Avui (dissabte 7 maig) hem fet una bonica ruta circular per les Gavarres, al Baix Empordà. Hem descobert petits racons de gran bellesa, molta història, llegendes i molt més.
Ens hem mogut pel terme municipal de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura. Aquest es el municipi amb el topònim català més llarg, amb 43 caràcters, i que es va crear al 1973 amb la unió d'aquests tres municipis.
El nostre punt d'inici es Sant Sadurní de l'Heura, del qual en destaquem el seu nucli històric, amb la plaça de la Font on s'hi alça l'església de Sant Sadurní, i els Valls, antiga construcció per sota la plaça i que havia servit per emmagatzemar aigua.
Deixem enrere el poble travessant verds camps de farratge pigallats de roselles. Passem pel costat de grans masos i arribem al menhir de la Pedra Dreta, que està datat d'uns 3.000 anys abans de Crist. Una mica més endavant trobem una curiositat. A terra, gravada en una roca, es pot apreciar la silueta d'una mà humana. El lloc serveix de referència per a ciclistes i excursionistes i la llegenda diu que la va deixar la Mare de Déu quan va agafar impuls per pujar a cel...
Ens movem pels boscos típics de Les Gavarres. Alzina, suro, pins, i alguns eucaliptus, que en el seu moment van ser un intent fallit de crear-ne boscos per extreure'n cel∙lulosa, però que es va poder comprovar que afectaven al bosc autòcton.
Seguim per aquesta pista i passem pel Forn de calç de can Puigmiquel, que manté la seva estructura en molt bon estat de conservació.
Davant l'edifici del molí hi ha una gran esplanada ombrejada per grans arbres i que fan que aquest sigui un bon lloc per parar a recuperar forces amb una mica d'esmorzar.
Amb les forces renovades seguim camí vorejant el riu Daró, descobrint racons on s'eixampla una mica i forma grans basses plenes de caps grossos. També hi ha ànecs de coll verd i salamandres. Uns racons de gran bellesa.
Deixem la riba del Daró i agafem una nova pista forestal. Tornem a travessar camps de blat i farratges, alguns d'ells ja han sigut segats, grans masos, i algunes granges, i arribem al veïnat de Sant Joan de Salelles, amb grans finques molt ben vallades. El dia és esplèndid i el contrast de colors magnífic. Sobretot en els molts camps que hem travessat, amb el verd intens del ferratge esquitxat de multicolors flors, en especial les roselles.
Ens dirigim a l'església de Sant Miquel de Cruïlles, un antic monestir benedictí situat sobre un turó i a 1km del nucli de Cruïlles.
Aquesta es un preciosa església de tres naus, acabada de restaurar i que el Consell Comarcal del Baix Empordà hi organitza visites guiades amb cita prèvia. Al seu interior s'hi conserven pintures romàniques de gran importància.
Unes poques cases formen un carrer que, seguint-lo, ens portaria a Sant Sadurní de l'Heura. Però nosaltres ens dirigim per una pista a Cruïlles, un altre dels pobles que formen aquest extens municipi de quasi cent metres quadrats. Per estrets carrerons arribem a la plaça on hi trobem l'església de Santa Eulàlia i, com a restes d'un antic castell, una torre de l'homenatge isolada al mig d'aquesta plaça. També s'hi poden observar algunes restes de muralles i dels portals en alguns dels angles d'aquesta plaça i adossats a les cases. En conjunt, un petit nucli de població que traspua historia per tots els seus racons. Per tancar la ruta d'avui tan sols ens queda seguir un petit tram de carretera i agafar un sender que ens portarà de tornada a Sant Sadurní de L'Heura, lloc on aquest matí em començat la sortida d'avui.
Un cop a Sant Sadurní i abans de marxar a casa, no ens hem pogut resistir a fer una fugaç visita a Monells, el tercer dels pobles que conformen el municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'heura. Ha sigut molt poca l'estona que hem tingut per gaudir de la gran bellesa del poble.
Monells va ser construït al voltant d'un antic castell del que tan sols en queden les restes de les seves muralles, i el seu encant resideix en el seu passat medieval. Com a llocs més emblemàtics en ressalten la gran plaça porxada i els diversos carrerons que en parteixen, quasi tots coberts amb voltes. Un poble que cal visitar amb calma per gaudirne de tots els seus racons.
Acabada la visita a aquest poble donem per acabada la sortida d'avui, en la que hem gaudit de racons carregats de historia i paisatges naturals de gran bellesa. Esperem que tot plegat hagi sigut del vostre agrad i us convidem a seguirnos en la nostra propera sortida.
Mª Clara Martínez fotos: Julio Santiago