dijous, 27 d’agost del 2020

Vall de Ransol

ESTANYS DE RANSOL, PIC DE LA SERRERA – REFUGI COM DE JAN
Mª Clara Martínez, dissabte 4 juliol 2020) 
Magnífica caminada per la vall de Ransol, a Andorra. En aquesta caminada el desnivell és força acusat, però els camins són fresats i de bon caminar. Les vistes i l’entorn, magnífics!!! Arribem al petit nucli de Ransol i seguim la carretera que ens porta a la Coma de Ransol, on aparquem els cotxes. Sembla ser que el temps ens serà favorable. Ni massa fred ni massa calor, i el cel ben net. Allà mateix, a l’aparcament, trobem rètols que ens indiquen el camí cap al Pic de la Serrera i comencem a pujar camí amunt. El sender està ben marcat i està molt ben fresat. Seguim el riu dels Méners a contra-corrent, cosa que ens permet gaudir de tota la bellesa dels molts saltants d’aigua que anem trobant.
 

 
 
 
 
 
 
 
 

Arribem al primer estany, l’Estany Petit de Ransol. El darrer tram de camí per arribar-hi és força dret i ens fa esbufegar, però la bellesa de l’indret ens fa oblidar el patiment. Seguim amunt, superant un altre tram de camí en forta pujada, fins arribar a l’Estany Gran de Ransol. Un bon lloc per aturar-nos a esmorzar i embadalir-nos amb el paisatge. Estem envoltats d’altes muntanyes que formen circs glacials i que encara conserven congestes de neu del passat hivern i estanys de intensos colors, tot plegat formant la capçalera de la Vall de Ransol.
Després d’esmorzar iniciem un tram de camí que serà un anar fins el cim de la Serrera, i tornar pel mateix camí fins on estem ara.
Aquest és el tram de camí que fa més pujada, però de molt bon fer, sense cap complicació. El primer que trobem és una barraca de pedra, la Barraca dels Miners, que havia sigut utilitzada pels miners que treballaven es aquesta vall extraient mineral de ferro de les mines que hi havia en aquest entorn. Entre els segles XVII i XIX, l’extracció de ferro, era una activitat molt comú per tot el Pirineu. En aquestes mines, tots els treballadors venien de l’Arieja, i treballaven des de mig maig fins a mig agost. Ara, les boques de les mines estan tapades i no s’hi pot entrar, pel perill d'ensorrament de les seves galeries. Tan sols es pot entrar en aquesta barraca, que fins i tot, en cas de necessitat, ens podria servir com aixopluc o refugi lliure.
 

 
 
 
 
 
 
 
 

 
Seguim pujant, i arribem a la collada de Meners, on podem gaudir d’una impressionant vista de tota la Vall de Ransol, i per l’altre banda, del Parc Natural de la Vall de Sorteny. Ja falta poc per arribar dalt, uns 700 metres en forta pujada i arribem al cim del Pic de la Serrera, de 2.915 metres. Aquest és un del 6 cims que superen els 2.900 metres i que es troben en la frontera entre Andorra i França.
Les vistes des del cim són espectaculars. l'Aneto, Besiberri, Perdiguero, Roca-Entravessada, Coma-Pedrosa, el Tarter, Grau-roig, el Port d’Envalira, la Pica d’Estats..... Podríem estar hores, anomenant-los... 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Però toca baixar, fins l’estany Gran de Ransol, i allà prendre el sender marcat amb taronja i vermell. És el GRP, Gran recorregut País, que amb 120 kilòmetres de recorregut, dona una volta sencera a tot el principat. Un altre estany de gran bellesa és l’Estany Mort, que queda amagat del camí, en un magnífic circ glacial entre el Pic de l’Estany Mort i el Pic de Meners. El paisatge per aquesta zona és magnífic. Les muntanyes cobertes de prats, excepte la part rocallosa més alta, els nombrosos rierols i estanys de sorprenents colors, les congestes de neu que queden encara en alguns racons...
La baixada transcorre per un sender força pedregós, amb un bon desnivell, fins al refugi lliure de Com de Jan. És obert i ben cuidat, a punt per fer-lo servir. I ja tan sols ens queden dos kilòmetres de baixada, per un bonic sender, per arribar de tornada als cotxes. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.
 
