dissabte, 3 de gener del 2026

Lladurs

Sortida a Lladurs, a la comarca del Solsonès, amb en Joan Colomer. (Dimarts 4 març 2025)


Lladurs és un municipi amb molt de terme i una població molt disseminada. Està format per 5 parròquies, algunes documentades ja el 839. El punt de sortida el trobem a l'església de Santa Maria (parròquia de Lladurs), edificada l'any 1927. Es tracta d'un edifici modern amb tendències neoclàssiques rurals. ÉUna de les seves característiques és un gran rosetó amb vitralls al damunt. És de planta rectangular i coberta a dos vessants amb un campanar adossat. Hi trobem també altres edificis com l'ajuntament i l'escola. 











Iniciem la ruta des d'aquest punt agafant una pista ampl3 i de bon fer i envoltada de planes agrícoles. Passem pel costat de La Trilla, una casa del segle XV i d'arquitectura popular que malauradament està en runes, però encara conserva part de l'estructura. Seguim passant per la riera de Meix i cap a l'esquerra agafem el camí que ens ha de portar cap al castell. El tenim a uns 2 kilòmetres i ja el comencem a veure enfilat en un turó. Abans però passem per la font de Lladurs on també hi ha una petita zona de pícnic. I seguim pujant per un recorregut molt ben marcat on també hi trobem informació de la vegetació o les plantes que trobem. I el darrer tram hem de suar una mica per acabar de fer la pujada fins als peus de les restes del castell de Lladurs i la seva església. 










Del castell se'n té notícia l'any 1.000 amb motiu de la venda d'unes vinyes del Comte d'Urgell. Quan l'any 1314 es va erigir el vescomtat de Cardona, aquest és un dels castells que va caure dins la senyoria de la família Folc. Amb el pas dels anys el vescomtat va esdevenir comtat i desprès ducat, i tot aquest temps el castell es va mantenir sota aquest senyoriu fins a l'abolició del règim senyorial, ja al segle XIX. Les ruïnes del castell pertanyen a èpoques diferents, amb edificis annexos i afegitons, això que costa de distingir les que puguin restar del període romànic. Dins del mateix recinte hi trobem també l'església de Sant Martí. L'edifici actual és una obra barroca dels segles XVII i XVIII, sense que aparentment quedi res de l'antic edifici romànic.. El seu estat de conservació és força deficient, doncs el tempre està totalment abandonat. Està format per una sola nau, sense absis diferenciat i amb capelles laterals. Val la pena pujar fins aquí per gaudir de les vistes panoràmiques. Fins i tot i ha un banc per seure i badar una mica. Reprenem la ruta seguint per el Serrat del Castell que ens porta fins a l'inici del Pla de Riart. Aquí hi havia hagut un petit camp d'aviació durant la guerra civil i no està clar si va arribar a ser operatiu. L'unic que es pot veure son les restes d'un refugi antiaeri que servia pels que estaven fent la construcció. Continuem envoltats de muntanyes amb vistes espectaculars. Anem baixant i recuperant la vista del castell des de baix passem per Can Borrells i la Caseta de Baix. 


També ens acompanyen zones de pastura per el bestiar que mirem de no molestar gaire. Veiem el Meix Nou al fons però nosaltres passem per el Meix Vell, una masia documentada des del segle XIV. Tot i que sembla que anem molt ràpid ja portem uns 10 kilòmetres de ruta. El darrer tram també per una carretera estreta. Girem a la dreta que encara ens queda alguna sorpresa. Es tracta de les Cambres de Llera. Per arribar-hi ens hem d'enfilar una mica. Estem davant una llarga balma plana situada al mig del cingle del Serrat de la Contrella. Fa uns 70 metres de llargada amb petites entrades de 5, 6 i 7 metres de fons, anomenades "Cambres". S'albira en línia recta de punta a punta de la balma, i la vegetació dels pins la fan passar desapercebuda. 











