Argelers de la Marenda

Sortida a Argelers de la Marenda (Argelers Sur Mer) a la Catalunya Nord, a la zona costanera rossellonesa. (Dilluns 25 abril 2022)

Interessant sortida que ha combinat paisatge i natura amb història. Hem començat a tocar del mar Mediterrani, en un aparcament habilitat per accedir a la platja. La primera part de la sortida és per la reserva natural del Mas Larrieu arribant fins a la desembocadura del riu Tec. El primer tram doncs és seguint la platja direcció nord gaudint de la tranquilitat matinal i forçats a travessar algun rierol que aquest dies portava massa aigua i era inevitable passar sense mular-nos els peus. Ja més amunt s'arriba a la desembocadura del Tec. Aquest és el segon riu més important del Rosselló desprès del Tet, té un curs d'uns 84 kilòmetres i neix al vessant meridional de la Roca Colom (2.503 m) molt  a prop del Costabona. Durant els aigüats dels anys 40 es van patir fornes inundacions fins al punt que es va canviar el curs final del riu fins a la desembocadura.

La tornada al punt de sortida l'hem fet per l'interior per poder gaudir de la Reserva Natural del Mas Larrieu. Aquesta es va fundar l'any 1984 amb l'objectiu de conservar la zona i evitar més construccions turístiques. Hi trobem des de platges de sorra salvatges, dunes, bosc mediterrani i centenars d'espècies vegetals de tota mena. Un camí didàctic, cartells informatius i una zona de picnic estan a l'abast del públic per fer la visita més agradable. 

Un cop al cotxe ens hem acostat més al centre de la població per fer la segona part de la sortida més dedicada a la memòria, ja que en aquest lloc es va construir uns dels camps de refugiats i presoners republicans durant la retirada de 1939, durant la guerra civil espanyola. El camp de concentració d’Aregelers ha desaparegut, però el record perdura. Primer hem fet una visita al cementiri del espanyols, situat en l'avinguda de la Retirada. S’hi arriba per la carretera, per un carril lateral. En dos anys, donades les condicions infrahumanes del camp de concentració d’Argelers, hi van morir 216 persones, de les quals 70 eren nens petits. Van ser enterrats en un cementiri, que avui ha quedat enmig de càmpings i edificis d’apartaments turístics. És un recinte de planta quadrada enjardinat i amb arbres, envoltat de valla metàl·lica. Hi ha plaques amb els noms dels quals van morir i foren enterrats. Hi ha una roca amb forma de prisma i dues plaques, que recorden les criatures que varen morir. Continuem la sortida ara per conèixer la part més nova del municipi d'Argelers conegut com Argelès Plage. Ho fem per l'interior entre cases equipaments turístics, sense edificis de gran alçada i tot ben ordenat i amb molta tranquilitat. Hi ha com a tota població costanera tot tipus de serveis, botigues i restaurants que atreuen als turistes. 

Hi trobem també la capella moderna de la Mare de Déu de l'Estrella de Mar i el que es coneix com el Bosc dels Pins. Una iniciativa del Consell General del departament dels Pirineus Orientals per intentar rendibilitzar les diferents parts del territori del municipi d'Argelers i que també va servir per ajudar a convertir aquesta zona en un atractiu per el turisme. I seguim caminant ara cap al Port esportiu travessant el riu de la Maçana per un pont. És un port modern amb més de 800 plaçes per embarcacions i amb tots els serveis esencials, així com una zona de botigues i restaurants. 

És interessant veure també la proximitat amb la muntanya que fa que sigui un atractiu més a nivell paisatgistic. I ja només ens quera tornar a fer el recorregut cap al cotxe, però en aquest cas per la platja i el passeig marítim. Disposa fins 7 kilòmetre de platja de sorra més 2 kilòmetres de platja rocosa. Nosaltres encara tenim uns 3 kilómetres fins al cotxe i els 7 serien més o menys fins a la desembocadura del Tec on hem estat a primera hora. El més interessant d'aquesta zona pel que fa a la hstòria és que gran part d'aquesta platja és on hi havia hagut el camp de refugiats. El camp fou obert el 3 de febrer del 1939, al nord de les cases d'estiueig.  Les obres van començar només a finals de gener, però els pocs barracots de fusta, canyes i xapes, acabats de fer, foren molt insuficients per acollir els milers de persones que es van trobar tancades darrere filferros espinosos. El fred de febrer, la tramuntana i la pluja van constituir una prova terrible per a una gent esgotada i afeblida per la manca d’aliments. S’esperaven uns 4.000 exiliats, però apareixerien 500.000. Esperaven la llibertat i es trobaren reclosos en una camp de concentració, on patiren fam, maltractament, menypreu i, alguns, la mort. Unes 100.000 persones van arribar-hi en menys de 7 dies. El camp va ser construït per a 15 dies i va durar 2 anys. S'hi van construir 300 barraques i s'estima que hi van passar en total unes 465.000 persones. Les condicions higièniques i de tracte per part de les autoritats franceses foren denigrants. El camp d’Argelers es tancà a finals del 1939, però es va tornar a obrir arran de l'ocupació alemanya de França, moment en què es convertí en camp de concentració per a jueus, gitanos i altres ètnies considerades indesitjables pel règim nazi. Fou tancat definitivament al final de la II Guerra Mundial. Els refugiats espanyols van abandonar aquest camp el juny de 1940. 

A la rue de les Dunes hi ha monòlit de pedra amb unes plaques que recorden aquestes dates fatídiques. I ens ha agradat trobar a la mateixa sorra de la platja una exposició amb espectaculars fotografies que ens donen una idea de com era aquest camp de refugiats. Desconeixem si és una mostra temporal o permanent.

Una magnífica sortida barrejant història, paisatge i natura molt a prop de casa.