dimarts, 3 d’abril del 2012

Al Costa Pubilla pel coll de la Bona

Escriu: Antoni Llagostera Fotos: Ramon Busquets (31 març 2012) Al Costa Pubilla es pot pujar des de diferents llocs, però segurament el menys usual es fer-ho pel coll de la Bona. I malgrat que aquest plantejament és molt freqüent, cal dir que pujar-hi des del coll de la Bona ofereix uns al·licients que fan que l’excursió tingui un especial interès. Nosaltres varem decidir pujar-hi des de Viles Xiques. Amb en Pere, en pla d’exploració, l’any 2010 ja varem fer-ho des de Maians. Des de les Viles Xiques varem pujar a Prat Amorriador i en lloc en enfilar-nos cap al coll de Coma Ermada, seguint la costum més establerta, feren muntanya amunt per sobre del Serrat Llis, passant abans per la font de la Pleta, al costat del Prat Amorriador. Quan ja érem a 1.800 metres d’altitud, fora del bosc, hem començat a gaudir d’unes vistes impressionants. Tota la serralada que porta fins el coll de la Creueta era davant nostra, amb l’acompanyament del Cadí, el Pedraforca, Rasos de Peguera i el Catllaràs. Ja fent camí de pla, hem trobat les dues Fontetes de Maians superiors, ben apariades. I d’aqui fins el coll de la Bona un passeig. En aquest punt el paisatge que s’obre, amb el Puigmal vist pel costat de la vall de l’Estremera. L’Agustí ha xalat d’aquesta visió tant especial del gegant del Ripollès. El següent objectiu era el búnker situat en direcció a Roc dels Llamps. Esta molt net i té una vista panoràmica des de la Collada de Tosses fins a Sant Antoni de Ribes. Formava part del Centre de resistència 45 de la Línia Defensiva dels Pirineus, o Línia P. Un autèntic monument a la imbecilitat militar, que va enterrar tres tones i mig de ciment per búnker i que mai a servit per res. L’esmorzar, sobre el búnker, com sempre, copiós i ben regat.
I amunt! Cap el Roc dels Llamps, on hi ha un paravent, baixada lleugera i pujada al Costa Pubilla. Curiosament, avui no hi havia ningú, quan és un pic bastant concorregut i el temps avui magnífic presagiava molta concurrència.
La baixada, pel de Pla de Pujalts i el puig de Coma Ermada, a la recerca de la Cova de les Pubilles, que ja havia estat trobada fa dos anys per en Pere i jo. No hem entrat a la cova, encara que portàvem un plànol del lloc. La Pilar ha dit que avui ha anat una pubilla, ella, amb nou hereus, a la cova de les Pubilles. La baixada ens ha servit per parar esment a la situació lamentable de la font del Roc, al costat del camí del coll de Coma Ermada. I avall cap el Prat Amurriador, on hem fet un esguard a les saleres. I camí cap les Viles Xiques, on tot jugant, amb un desmarcada clara, l’Antoni ha arribat primer al cotxe.