divendres, 20 de març del 2020

Bellver de Cerdanya

(Mª Clara Martínez, dissabte 1 febrer 2020)  
Magnífica ruta per terres de la Cerdanya. Completament planera, apta per a tothom i per pistes i camins sense cap complicació, que ens porta a conèixer una comarca que destaca tant per la vegetació de muntanya, com pels seus petits pobles, rics en historia i amb un magnífic patrimoni arquitectònic, sobretot romànic i medieval. El punt de sortida d’avui és el poble de Bellver de Cerdanya. És interessant aturar-se a contemplar l'arquitectura que ofereix el nucli antic de Bellver de Cerdanya, que ha estat restaurat per retornar-li l'aire medieval, per tant comencem fent un recorregut pels carrerons i places que per uns moments ens fan recular al seu passat. 

 









Iniciem la caminada dirigint-nos al petit nucli de Talló, on s'hi troba l'església de Santa Maria de Talló. Hi ha notícies de l'església des de l'any 839. També és coneguda com "la Catedral de la Cerdanya", de grans dimensions, i amb una bella imatge de la Mara de Déu de Talló.
Creuem el poble i posem rumb a Coborriu, un altre petita entitat de població format majoritàriament per grans masos de gran antiguitat, i en que hi destaca l’esglesiola de Sant Serni, consagrada el 1137 i que ha estat reformada i consolidada des de finals dels setanta. Anem trobant marques blanques i vermelles de GR. Són el GR-107, Camí dels Bons Homes, i el GR-150, que és el que dona la volta al Parc Natural del Cadí-Moixeró. Hi ha algun tram de camí en que aquests dos GRs es superposen.



 







Deixem enrere Sant Serni i comencem a seguir indicacions cap a Bor. Passem per un carrer força costerut i ens dirigim a la Fou de Bor. Aquí hi trobem un paratge de gran bellesa. Com el seu nom indica (una fou és una font, un brollador), es tracta del drenatge principal d'un aqüífer subterrani. Per les darreres pluges, brolla amb molta força, amb gran quantitat d’aigua, que ens fan anar buscant constantment el millor camí per no relliscar i anar a l’aigua. En temps de molt fred, no està de més portar uns grampons, encara que siguin petits. Si l’aigua o les roques estiguessin glaçades, ens poden complicar una mica aquest pas i fins i tot podem córrer el risc d’una mala relliscada amb caiguda inclosa. Veiem uns senders que s’enfiles per la muntanya, per sobre del naixement de l’aigua, que ens porten a les Tutes. La Tuta Gran, Tuta Petita, Tuta Freda.... Són un conjunt de coves que s’endinsen per dins del Moixeró, amb quasi cinc quilòmetres de recorregut. Alerta! Hi ha gateres, sifons i passos complicats o que necessiten material i equip d’espeleologia, per tant és recomanable estar preparat i tenir experiència.
Vist aquest espectacular lloc seguim cap el nucli de Bor on hi ha l’església de Sant Marcel. Val la pena aturar-se en tots els pobles i llocs d’interès per on anem passant per contemplar l’arquitectura, les vistes i el conjunt d’una comarca encisadora.



 







Iniciem la tornada a Bellver de Cerdanya, per pistes forestals i fins i tot per trams de carretera. Ens segueixen acompanyant les espectaculars vistes del massís del Cadí-Moixeró. Tossa d’Alp i Penyes Altes s’alcen davant nostre, imponents... una meravella. Ja en portes de Bellver de Cerdanya passem per davant de Riu de Santa Maria, un altre nucli de població, ja més residencial que els que hem visitat fins ara i en pocs metres més ja som a Bellver.
Encara ens queda una estona per fer una altra volta pels carrers empedrats i seguir la ruta i els plafons informatius que ens ajuden a entendre la seva historia. 


