Monistrol de Calders

Gorg Saladic – Mirador i Dolmen  Pla de Trullars – Barraques de pedra seca

Divendres 16 juliol 2021 (Mª Clara Martínez)

Iniciem una ruta per la comarca del Moianès, comarca que va ser creada el 23 d’abril de 2015. El punt d’inici és el poble de Monistrol de Calders. El poble s'originà, a l'edat mitjana, a la Sagrera, a l'entorn de l'església parroquial de Sant Feliu i de la capella de Sant Joan, possiblement seu del petit monestir (Monistrol) que va donar nom al poble.

Visitem l’entorn de l’església i una mica més amunt trobem un corriol (el de l’esquerra. Tornarem pel de la dreta) que s’enfila cap el Pedró Xic i en direcció al Gorg Saladic. Aquest gorg és un indret molt emblemàtic del poble de Monistrol de Calders, i molt concorregut a l’estiu, per donar-se un bon bany. Deixem el gorg i ens encaminem al mirador del Pla de Trullars, en moderada pujada. Ja arribant al mirador, la part més alta, haurem de superar un parell de passos que requereixen fàcils grimpades, i el pas de l’escala, un pas amb una escala metàl·lica vertical que ens ajuda a superar una gran roca. Alerta gent poruga, amb vertigen o amb nens petits. Es pot arribar al mirador per altres llocs.

A dalt, les vistes són impressionants. Avancem fins la punta del mirador, a 711 metres sobre el nivell del mar, on hi ha una taula i uns bancs. Bon lloc per esmorzar i recuperar forces, amb grans vistes a La Mola, el Montcau, Montserrat, i en un dia ben clar, gran part de la plana central i pre-Pirineu. Per baixar del mirador hauríem de retrocedir uns metres fins a retrobar la pista, però es pot fer seguin un corriol que baixa d’allà mateix i es troba amb la pista.

Seguim la pista i arribem al dolmen del Pla de Trullars (està indicat). Aquestes són les restes més antigues que es troben al terme de Monistrol de Calders. El dolmen del Pla de Trullars, reconstruït el 2005, és una construcció feta amb grans pedres a l'època neolítica. És un megàlit del tipus de cambra simple, de mida força gran. Aquests tipus de sepulcres pertanyen a l'edat de bronze, entre el 2000 i el 1500 aC. Molt interessant de veure’l. A partir d’aquí anem seguint una ruta marcada amb el nom de «Ruta de la Pedra seca» Poques barraques en bon estat trobem en el primer tram, i els camps es veuen ja del tot abandonats, però més endavant en trobem unes quantes, algunes una mica malmeses i d’altres en millor estat, i restes de murs i feixes. Passem a tocar de l’antiga masia de l’Om, ara quasi enrunada, i uns metres més endavant agafem una pista a l’esquerra per visitar la gran Balma Freda, o Balma de l’Ermità. A la denominació local s'empra la forma bauma, la qual s'utilitza habitualment a la zona. És una balma espectacular, formada en una zona de roca d'aglomerat situada en un meandre de la riera de l'Om, amb una gran visera de roca sota la qual s'obra una amplia obertura orientada al sud. L'espai de la balma és allargat, d'amplada i alçada considerable. Té molt bona orientació i situada a tocar del torrent. A l'interior s'hi observen escasses restes de murs que podrien haver servit d’habitacle o cisterna per recollir aigua del suposat ermità que hi va viure.

Desfem un tram de camí, fins l’encreuament, i ja prenem direcció al poble. Passem pel Mas de la Casanova, que sembla correspondre a una construcció del segle XVIII; consta que es bastí pel fill cabaler del mas l'Om, de fet en la documentació sovint consta com a la Casa Nova de l'Om. I ja som a tocar del poble. Entrem per la urbanització Masia del Solà, per anar a veure el Codro Gros. Els efectes de l'erosió a través dels anys han creat els anomenats codros (evolució local de la paraula còdol) que són grans pedres que han adquirit formes singulars i atractives. Aquest codro també rep el nom de Pedró Gros, essent un lloc destacat on es feia la benedicció del terme; aquest nom el rep en contraposició a la creu de terme o Pedró petit. Som molt a prop d’on hem deixat els cotxes al matí. Passem per un corriol que ens porta a la Font dels Enamorats, i ja en pocs minuts som als cotxes. Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera, tot Caminant Per Catalunya.

