Santa Coloma de Queralt, Sant Gallard, Guialmons i ruta d'antics molins fariners al Gaià. (dissabte 31 març 2018) escriu Mª Clara Marínez
Una interessant ruta, la d'avui. Combina la bellesa dels camps i els paisatges amb el seu passat i la seva història. Avui caminem per la Conca de Barberà.
Arribem a Santa Coloma de Queralt i el primer que fem és fer un tomb per la població per descobrir alguns dels seus racons més emblemàtics:
El Castell-Palau dels comtes de Queralt, amb la torre de l'Homenatge circular del segle XI. L'edifici fou ampliat en etapes successives, que van des del s. XI fins al XVI. La Plaça de l'Església i la plaça Major, porticades i de gran bellesa.
Els Portals de l'antiga muralla. Tots aquests elements formen part del nucli antic d'aquesta població i que sens dubte val la pena visitar amb calma.
Després de visitar el poble, iniciem la caminada. Ja des del primer moment un fort ven molt fred ens acompanya. Fins i tot amb algun petit plugim, que més tard escamparà. Als afores de la població hi ha l'església de Santa Maria de Bell-lloc, gòtica, amb portal romànic. A l'interior es conserva el sepulcre gòtic del comptes de Queralt. Sembla ser que l'església es troba en procés de restauració...
Prenem camí cap a Sant Gallard, entre camps de conreu que comencen a estar ben verds i alguns ametllers. És en aquest primer tram de la caminada que el mal temps ens fa més la guitza. Però seguim endavant, gaudint de bones vistes i molts murs i barraques de pedra seca que evidencien el passat agrícola de la zona.
Arribem al petit nucli de Sant Gallard. Aquest és un nucli de població agregat al poble de Les Piles. Com la majoria de pobles amb història de la zona, sorgí al voltant del castell, del qual no en resta cap element.
El que sí que en destaca és l'Església de Sant Josep o de la Mare de Déu de la Llet. La Mare de Déu de la Llet, Mare de Déu lactant o Madonna Lactans és una advocació i una iconografia de la Mare de Déu representada en l'acte d'alletar al Nen Jesús. Creuem aquest petit nucli de població i ens arribem al despoblat de Figuerola, format per tan sols dues grans masies. Una d'elles quasi enrunada, l'altre reaprofitada per una explotació ramadera.
El que sí que en destaca és l'Església de Sant Josep o de la Mare de Déu de la Llet. La Mare de Déu de la Llet, Mare de Déu lactant o Madonna Lactans és una advocació i una iconografia de la Mare de Déu representada en l'acte d'alletar al Nen Jesús. Creuem aquest petit nucli de població i ens arribem al despoblat de Figuerola, format per tan sols dues grans masies. Una d'elles quasi enrunada, l'altre reaprofitada per una explotació ramadera.
Passades les masies trobem una Creu de Terme, i no massa lluny l'Església de Sant Salvador de Figuerola. Aquesta és una església romànica, molt ben restaurada i que al seu entorn s'ha disposat una petita zona de lleure, amb un parell de gronxadors i una gran taula de fusta que ens va molt be per fer una aturada per recuperar forces amb un bon esmorzar. El vent continua bufant de valent, però l'església ens ofereix un bon redós. Els núvols ja s'han trencat i el sol ens permet admirar un bellíssim paisatge ple de contrastos: el verd dels camps, el blau del cel, i alguns núvols decoratius.
Un cop acabat l'esmorzar i havent recollit tot ens encaminem a un altre petit nucli de població no massa llunyà: Guialmons. Agregat també al municipi de Les Piles, hi trobem les restes del seu castell, a redós del qual es formà la població. Actualment, només en queden unes restes. L'església està dedicada a Santa Maria de Guialmons, d'estil romànic, amb afegits posteriors, dominant la població, de carrers de fort pendent.
Deixem enrere aquesta petita població i tornem a passar molt a prop de Sant Gallard. La ruta que estem fent avui és circular, però en el seu traçat dibuixa un vuit. De fet, hem enllaçat dues petites rutes. La dels antics camins de Les Piles amb la dels molins fariners. Així doncs, ens disposem a recórrer el darrer tram de la caminada d'avui, per descobrir un altre dels tresors de la zona: els antics molins fariners.
El primer que trobem és l'antic molí fariner de Requesens, o del Petronillo, del tot enrunat. A pocs metres hi ha el Molí fariner del Sol, a tocar del riu Gaià, aquest restaurat, i que ens permet veure com era l'estructura d'aquests edificis. El molí a la part de baix, i a sobre la vivenda. Seguim ja en direcció de tornada a Santa Coloma de Queralt i seguim trobant les restes d'aquests antics molins: Pocurull i el de la Torre, o l'antic viaducte, fins arribar de nou a Santa Coloma de Queralt.
No podem marxar d'aquí sense visitar un altre racó molt bonic de la població: la Font de les Canelles, o Font dels Comptes, alhora que aquest és el naixement del riu Gaià.
Una ruta molt planera, per bons camins, i amb molt bons paisatges per descobrir i admirar. Us esperem a la propera.