet una mica llarg fins arribar a l'estany del Cap dels Pessons on hem recuperat forces. La calor també ha apretat durant tot el dia. Continuant la baixada hem fet un tram de camí com la pujada fins a l'estany de les Fonts on ens hem desviat a l'esquerra per passar per els estanys de la Solana, aquests més menudets però també de gran bellesa. Tampoc hi han faltat les llegendes de les dones d'aigua, que ens han acompanat fins al primer estany i al punt de sortida cap a les 5 de la tarda.


Uns 14 kilòmetres de ruta força exigents, però que valen molt la pena de fer.
I avui l'anècdota si es pot dir així, mès aviat ha set un misteri. Un cop hem esmorzat, a l'hora de recollir la natura morta (que diu en Llagostera) ha sobrat un bull que es veu que no era de ningú. Vaja que algú no es recordava de que l'havia portat. Potser les dones d'aigua ens han visitat.
Teniu més fotos al Facebok del Caminant: