dissabte, 20 de maig del 2017

Serra Cavallera

Nova excursió el dissabte 15 d'abril per fer la Serra Cavallera a la comarca del Ripollès. La sortida podriem dir que té dues parts. La primera travessar tot el sector més oriental d'aquesta serra, des de Camprodon fina a coll de Pal, i la segona tornar per el camí ramader de Can Beia.
El camí s'inicia a tocar del mateix poble de Camprodon i de seguida comença a pujar fort per un bosc espès. Sempre cal seguir la carena deixant de banda els camins que ens anem trobant. Mica en mica el camí es va amorosint tot passant per el pla de la Pica o el pla Fondo. 












Les vistes son espectaculars en totes les seves vessants. Seguint carenejant de forma suau anem fent petits cims com Roques Blanques (1.641 m), Puig del Pla de les Pasteres (1.894 m) i potser el més emblemàtic la Pedra dels Tres Bisbes a 1.899 metres.
Un cop aquí ja baixem cal al coll de Pal a 1.779 metres Des d'aquest punt podriem continuar la serra cap al Puig Estela i el Taga pero nosaltres tornem per l'antic camí ramader de Can Beia.












Tot baixant passem per importants jaces, fonts i zones de pastura molt importants.  La font de la Teula al pla de les Pasteres, els plans de Fogonella, font del Boix etc etc fins arribar al pla de can Plata. Està presidit per una gran bassa i una cridanera torre de telecomunicacions visible des de Camprodon mateix. En aquest punt ens hem endut una bona sorpresa. 












Tot i que erem conscients de la possibilitat de pluja a la tarda, ens ha sorprès una bona pedregada. Ens queda una baixada forta fins a can Beia. Gairebé 500 metres de desnivell fins arribar al peu de la carretera de Camprodon, entre la Ral i la colònia Estebanell.



Una excursió forta i exigent però plena d'atractius i molt recomanable que ens permet veure un paisatge meravellós i fer una part d'un camí ramader molt important dins la tradició ramadera ripollesa.
Fotos: Julio Santiago

Via Romana

10 abril 2017 - Sortida entre setmana per recordar una excursió típica de la comarca del Ripollès plena d'història. Es tracta de fer la Via Romana del Capsacosta entre Sant Pau de Segúries i la Sant Salvador de Bianya enllaçant les comarques del Ripollès i la Garrotxa.


El punt de sortida el tenim a Sant Pau Vell un temple acabat el 1693 i reedificat sobre l'antic d'origen romànic, demolit el 1688. És de tipus barroc rural, amb una ampla nau i capelles laterals.
Iniciem la via romana que està convenientment senyalitzada amb pals de ferro forjat. Està declarada bé cultural d'interès nacional. És un recorregut mueïtzat ja que anem trobant explicacions al llarg de la via.
Les referències més antigues sobre la via o camí del Capsacosta daten del segle XVII, del cronista Jeroni Pujades. Segons aquestes primeres referències, es tracta d’una via romana secundària que anava i tornava a la via Augusta, des del Roselló fins la plana empordonesa, passant pel Vallespir, el coll d’Ares, la Vall de Bianya i del Fluvià. 











És un camí que ha estat transitat des de temps remots fins pràcticament els nostres dies: en els darrers anys com a camí ramader, i anteriorment com a única via de pas existent cap a la vall de Camprodon des de la vall de Bianya, és a dir, comunicant la plana amb els Pirineus. Amb una longitud total de 8 quilòmetres, pot considerar-se per les obres d’enginyeria fetes en ell i el seu estat de conservació, únic a Catalunya, només comparable amb els trams de la Vía Augusta pel coll de Parpers i Mataró. Aquest tram del camí o via del Capsacosta és sens dubte, el més espectacular i en el que es pot apreciar millor la tècnica de construcció de vies romanes i medievals.
Al llarg del seu recorregut es poden contemplar els trams empedrats de la via amb els elements relacionats directament amb la construcció del camí, com els desguassos d’aigua, la pedrera d’extracció per a la construcció de la via, ponts, reservoris d’aigua, hostals... .
Conserva quasi intactes més de sis quilòmetres d'empedrat, juntament amb els murs de contenció, voreres i trencaaigües.
Ja a les acaballes trobem les restes de Cal Ferrer i els Hostalets del Capsacosta. Cal Ferrer possiblement va funcionar durant temps com hostal i a finals del segle XVIII es convertí en ferreria o complement de la primera funció.











Cal estar atents als canvis de vegetació i les vistes que ens va oferint el camí. També és d'obligada parada visitar Sant Salvador de Bianya.
El nucli, un petit agrupament de cases, està presidit per l'església parroquial romànica modificada per diferents afegits posteriors. Malgrat les modificacions que ha sofert l'església de Sant Salvador a través dels segles és un dels exemplars romànics més interessants de la comarca de Garrotxa i és un monument protegit com a Patrimoni Arquitectònic Català. És una església del segle XII d'una sola nau, amb volta apuntada i capelles laterals i sagristia afegides durant el segle XVII-XVIII; l'absis és semicircular i la seva volta és de quart d'esfera i queda separat de la nau per l'arc triomfal.
La porta d'entrada, ornada amb columnes, capitells esculpits i arquivolta trenada, pertanyen a les obres de restauració realitzades l'any 1911. El campanar d'espadanya va ser convertit en torre, amb teulat a quatre aigües, a començaments del segle XVII. A l’església sons destacables les mènsules. Les més destacables són les situades damunt la porta de la façana sud.  També cal destacar els capitells repartits per diferents punts del temple.


Una excursió molt fàcil i atractiva que us recomanem fer, si més no aprofitant la Caminada popular de la Via Romana que s'acostuma a fer el més d'octubre amb molta participació, on fins i tot s'hi pot anar disfressat de l'época.

dilluns, 15 de maig del 2017

Begur i cales per camins d'aigua

Mª Clara Martínez (8 abril 2017)

La sortida d'avui ens porta a conèixer una part del bonic municipi de Begur, al Baix Empordà. En aquest recorregut, hem visitat aquest poble de la Costa Brava, i hem descobert algunes de les seves fantàstiques cales, i recorrent antics camins d'aigua de gran bellesa.
Situat en el cor de l’Empordà, el poble de Begur i les seves platges configuren un dels indrets més meravellosos de la Costa Brava.
Iniciem la sortida al poble de Begur, situat en un turó i presidit pel seu castell, actualment enrunat i que actualment fa de mirador, visita obligada, i des del que tenim unes excel·lents vistes de la costa i la plana empordaneses, que s'estenen fins arribar als Pirineus.











Ens criden l'atenció les moltes cases d'estil colonial que anem veient, reflex de l'historia d'aquesta vila. Durant el segle XIX, molts begurencs van creuar l'Atlàntic per intentar fer fortuna a ultramar, sobretot a Cuba. Alguns dels qui ho van aconseguir, van tornar al seu poble i van edificar les seves cases amb l'estil d'aquelles terres. Per commemorar aquests fets, a primers de setembre se celebra la Fira dels Indians, amb un mercat de productes d'ultramar, tallers, mostres d'antics oficis i tastets de productes.
Ja als afores de la població, passem pel Mas d'en Pinc. És una típica masia, amb una molt ben conservada torre de vigilància del s.XVII. En aquest mas hi va viure i morir Carmen Amaya, i actualment acull la Fundació Nereo, que vetlla per la preservació de la zona natural protegida de Ses Negres. Travessem els jardins del mas, convertits en jardí botànic on diferents cartells ens informen de les espècies de flora que anem trobant, i ens dirigim a la cala de Sa Tuna, pel paratge i la riera d'Es Quinze. Aquest curiós nom ve de quan les dones anaven a rentar la roba als safareigs que hi havia a la riera. El preu d'aquest servei era de quinze cèntims, i d'aquí ha anat derivant. Els quinze... es quinze. La riera ens ofereix un paratge ombrívol i cobert d'exuberant vegetació de ribera que, en pocs minuts ens porta fins l'espectacular cala de Sa Tuna, en la que hi ha tota mena de serveis. Compagina la zona urbanitzada amb una zona de pins que s'enfila fins el Cap de Begur.
Seguint el braç de roca que protegeix aquesta cala ens arribem fins l'Alt de Sant Pau, des d'on tenim una vista magnífica fins a Cap Sa Sal. Entre aquest braç de roca i Sa Tuna, queda resguardada la petita cala de s'Aixugador, molt més salvatge i sense serveis de cap mena, però el lloc ideal per practicar snorkel o per aquells qui els agrada estar més tranquils.











Aquest és un bon lloc per parar a recuperar forces amb un bon esmorzar, tot admirant la bellesa que ens envolta. Pel Camí de Ronda ens dirigim a Aiguafreda. En aquesta cala hi trobem un petit moll per embarcacions i també una agradable zona de picnic. Una cala no massa gran, envoltada de pins, i d'una gran bellesa. Seguim pel Camí de Ronda, fins a Cap Sa Sal, on els anys seixanta s'hi va construir un gran hotel de luxe i que ara s'ha convertit en apartaments. Voregem la gran edificació i per senders i corriols recorrem la Reserva Marina de Ses Negres. Aquesta és una zona protegida, i en aquest tram de costa, que va des d'Aiguafreda fins a Sa Riera, no es pot navegar amb vaixells de motor ni practicar esports d'immersió. Tan sols es pot anar amb caiac o fer snorkel.
Ens meravella el paisatge agrest, els afloraments rocosos en front dels penya-segats i el color de les aigües d'aquesta zona. Arribem a la magnífica cala de Sa Riera, amb una important platja i envoltada d'una gran urbanització. Aquesta cala és una de les més poblades, i els primers dies de setembre, acull part del mercat de la Fira d'Indians. En aquest mercat, a part dels productes d'importació com cafè, cacau, espècies i moltes coses més, s'hi fan mostres d'antics oficis i s'ofereixen tastets de productes.











Sense deixar el Camí de Ronda ens acostem fins la cala d'Illa Roja, nudista, presidida per una gran formació rocosa i protegida per alts penya-segats de color rogenc que li donen el nom. No molt lluny d'aquí ja tenim la platja de Pals, una de les més grans del territori català. Més de 3'5 km de platja, també protegida, per preservar les dunes i la flora i fauna que en són característiques. En aquest punt reculem fins a tornar a la cala de Sa Riera i no desaprofitem l'oportunitat de banyar-nos els peus en les seves transparents aigües i gaudir del frec de les onades en els nostres turmells.
Amb una mica de recança hem de deixar la zona costanera i tornar al poble de Begur. Per fer-ho, seguim l'antic camí d'aigua de la riera de Sa Riera. Un altre vegada ens trobem envoltats de exuberant vegetació de ribera. Les molses cobreixen les pedres i els troncs dels arbres, les plantes enfiladisses s'enfilen per tot arreu, i un ric i variat sota-bosc omple de verd el llit d'aquesta riera. En aquest tram de camí, encara s'aprecien les restes d'antics molins i de murs de contenció que protegien els conreus. Aquests camins d'aigua són molt antics. Són els que utilitzaven els pescadors, abans que es construïssin les modernes carreteres, per anar del poble fins les cales, on solien tenir-hi una barraca i la barca per anar a pescar.
No tardem en tornar a ser al poble i admirar algunes més de les moltes cases colonials, així com alguns carrerons i racons de gran bellesa.
La ruta que hem fet avui no té cap mena de complicació. Tots els camins estan fresats, fan de bon caminar i estan força ben indicats. Una sortida excel·lent per gaudir de la bellesa dels seus paratges naturals.


I aquí donem per finalitzada la sortida d'avui. Una ruta magnífica, per la seva diversitat de paisatges, per la bellesa natural de les seves cales i camins, i per la gran quantitat d'història que s'amaga en els seus racons.
fotos: Julio Santiago - Eudald Teixidor