Sortida per la comarca d'Osona entre les poblacions de Taradell i Seva, amb la companyia d'en Salva. Divendres 22 de març de 2024.
Sortim des de la zona de Gratallops al municipi de Taradell on hi trobem la plaça de l'Everest i un curiós monument. I és que l'any 1985 la població va tocar el sostre
del món gràcies a l'expedició catalana que van portar el banderí del
Centre Excursionista de Taradell a l'Everest. L'expedició l'encapçalava
Conrad Blanch, una persona molt vinculada amb Taradell. Com a homenatge a
les persones que formaven part d'aquesta expedició es va aixecar un
monument commemoratiu a la plaça de l'Everest.
Deixem l'asfalt de la urbanització i agafem un camí on hi ha unes grans lloses de pedra per una zona on les formacions rocoses no hi falten. En topem amb el Dolmen de Sequers de Gasala. Es tracta d'una sepultura o tomba col·lectiva descoberta pel taradellenc Ramon Vall i que data d'entre el 2200 i el 1500 a.C. acord amb les restes òssies i
ceràmiques que s'hi van trobar l'any 1965, i es van guardar al Museu
Episcopal de Vic. És la tomba millor conservada de les trobades al terme
municipal de Taradell; la llosa superior mesura 1,80m de llargada per
1m d'amplada, i és suportada per unes lloses laterals que l'aixequen de
terra uns 50 cm. Seguim trobant blocs de grans pedres ben curioses alhora que tenim bones vistes de les poblacions de Tona o Seva entre d'altres. Els camps de conreu també donen color i alegria a la ruta coincidint amb l'inici de la primavera. Ens incorporem al GR2 que provinent de la Jonquera, travessa bona part d'Osona. Ens portarà fins a trobar el riu Gurri que fa de terme entre Taradell i Seva. I arribem al Pont del molí del Sors que donava pas a l'antic camí ral. És un pont de dos arcs de desigual amplada, el gran sobre el
curs del riu i el segon més enfilat i petit i ja dintre del terme de
Seva. Sembla obra del
segle XVII. Des dels volts de 1940 en feu la seva estada un captaire, conegut com el
“Gatus”. Un home pacífic, que residia en l’arc petit del pont (on rares
vegades hi arribava l’aigua), més enlairat sobre el riu. Un arc que
tenia ornat amb pots i testos amb flors i fins bombetes i instal·lació
de fils tot no tenir-hi electricitat. Era un bon home, però un xic
esquerp i fugia de la gent. Hi va residir molts anys, quasi una vintena,
i conegut amb aquest nom per tenir per companyia sis o set gats. Per
això la gent anomenava al pont, el pont d’en Gatus”, per la pronunciació
popular de Gatos, encara que pobre home era ben català. En aquesta zona també hi trobem antics molins, com el que dóna nom al pont. Es creu que hi havia fins a 8 molins, molts d'ells ja desapareguts i alguns en estat ruinós.
El Molí de Sors és un antic molí fariner que deu el seu nom al mas Sors de Seva. Es documenta durant tot el segle XIII, però és de l'any 1308. Encara funcionava l'any 1860 i fou abandonat definitivament després de la Guerra Civil. Al costat hi havia l'habitatge del moliner, el qual ens indica la importància i les dimensions d'aquest molí. Una mica més endavant trobem el Molí Xic de Sors, també anomenat el Molinot. L'any 2015 el Centre Excursionista de Seva en va recuperar el camí d'accés i va netejar l'exterior. Passem per Can Roca i de mica en mica ens acostem a Seva, tot veient el seu campanar adossat a l'església de Santa Maria. Ens endinsem pels seus carrers molt bucòlics i ens acostem fins a l'església romànica. L'edifici actual conserva encara de la construcció del segle XII la nau i el campanar, tot i la mutilació de finals del segle XVIII i altres reformes posteriors. Per la part exterior es manté la façana i l'inici del presbiteri romànic, uns 18 metres de nau.
Sortim de la població passant per el mas Sors, un dels més antics del terme, documentat al voltant de l'any 1134. Conserva l'estructura bàsica antiga, probablement del segle XIII, manifestada per un finestral partit amb columneta, de caràcter romànic. Més endavant trobem la font del Sors. Un espai fresc i agradable a l'ombra dels arbres, en aquest moment de la nostra ruta però, sense aigua. I més cases monumentals i amb molta història, Can Vives. Destaquen els seus jardins amb arbres centenaris. Una pista ens convida a caminar entre camps i camps amb un verd lluent que s'apodera de les vistes. Ens tornem a retrobar amb el riu Gurri i el pont que hem vist abans peró no seguim el camí de tornada ja que així podem veure un parell de cases més. És el cas de Can Talaia i l'Esquís. I tornant al punt de sortida haurem fet una altra sortida tot Caminant per Catalunya.