Una caminada còmoda i planera, per gaudir de la bellesa de l’entorn sense presses. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

dimarts, 17 de març del 2020

De Banyuls a Portbou

Antoni Llagostera (30 gener 2020)
La tarda vespre del 25 de setembre de 1940, Walter Benjamin i els seus acompanyants entraven a Portbou. Enrere quedaven més de dotze hores de camí, a través de les muntanyes. A Portbou, l’esperava la mort. Rememorar aquest viatge, des de Banyuls de la Marenda, al Rosselló francès, a la dita Costa Vermella, fins a Portbou, a la Catalunya espanyola, a l’inici de la Costa Brava pel nord, passant pels mateixos paratges que va seguir el pensador jueu alemany Walter Benjamin, significa submergir-se de ple en la experiència de la història, ara que celebrem aniversaris relacionats amb el pensament i l’actuació dels nazi. El Camí Walter Benjamin és una excursió que invita tant a caminar amb al pensament sobre els horrors de la guerra i la barbarie, en una ruta transfronterera, seguint les passes d’un pensador i filòsof alemany Walter Benjamin en la seva fugida de la França ocupada cap a Estats Units el 1940, entre Portbou (Alt Empordà) i Banyuls de la Marenda (Rosselló). Significa submergir-se en la vida d’un pensador alemanys molt interessant, membre de la dita Escola de Frankfurt, que va contribuir amb un pensament crític a conèixer millor la nostra època. Un camí que té interès històric, filosòfic, però alhora que ens permetrà conèixer uns paisatges plens de valors geogràfics, paisatgístics i botànics.


Així doncs la sortida de l'excursió l'hem fet a Banyuls de la Merenda (oficialment en francès Banyuls-sur-Mer), un poble de 4.681 habitants de la comarca del Rosselló, cap de la comuna del mateix nom, a la Catalunya del Nord. Un punt on hi trobem molts atractiius. El camí Walter Benjamin està marcat amb diferents senyals. En el costat francès hi ha un cartells fins el cim del coll coll de Rumpisó o del Suro (540 m alt). En tot cas les senyals més freqüuents i vàlides son de color grog i en algunes dobles negres amb una ratlla adicional vermella. En el passeig de la platja i darrera de l’ajuntament hi ha diferents estàtues d e l’escultor banyulenc Arístides Mallol, dos dedicats a les víctimes de les dues guerres mundials. Passarem per l’Avenue Géneral De Gaulle que puja paral·lel a la riera de Vallauria, creuerem riera un cop passat el pont del tren per sota i pel carrer Pierre de Marca, agafarem Chemin de Mas Guillaume i Boulevard des Évades de France, anant pel barri de Puig del Mas. No cal perdre´s una degustació de vi de Banyuls.


Començarem a pujar el Coll de Bast. Fins aquí hi ha pista asfaltada entre camps de vinyes. En aquest coll de Bast (143 m alt) Walter Benjamin passà la nit
al ras en la seva fugida cap a Portbou. Seguim el camí de pujada direcció al coll de Rumpisó o del Suro per un camí incòmode, uns dos kilòmetres. Al coll hi trobem la fita fronterera 597. Aquí hi conflueixen els municipis de Banyuls de la Marenda (Rosselló) i Portbou (Alt Empordà). El següent punt de l'excursió és arribar fins a la Torre de Querroig (672 m alt) un 100 cims. Des d’aquest punt s’obtenen meravelloses vistes del Mediterrani a llevant i de l’Albera a ponent, en una panoràmica de 360º que embadaleix. Al cim trobem les ruïnes d’un antic castell medieval dels segles X-XI. La torre rodona és una construcció posterior dels segles XIV o XV.


 









Tornem enrere cap al coll anterior i agafem un corriol que baixa pel vessant sud del Puig de l'Àliga. Transitem per una garriga que esdevé un alzinar esclarissat pel Rec de Querroig. Durant el recorregut trobarem fins a tres  plafons “Reflexions de Walter Benjamin” de Memorial Democràtic, amb textos escrits per Walter Benjamin en quatre idiomes. Arribats al costat de la riera de Portbou, hi ha el mas de Budellers, que és el lloc habitat més antic de Portbou. I ja començem a entrar a aquesta població de l'alt empordà on hi destaca entre d'altres l'estació de tren. La gran marquesina de ferro i vidre que cobreix les andanes fou construïda el 1929 pels tallers de Joan Torras i Guardiola. 

 









I lloc obligat de visita avent fet el camí Walter Benjamin, és el monument dedicat a Walter Benjamin “Passatges”, una obra de Dani Karavan  que commemora el 50è aniversari de la mort del filòsof alemany l’any 1940 a Portbou. L’obra  forma part de la ruta urbana de Walter Benjamin, un itinerari que uneix diferents punts d’interès al voltant de Benjamin. I el tren ens permet tornar cap a Banyuls on hem deixat els cotxes.