De l'Infern cap al Cel

Així és com ha definit la excursió d'avui el nostre guia Llagostera. De l'Infern cap al Cel. I es que la sortida era del pont del Diable de Llaés fins a la Mare de Déu de la Cau. La sortida era dins del terme de Ripoll entre Sant Bernabé de les Tenes i Llaés. El pont del Diable s'ha de contemplar des de sota per veure el seu encant i tot i la sequera que patim hem tingut la sort de que la riera de Vallfogona baixava amb un bon cabdal.

Hem superat un desnivell de gairebé 600 metres i conegut les cases del Puig, que per cert diuen que està en venda, i la de Castellpalom. Aquesta última era una fortificació ben documentada als segles X i XI. Ara utilitzada de segona residència.

Després de passar el coll de Bena i amb uns 5 kilòmetres fets, hem arribat a la Cau. Aquest edifici de forma rectangular sembla més una cabana que no pas una ermita. Tot i així al seu interior hi ha la Mare de Déu de la Cau i a la primavera s'acostuma a fer un aplec.

Nosaltres hi hem esmorzat tranquilament amb el repartori de tiberi habitual a les nostres sortides. Amb el vi chueca, la coca andreu, i avui el café colomer i el rom llagostera. (i la soja clar)

I el nostre guia m'ha passat en els apunts algunes jaculatòries populars d'aquest indret adreçades especialment a les excursionistes. Diu:

Mare de Déu de la Cau, doneu-me un marit, si us plau !

i com a demostració de l'eficàcia de la Verge de la Cau es diu que:

Fadrina que va a la Cau, torna amb promès,

i, als dos anys, ja hi pujen tres.

I per acabar comentar que avui erem 14, aixó contant en Crivi que suposo que ja l'haureu conegut amb la foto. També el posarem al rànquing ripollès.

I també el fet que hem estrenat una pals senyalitzadors del projecte Itinerànnia. Una xarxa de senders de les comarques del Ripollès, Alt Empordà i Garrotxa i que el sector de Ripoll ha estat liderat per el Club Excursionista Ripoll amb una bona feina dels nostres caminadors Enric Colomer i Pere Chueca.

El Far

Aquest dissabte hem tornat a sortir per 11ª vegaga per la comarca d'Osona. En aquesta ocasió ens hem acostat a la Mare de Déu del Far. De bon matí ja hi hem deixat un cotxe per estalviar-nos algún kilòmetre. La sortida l'hem fet des del pla de l'Om accedint-hi per una carretera que surt pràcticament del coll de condreu. El primer objectiu però ha estat el castell de Fornils que en aquest cas no era de defensa sino de residència i un indret fiscal sobre les persones i mercaderies que transitàven en aquells temps, vaja com un peatge.

Un castell per cert que ens ha costat de coronar per la abundant vegetació i la deixadesa de les runes. Pel camí ens hem trobat Sant Pau de Fornils on hem aprofitat per esmorzar, o Sant Martí Sacalm que pertany al minicipi de Susqueda.

I si mireu la foto del Far us podeu imaginar com hem suat per accedir-hi. Gairebé 600 metres de desnivell que mica en mica es fan be, sense grimpades i sorpreses.

Al final doncs hem arribat al Far, on les impressionants vistes han quedat una mica tristes per culpa de la boira i la calitja. L'Andreu peró, com que es tant professional i tornarà un altre dia i així almenys els que ho mireu per la tele podreu gaudir del paisatge.

I avui hem reduït la participació, un total de set caminadors a la foto oficial. Ja podeu veure que hem canviat la Cristina per l'Agustí, un bon canvi no !! Tot i que si us heu fixat a la foto de la Cris, no sabem si estava ko o meditava desprès de la pujada. Suposo que l'Agus no s'ha cansat tant al seu campionat de pitch&putt. Deu ser un esport de concentració.I per culpa meva no tenim el video del dia ja que desprès de tantes festes i festes la memòria de la càmera estava a tope. Ja ho compensaré.I ara només ens queda una excursió de la comarca d'Osona. Hem d'anar a Tagamanent però hem d'esperar uns dies ja que només obren el tercer diumenge de cada més. Per tant el proper dissabte, esperem, ens toca el Costabona.