Dissabte 9 abril 2022 (Mª Clara Martínez) Sortida per la comarca del Bages.
Sortint de Sant Joan de Vilatorrada en direcció a Fonollosa, passats poc més de dos Km i mig trobem un encreuament de pistes i lloc per deixar els cotxes. Aparquem i comencem a caminar. El primer punt d’interès el trobem molt a prop de mas Campserver. Unes antigues tines a peu de vinya donen fe del passat vinícola de la zona. Una mica més amunt tam´be trobem la Tina de Can Jepot.
Aquestes tines es construïen lluny del mas, al peu de les vinyes que es treballaves, per evitar d’aquesta manera el cost i l’esforç de portar transportar el raïm de les vinyes, molt allunyades de vegades. El raïm era premsat, fermentat i emmagatzemat en la mateixa tina. Seguim caminant per la pista, fins a trobar un sender que ens indica el camí al cim de Collbaix. Des de Sant Joan de Vilatorrada s'accedeix seguint les marques del GR-3. És un sender ben fressat i marcat, en fort pendent, però arribar a dalt té premi. Les vistes són increïbles, quasi 360o sobre la plana del Bages, presidida per la silueta del massís de Montserrat.
És un cim format per grans blocs de conglomerat, amb unes grans esquerdes que semblen voler que el turó es parteixi en diferents blocs amb un relleu tabular, en "costa", originat al buidar-se els terrenys del seu voltant a causa de l'erosió.
La muntanya es troba dividida entre quatre termes municipals, Sant Joan, Rajadell, Manresa i Fonollosa. Passem una bona estona gaudint de les vistes i iniciem el descens. La baixada és potent i per sender força pedregós, cosa que ens fa anar amb molt de compte, fins que arribem a Torreblanca. Els orígens del mas Torreblanca es remunten amb seguretat als segles XV-XVI durant els quals devia adquirir el nom. Curiosament el nom del mas no sembla fer referència a un antropònim familiar sinó a una característica arquitectònica, de la qual no queda avui dia constància. Ara el descens es suavitza, fins que per pista arribem a la riera de Fals i a la mateixa riera on un parell de Km a la dreta hi tenim els cotxes. Però nosaltres la creuem i per una pista forestal iniciem l’ascens al Pla de Montconill.
La pujada, que comença per una pista forestal, s’acaba en un sender, sense dificultat, i que passa per la Font de Montconill abans d’arribar als plans. La font no raja, i no en trobarem més al llarg del camí, per tant cal portar aigua, sobretot de cara a l’estiu. Arribem als plans, amb la masia al fons. La vista que en tenim d’un mar de cereals d’un verd intens amb la gran masia al fons ens deixa bocabadats. El mas Montconill és sens dubte un dels masos històrica i arquitectònicament més antics del nucli de Fals. L'actual masia data possiblement del segle XVI, amb nombroses reformes i ampliacions dutes a terme durant els segles XVII i XVIII. Es tracta d’un conjunt arquitectònic format per un seguit d'edificis i cossos annexes que conformen el mas Montconill. El nucli principal del mas és format per un seguit de tres cossos adossats, aixecats en diferents períodes, i que es corresponen a diferents moments evolutius de la casa.
Anem vorejant el pla, fins arribar a una barraca de pedra seca molt ben restaurada, on s’inicia un sender que, en forta baixada, ens deixarà a la plana en pocs minuts. Prenem una pista forestal i en poca estona sóm de tornada al lloc on hem aparcat els cotxes aquest matí. Si tenim temps, és molt bona idea agafar els cotxes i, per la mateixa carretera per la que hem vingut, podem anar a fer una visita al Castell i Torres de Fals. El Cardener era el límit històric de la Catalunya Vella, i les valls que recorren aquest territori d’est a oest, com la de Rajadell o la de la Riera de Fals en la qual ens trobem, marcaven la direcció de conquesta dels comtats catalans vers els territoris de l’oest com la Segarra. Al vessant dret de la riera de Fonollosa, en un lloc estratègic al llarg de l’antic camí ral que menava de Barcelona a Cardona, trobem un testimoni d’aquell antic territori fronterer: el conjunt monumental format per les torres de l’antic castell de Fals, l’església de Sant Vicenç de Fals, la seva rectoria i el cementiri. Les primeres notícies del conjunt daten del 995.
Powered by Wikiloc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Títol:
Escriu: