SANT BENET DE BAGES – TINES RIERA DE MURA
(Mª Clara Martínez, dissabte 13 març 2021)
Iniciem caminada al monestir de Sant Benet de Bages, terme municipal de Sant Fruitós de Bages. Aquest és un dels conjunts monàstics de l’Edat Mitjana més ben conservats de Catalunya. Fundat l’any 960 i consagrat al 972 amb una primera església preromànica, que al segle XII va ser substituïda per l’actual, d’estil romànic, al temps que es construeix un claustre de petites dimensions. Al segle XIV s’erigeix el sobreclaustre i el Palau de l'Abat, i a 1594 s'annexiona al monestir de Montserrat. Al 1835 és abandonat, per la desamortització i comprat al 1907 per la família del pintor modernista Ramón Casas. Actualment forma part de la Fundació Catalunya La Pedrera. Aquí hi trobareu un bon aparcament, un restaurant i la botiga, on podreu comprar entrades per una visita a l’interior del monestir.
Comencem la ruta seguint el curs del riu Llobregat, amb racons molt bonics, fins el Pont de les Generes, pel que hem de creuar el riu i seguir la pista, en pujada, fins un collet i un encreuament. Aquí comença la ruta circular, i tan és que anem a la dreta com a l’esquerra. Nosaltres anem cap a la dreta, seguint la pista, fins a començar a trobar les primeres tines, del Pla i del Camí de les Generes, tot un patrimoni històric i cultural del segle XIX, quan al Bages, el 64% de les terres cultivables eren vinyes. En aquesta zona es va produir un fenomen molt curiós. Es va crear el contracte de «rabassa morta», amb el qual els
amos de les grans finques cedien les terres més allunyades del mas a parcers obligats a sembrar-hi vinyes, i fins que es morissin els ceps. Generalment, la quarta part de la collita era per l’amo. El terreny abrupte, l’escassetat de masos, i les difícils comunicacions, van fer que els parcers s’ideessin el sistema de les tines per fer el vi a peu de vinya. Estalviaven pes i temps en el transport. Un cop fet el vi, el podien anar traient poc a poc. Les tines enmig de les vinyes responen a un fenomen exclusiu de les Valls del Montcau, i la major concentració d’elles es troba a la Vall del Flequer i a la Riera de Mura. Anem trobant tines solitàries i grups de tines, algunes mig enrunades i algunes en bon estat de conservació.
Deixem la pista i comencem a seguir un sender ben marcat que s’enfila fins la part alta d’una petita cinglera, amb espectaculars vistes de la vall de la riera de Mura,amb algun excel·lent mirador, fins arribar a un grup de set tines: les Tines dels Tres Salts. Aquest és un grup de set tines que es troben annexes al pati d’una casa particular, però al quedar a l’exterior, les podem visitar i admirar sense problemes.
Tornem a seguir el Llobregat, i una mica més endavant trobem la zona dels Tres Salts. El terre calcari ha sigut erosionat per l’aigua i ha format una zona de salts i petits gorgs de gran bellesa. Arribats a l'aiguabarreig de la riera de Mura amb el Llobregat, comencem a resseguir la riera de Mura, i seguim gaudint de magnífics racons, tines solitàries o en grup, com les Tines de les Solanes, un grup de vuit tines juntes, rodones e idèntiques a les demés per dins, amb la particularitat de ser de forma quadrada en l’exterior. Aquestes es troben en força mal estat de conservació. Seguim la marxa, alternant pistes amb camins ben marcats, per la llera de la riera, admirant les curioses formes de les parets rocoses erosionades, i com el bosc ha engolit per complert tot el que anys enrere varen ser conreus, i fins i tot alguna barraca. Continuem fins que la riera fa un fort gir a la dreta, la creuem, anem a trobar la darrera tina (la tina del Solell de les Generes), i ja pugem fins el coll on al principi hem iniciat la part circular de la ruta.
Tan sols ens queda tornar al Monestir de Sant Benet i donar per acabada la sortida d’avui. Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera.
Powered by Wikiloc