Port de la Selva – Cales Tamariua, Cativa i Fornells – Sant Baldiri de Tavellera (Dissabte 6 juny 2020 - Mª Clara Martínez)
Magnífica caminada per l’Alt Empordà per descobrir i gaudir d’alguns dels seus magnífics racons. El punt d’inici de la ruta és la població de Port de la Selva, comarca de l’Alt Empordà, província de Girona.
Magnífica caminada per l’Alt Empordà per descobrir i gaudir d’alguns dels seus magnífics racons. El punt d’inici de la ruta és la població de Port de la Selva, comarca de l’Alt Empordà, província de Girona.
El poble va néixer durant els segles XVII i XVIII, essent un barri de pescadors del proper poble de la Selva de Mar, a uns 2 km. El creixement del Port va ser degut a haver minvat, en aquella època, el perill de la pirateria sarraïna. Des de llavors el Port de la Selva no va parar de créixer fins que es va independitzar de la Selva de Mar, formant el nou municipi del Port de la Selva. Antigament la població vivia de la pesca i també del conreu de vinyes i oliveres. Ara té un pes molt important el turisme.
Deixem els cotxes a l’aparcament municipal i pel carrer Major ens dirigim a l’església parroquial de la Mare de Déu de les Neus, acabada a finals del segle XVII, que es troba emplaçada al centre de la població, en un lloc enlairat i s’hi accedeix per una gran escalinata. Per un estret carreró ens dirigim al passeig marítim, des d’on gaudim d’esplèndides vistes, i l’anem resseguint fins el final, on comença el Camí de Ronda.
Just quan s’acaben les cases, trobem la cala Tamariua, que pren aquest nom pels tamarius que formen part de la vegetació del seu entorn. No disposa de cap tipus de servei i s’hi practica el nudisme, i la seva platja és de sorra de gra gruixut. Seguim per un sender ben fresat, admirant la bellesa de les petites i rocalloses cales, gaudint de l’aspró de la roca i de les magnífiques panoràmiques que s’obren als nostres ulls i arribem a la cala Fornells. Aquesta és una cala que penetra terra endins i amb platja de còdols, magnífica. I no ens podem estar de fer una aturada per remullar-nos una mica.
Just quan s’acaben les cases, trobem la cala Tamariua, que pren aquest nom pels tamarius que formen part de la vegetació del seu entorn. No disposa de cap tipus de servei i s’hi practica el nudisme, i la seva platja és de sorra de gra gruixut. Seguim per un sender ben fresat, admirant la bellesa de les petites i rocalloses cales, gaudint de l’aspró de la roca i de les magnífiques panoràmiques que s’obren als nostres ulls i arribem a la cala Fornells. Aquesta és una cala que penetra terra endins i amb platja de còdols, magnífica. I no ens podem estar de fer una aturada per remullar-nos una mica.
A partir d’aquí tenim l’opció de continuar recorrent cales per un sender fresat i arribar-nos fins les cales Talabre i Tavellera, però nosaltres vàrem prendre un altre sender, poc evident però marcat amb fites, que s’enfila amunt per una cresta fins anar a trobar una pista forestal. Un tram un xic aventurer...
Al llarg de tota la pujada, hem anat trobant restes de barraques, murs i feixes fetes amb pedra seca. Són el mut testimoni que tota aquesta zona, en temps més antics, era cultivada (vinyes i oliveres) i plena de vida. Ara, els pins i els matolls han fet seves aquestes terres tant aspres i salvatges, deixant tant sols entreveure aquestes restes amagades entre la vegetació.
El camí que anem seguint a trams no és massa visible, però no tenim cap problema si anem seguint les fites. En arribar a la pista tenim un esplèndid mirador del Cap de Creus, arribant-se a veure el far.
Al llarg de tota la pujada, hem anat trobant restes de barraques, murs i feixes fetes amb pedra seca. Són el mut testimoni que tota aquesta zona, en temps més antics, era cultivada (vinyes i oliveres) i plena de vida. Ara, els pins i els matolls han fet seves aquestes terres tant aspres i salvatges, deixant tant sols entreveure aquestes restes amagades entre la vegetació.
El camí que anem seguint a trams no és massa visible, però no tenim cap problema si anem seguint les fites. En arribar a la pista tenim un esplèndid mirador del Cap de Creus, arribant-se a veure el far.
Prenem la pista forestal i l’anem seguint fins arribar a una barrera. En aquest punt trobem indicadors cap a l’ermita de Sant Baldiri de Tavellera. Serà un anar i tornar, però val la pena fer-ho. L’ermita de Sant Baldiri de Tavellera forma part d’un conjunt arquitectònic format per l’església, la casa del capellà i altres dependències annexes, tancades dintre d’un recinte parcialment fortificat i una torre circular de vigilància. El primer document que ens parla de Sant Baldiri, és un document del 974. També trobem referències a Sant Baldiri de Tavellera i els seu ermità durant tot el període medieval. A partir de la segona meitat del s. XIX l’activitat a l’ermita devia haver minvat, procés que aniria lligat al d’abandó de les masies i les terres de la zona. L’ermita de Sant Baldiri de Taballera, ara en ruïnes, està situada a uns 2’5 kms. al sud-est del Port de la Selva, en l’anomenada muntanya de Sant Baldiri. Durant molts segles va ser l’església d’un important nombre de masies d’aquesta contrada. La torre de defensa de Sant Baldiri, fou bastida al nord-oest i a pocs metres de l’ermita, damunt un petit monticle. Era una torre cilíndrica, avui força enrunada. Servia per avisar, fent senyals de fum, de l’arribada de vaixells pirates a la costa.
Vist el conjunt, tornem a la pista principal i ja tan sols ens queda seguir-la al llarg d’uns 3’5 km i haurem tornat a Port de la Salva.
Una caminada fantàstica per fer a entretemps. La calor i la massificació de les cales a l’estiu fan que no sigui tan vistosa en aquest període. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.