 

Llordà - Siall

LLORDÀ – MARE DE DÉU DE LA POSA – SIALL- CASTELL DE LLORDÀ
Mª Clara Martínez (dissabte, 27 juny 2020)
Una magnífica sortida, amb molts al·licients i vistes espectaculars. Som a la comarca del Pallars Jussà, al petit nucli de Llordà. Aquest és un petit llogarret del terme municipal d’Isona i Conca Dellà, a uns tres km de la seva capital, Isona.
Llordà es troba en un lamentable estat d’abandó. La majoria de les cases estan mig ensorrades, tan sols en sobreviuen un parell o tres d’habitades, o com a segona residència. La Guerra Civil espanyola va fer estralls en aquesta zona. L’església està dedicada a Santa Maria, i podem observar que, en lloc de campana, hi ha un obús.

                                                          

Travessem el poble i de seguida comencem a trobar els primers indicadors cap a la Mare de Déu de la Posa. El camí és molt fàcil de seguir i està marcat amb pintura groga i amb postes indicadors a les cruïlles. Travessem algun torrent i rierol i, just abans del santuari, hi ha el Parc Cretaci de la Posa. Aquest és un dels molts jaciments d’icnites, ous o restes de dinosaures que podem trobar per la zona de la Conca Dellà. En aquest cas es tracta d’un estrat de roca sedimentaria on hi ha tot un seguit de petits clots. En un principi es va pensar que eren petges de dinosaure, però estudis posteriors han arribat a la conclusió que aquesta roca era un fons marí fa més de 100 milions anys, i que van ser les rajades buscant menjar les qui els van fer.



Una mica més endavant trobem el Santuari de la Mare de Déu de la Posa. Un lloc elevat i molt ampli, amb zona de pic-nic, que aprofitem per esmorzar i recuperar forces. En aquesta església es veneren les imatges de la Verge de La Posa, Sant Sebastià i Sant Roc. Aquí s'hi celebren els aplecs populars de Sant Sebastià i el de dilluns de Pasqua Florida. Adossada al temple hi havia la casa dels masovers que conreaven aquestes terres i que va desaparèixer amb motiu dels bombardejos que patí la zona durant a guerra civil. Després de refer-nos amb l’esmorzar i gaudir amb les esplèndides vistes que s’obren als nostres ulls, seguim caminant i arribem a una zona amb trinxeres, un búnquer i una cova o amagatall, tot plegat testimoni dels enfrontaments del Front del Pallars. L'itinerari recorre les restes bèl·liques del front republicà de la Posa. Un cop establert el front del Pallars a partir de l’abril de 1938, aquesta línia de front, situada al voltant de l’ermita de la Mare de Déu de la Posa, permetia controlar un ampli espai i evitar l’avanç de les tropes franquistes. A partir d’aquí iniciem un bonic sender per zona obaga, amb una bonica pineda, fins arribar a Siall. Siall és un altre petit nucli amb la majoria de cases mig ensorrades i tan sols un parell d’elles restaurades i habitades. 



Ara toca començar el camí de baixada, per sender i després per pista forestal, en direcció al castell de Llordà. Es troba enlairat en un turó, a sobre del poble de Llordà. Es tracta d'un espai fortificat del segle XI. És un dels millors exemples d'arquitectura no estrictament militar, sinó de caire residencial, més importants d'època alt- medieval conservats a Catalunya. Aquest edifici va ser construït per Arnau Mir de Tost, una de les figures més importants dins de la política d'expansió feudal. Mà dreta del compte d’Urgell, va conquistar el Pallars Jussà als sarraïns i es va encarregar de la seva repoblació. Consta de dos recintes: l'inferior conté l'església de Sant Sadurní i la canònica, així com el que devia haver estat l'antic poble; el superior constitueix el veritable castell, aquí es localitza el palau residencial, l'edifici noble al punt més elevat i les estances del servei o de la tropa en un nivell més baix. En aquests moments aquest conjunt està sent objecte de restauració i consolidació arquitectònica, així com d'excavacions arqueològiques que aniran aportant més dades al respecte. 



I ja tan sols ens queda seguir la pista asfaltada que ens portarà de retorn al nucli de Llordà, on hi tenim els cotxes, donant per finalitzada la sortida d’avui.
Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.