Un cop vistes seguim cap a la creu de la Contrella, que pren el seu nom de la paraula encontre, com a lloc de trobada. A finals del 2012 es va recuperar la base de pedra i es va erigir una nova creu, en memòria de l'antiga creu de fusta. I per acabar ens queda més o menys un kilòmetre que hem de fer per carretera fins arribar al punt de sortida. Part del recorregut l'hem fet seguint el GR 7 i la variant 7.5. En total hem fet uns 12 kilòmetres i 350 metres de desnivell.

Powered by Wikiloc

dimarts, 30 de desembre del 2025

Volcà de la Crosa

Excursió molt fàcil i espectacular per gaudir del Volcà de la Crosa i el seu entorn. (Dilluns, 24 febrer 2025)


Ens situem a l'Estanyol, un petit poble situat dins del municipi de Bescanó i a la comarca del Gironès. El volcà també es troba dins el municipi de Vilobí d'Onyar ja a la comarca de la Selva. Per tant canviarem de municipi i de comarca si volem fer tota la volta. El volcà de la Crosa presenta un dels cràters més grans d'Europa amb un diàmetre de 1.250 metres. La seva peculiar forma de C, diferent a la percepció típica d'un volcà de forma cònica, es deu a la successió de diferents fases d'erupció que es van donar durant la seva última activitat explosiva. Ens posem en marxa per un camí i a uns 500 metres ens desviem a l'esquerra per acostar-nos fins a la font de Can Bosc, tot i que no sortia gens d'aigua. Al costat hi ha la mina d'aigua de la Crosa, construida per eixugar els estanyols del volcà i dessecar el cràter. Es va construir al segle XIX. Uns metres més enllà es pot veure la casa de Can Bosc, que com a curiositat la edificació està dividida entre els termes de Bescanó i Vilobí d'Onyar. Recuperem el camí tot passant per el mirador de la Gredera de Can Costa i ens acostem fins a l'ermita de Sant Llop. 











Situada dalt d'un turonet conserva l'estructura de planta rectangular amb un absis semicircular a la capçalera i voltat per un ampli fossat amb parets de pedra irregular. La nau és coberta amb volta apuntada. A l'exterior hi ha una plataforma semicircular on segons un estudi s'alçava la primitiva torre de defensa anterior a la capella. Hi ha restes de dues portes i tres obertures. També hi ha les restes del que devia ser un campanar d'espadanya. Es troba en un estat d'abandonament lamentable. Reprenem la marxa tot gaudint del paisatge de camps de conreu mentre ens endinsem al bosc d'en Tries per arribar a la Masia de Can Boades. Al seu voltant uns camps molt extensos amb plantació de faves. 











Del mas sen tenen notícies des del segle XIII i és conegut perquè el 9 de novembre de l'any 1623, el conegut bandoler Serrallonga va assaltar-lo entrant a robar. Seguim vorejant el camp i també ens acostem una mica més cap al centre on hi ha el cràter. La imatge és realment espectacular. Fa 1.250 metres de diàmetre. A l'interior hi trobem un cràter petit dins un cràter més ample. Hi podem veure una gran varietat de conreus. Cereals i farratges de secà o hortalisses i altres plantacions de regadiu. Tot plegat fa que sigui un entorn fantàstic. 











Acabem de fer la volta al volcà i ens trobem amb la Gredera de les Guilloteres. Aquí hi podem veure els diferents materials que hi ha. Des dels més petits que correspondrien a les cendres, o la greda o lapil·li que comprèn la fracció de roca entre 2 i 64 mil·límetres de diàmetre i les bombes volcàniques que les més grans poden ser superiors a 64. Aquests materials provenen de la impulsió de lava a gran alçada per part dels gasos del volcà i s'anomenen tècnicament Piroclastos. I ja només ens queda enfilar-nos fins al mirador que tenim gairebé a tocar dels cotxes i acabar de gaudir de tot aquest espai. Impressionant. I si a més hi afegim la bona companyia i la gent de la zona que ens ha explicat tot i més, fins i tot l'alcalde. 


I per arrodonir-ho tot plegat, els amics de la Colla del Dimarts d'Amer ens han convidat a tastar els Tosquiguets. Es tracta d'unes galetes inspirades en el volcà que tenen diferents gustos. La tosquija és el nom popular que a la zona significa la terra volcànica. Molt agraïts. 

Powered by Wikiloc