Dimarts 5 de juny de 2018 (Mª Clara Martínez)
Una bonica ruta pel massís de Les Gavarres, al terme municipal de Palamós.
En concret hem recorregut la Vall de Bell-lloc i hem assolit els dos principals cims de la zona: el Puig Cargol i el Montagut.
Aparquem els cotxes just en front de la fàbrica Hutchinson i comencem a caminar per la pista que tenim al davant. En pocs moments arribem a una cruïlla de pistes i girem a l’esquerra. Hi trobem el mas de Can Tià, un mas que va ser donat a l’Ajuntament amb la condició que l’Ajuntament de Palamós destini la finca a finalitats de caràcter social o cultural i per a l’ús de caràcter obert a tota la població de Palamós. Deixem la pista i en internem en un bosc d’alzines i suros, a la dreta del mas, que ens baixa a la riera, la travessem i prenem un camí cap a la dreta, que ens porta fins l’antic molí fariner del Mas Xifra de Vall. Li donem una ullada i continuem caminant, ara fins la resclosa.
Un cop vist tot el conjunt, ens dirigim a la finca Bell-lloc, dedicada a l’hosteleria, i que té adossada l’ermita de Santa Maria de Bell-lloc. La Mare de Déu de Bell-lloc és molt estimada per la gent de Palamós i rodalies, sobretot pels pescadors, que s’encomanen a ella quan es troben en dificultats. Una mica més endavant, al llit de la riera, trobem la Font de Bell-lloc, un lloc ideal per fer una aturadeta i recuperar forces amb un bon esmorzar.
Ja més refets i amb les piles carregades, iniciem el camí que ens ha de portar al cim del Puig Cargol. Anem pujant per la riera de Bell-lloc, que ens mostra racons de gran bellesa i una exuberant vegetació. Ara caminem per costeruts camins i senders, entre un dens bosc d’alzines, suros o pinastres. També el sotabosc és molt ric en brucs, i cireres d’arboç. Estem seguint el que en altres temps foren camins de traginers, que comunicaven el port de Palamós i la costa en general amb Calonge, La Bisbal i Girona. En alguns trams encara s’aprecien les marques de les roderes que els carros i tartanes varen deixar en la roca del camí.
El camí ens fa suar de valent, per la seva pujada i per la humitat que hi ha en aquell lloc. Així, de mica en mica, fent drecera en alguns trams per no seguir tanta pista forestal, ens anem enfilant pel Puig Cargol, fins que arribem al seu cim de 357 metres.
No hi ha massa bones vistes, des d’aquest modest cim. Es troba completament emboscat, però si som valents i ens enfilem al vèrtex geodèsic per unes grapes que té adossades, podem veure Calonge i rodalies i una amplia zona costanera.
Baixem del cim per la pista, fins les restes del mas enrunat de can Ribot. Un pel més endavant prenem un camí que surt a la dreta i que, sense massa dificultat, tan sols una mica de pujada, ens durà al Montagut Petit primer, i finalment al cim del Montagut.
En aquest cim hi trobem un dolmen, envoltat tot el seu perímetre amb una corda, per tal de protegir-lo. Les Gavarres van ser habitades des de molt antic. La gran quantitat de monuments megalítics que hi ha en aquest territori així ho testimonien. Com també la gran quantitat de masos, molins, antigues places carboneres, feixes i murs de pedra seca.... molts d’ells enrunats, deixen ben clar que aquestes muntanyes han sigut plenes de vida durant molt temps, i que els seus habitants han sabut aprofitar molt bé els seus recursos per a la seva supervivència.
A part del dolmen, un esplèndid mirador, ens permet contemplar una amplia franja costanera amb Palamós i el seu port just en front nostre, i Sant Antoni de Calonge amb tota la plana de Calonge, Vall-llobrega, Mont-ras i gran quantitat d’urbanitzacions.
Deixem enrere el Montagut, per un sender en forta baixada, fins a les restes del Castell de Vilarromà, construït als segles XI - XII.
El conjunt es troba molt malmès. Els francesos el van dinamitar des de la Guerra d’Independència i des de les hores s’ha ant deteriorant progressivament. L’Ajuntament de Palamós hi ha realitzat algunes intervencions per aturar el seu deteriorament i el Club Alpí de Palamós activitats de neteja.
Des d’aquest lloc podem gaudir d’esplèndides vistes de les planes de Calonge i Palamós, i molt especialment de la finca i l’ermita de Bell-lloc, que ens queda als nostres peus. Deixem el castell, seguim la pista forestal, i en pocs minuts hem arribat a la riera de Bell-lloc i als cotxes.
Una sortida molt agradable, sense massa complicacions, tan sols el constant puja i baixa als turons, que es pot fer amb més comoditat seguint pistes forestals. Un itinerari per gaudir de la bellesa del paisatge, dels racons carregats d’historia i de les vistes que ens ofereixen els punts elevats.
Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera.