A finals de juny vàrem fer una nova ruta per el Vallespir repartida en tres etapes els dies 27, 28 i 29 de juny. L'objectiu, conèixer aquesta vessant del Canigó potser no tant popular però també molt interessant.
El primer dia es va aprofitar per fer una ruta circular des del refugi de Batera i desprès de seguir un tram del GR-10 fins el coll de la Cirera, vàrem pujar fins a un parell de cims de poc més de 2.000 metres: el Pel de Ca i el Cinc Creus. Una alçada que ja ens permet gaudir de molt bones vistes, tant del Massís del Canigó amb la Gallinassa, el Roc Negre o el Tretzevents, com de tota la plana del Rosselló fins al mar. La tornada va ser passant per la jaça de Martí i el pla de Roquetes, zones de pastura estival. I de nou al refugi de Batera que està situat en un edifici reutilitzat de l'activitat minera d'aquesta zona. Un refugi amb bon servei d'habitacions i restauració que ens permeten fer un bon descans. Fins i tot un jacuzzi molt peculiar ens permet descansar les cames d'aquests primers 10 kilòmetres, amb un bon desnivell acumulat.
El refugi forma part del Tour del Canigó, pensat per fer en 5 dies i que enllaça els 5 refugis que hi ha en tot el Massís. Batera, Sant Guillem i les Conques a la vessant Sud, i Marialles i Cortalets a la vessant nord.
Precissament part d'aquest recorregut és el que vàrem fer nosaltres.
La segona jornada enllaçava el refugi de Batera amb el de Sant Guillem. Una excursió de 17 kilòmetres passant pel coll Danser, la barraca del Faig, el petit refugi de la Devesa i el coll de Cogulera entre d'altres. Una zona canviant constantment amb zones de pins, de faig, amb aigua abundant i una flora i fauna excepcional.
La primera intenció era enllaçar els dos refugis fent també el cim del Tretzevents on hi tenim una espectacular vista del Canigó i el seu entorn. Però les previsions del temps van aconsellar no fer-ho, i de fet la pluja va fer acte de presència. Per sort ens va enxampar al refugi de la Devesa on ens vem protegir tot recuperant forces.
El Refugi de Sant Guillem és de nova construcció aprofitant un antic edifici. Molt a prop hi trobem l'església de Sant Guillem de Combret, d'estil romànic, amb absis quadrat i campanar d'espedanya.
Al refugi hi trobem una cuina tradicional amb productes de proximitat i on fins i tot el·laboren la pastisseria. La excursió més tradicional des d'aquest punt és el Tretzevents, a part del Tour del Canigó que fem nosaltres.
I el tercer dia 21 kilòmetres per enllaçar amb el refugi de les Conques. Com que les previsions metereològiques eren una mica arriscades, vàrem decidir sortir ben d'hora del refugi per anar per feina. El coll Baxo, coll de la serra de Vernet, el refugi dels Estables ... En aquest punt, nova zona de pastura on coincidim amb el pastor que és d'Espinavell i coneix el programa de TV Ripollès. El coll de Regina i el Roc de la Descarga, punts que coincideixen amb el pas del GR 83, transfronterer que enllaça Mataró amb el Canigó de 200 km. Conenut també com el camí del Nord. Aquest camí també ens portaria cap al Pla Guillem i el refugi de Marialles però nosaltres seguim cap a les Conques. Una zona on les vistes acostumen a ser espectaculars però la boira ens fa una mala passada. I pel coll de Bassa i fent els darrers kilòmetres per una pista arribem al refugi de les Conques on fa anys hi havia una petita estació d'esquí. En aquest cas el refugi té com a cim emblemàtic el Costabona, que des d'aquest punt hi ha un bon desnivell.
Ens trobem a prop de la Prats de Molló - la Presta i posem punt i final a tres dies intensos i molt ben acompanyats i molt ben atesos per els companys del Vallespir.