Powered by Wikiloc

La Llacuna

LA LLACUNA – CASTELL DE VILADEMÀGER – PUIG CASTELLAR

Dilluns 12 juliol 2021 (Mª Clara Martínez)

La Llacuna és un municipi de la comarca de l’Anoia. L'actual nucli de la Llacuna segurament es va anar formant al voltant del Priorat de Santa Maria, ja que quedava més proper a les explotacions agrícoles que no pas des del Castell. Cap el segle XIII-XIV hi hagué un canvi notori amb la construcció de les muralles, amb els seus quatre portals i diverses torres. Al segle XIV, el poble ja duria tenir una presència important, ja que aproximadament al 1325 es construí un hospital, i al 1375 es construí, a tocat, la capella de Santa Maria de Natzaret (ubicats on hi ha l'actual Església de Santa Maria de la Llacuna).

Sortim del poble seguint indicadors cap a la Font Cuitora. La trobem en pocs minuts, envoltada d’àlbers gegants i d’un espai molt ben arranjat. L’aigua d’aquesta font té virtuts diürètiques i ha estat la font de consum d'aigua per al poble, pel fet de ser la més propera. El mateix nom de la font també ens indica que hi brolla una aigua de la que diem fluixa, que permet coure amb facilitat els aliments, especialment els llegums. Ens dirigim al castell de Vilademàger, per pistes forestals de bon caminar (alguna està asfaltada) El castell de Vilademàger, ubicat a la Llacuna, inclou les restes del castell i de l'església adjacent dedicada a Sant Pere. La fortalesa era formada per una torre, situada a l'est, i un recinte que s'estenia cap a l'oest. 

Es conserven restes de la torre i el recinte emmurallat a llevant i paraments de muralla i una portalada d'accés a ponent, que correspondria a un segon clos de muralles que tancava l'església i probablement el poble original, que posteriorment descendí a la plana. Les primeres informacions que es tenen el daten a l’any 987. 

Poc després del castell veiem que de la pista en surt un sender, a mà esquerra i en fort descens. El seguim i arribem a un lloc engorjar, envoltat d’altes parets de roca. És el llit d’un torrent sense aigua, però el seu interès està en un gran nombre de roques i avencs que hi ha. En general són esquerdes o coves en les que no es recomana entrar sense l’equipament necessari.

Acabem de pujar fins la carena de la serra d’Ancosa, que anirem carejant fins les restes d’un poblat ibèric, a pocs metres del cim del Puig de Castellar. El trajecte que fem per la serra d’Ancosa ,es molt plàcid, aixoplugats del sol per grans boscos de pi roig i pi pinyoner. Anem seguint un GR, és el GR-172. Aquest sender de Gran Recorregut neix al refugi de la Mussara i acaba a Bellprat. Al llarg de tot el recorregut per la carena de la serra anem trobant deferents indicadors dels molts itineraris que podem fer, amb gran quantitat de marques i rètols. El poblat ibèric de Castellar era un assentament fortificat, de poc més de 3.000 metres quadrats, en una petita elevació del terreny. El paper d'aquest assentament es defineix com un petit assentament fortificat amb una clara posició de domini estratègic i control visual del territori que l'envolta; principalment està controlant la plana penedesenca.

I a pocs metres, el Puig Castellar, de 944 metres i formant part del llistat de 100 cims de la FEEC. És el vuitè cim més alt de l'Anoia (després dels cims de Montserrat) i el primer de la Serra de la Llacuna. Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic, i unes vistes espectaculars. Iniciem el descens, per un camí molt pedregós, en forta baixada, fins arribar a la plana, on passem pel mas i la font de les Clotes, una altra de les fonts més importants de la població, i que en aquests moments estan arrenjant. Passem a prop de Torrebusqueta, un conjunt de cases que s’ha mantingut estable al llarg dels anys. I envoltats de vinyes, en pocs minuts som de tornada al poble. Aquest és un bon moment per dedicar una bona estona a gaudir de la bellesa de racons tant bonics com la Plaça Major, porxada i del segle XV, l’església parroquial de Santa Maria o alguns carrerons molt antics.

Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

Powered by Wikiloc