Santa Magdalena de Cambrils

Fantàstica excursió a la població de Vallfogona de Ripollès amb la Carme Freixa. L'objectiu, arribar fins a Santa Magdalena de Cambrils.

 

 

Vallfogona de Ripollès és un petit poble de la comarca del Ripollès amb molt d'encant. Sortint de la mateixa població ens endinsem en els seus boscos situats a la Serra de Milany, Santa Magdalena. Un espai protegit amb un entorn de pel·lícula. Deixant el poble enrere i seguim un tram de la riera de Vallfogona. L'entorn sembla de pel·lícula, aprofitant les darreres plujes i la verdor que hi ha. Juntament amb el so de l'aigua el fan un espai únic. Travessem la riera i pujant per uns prats arribem a la masia de Ciutadia, envoltada de vegetació. Anem pujant de mica en mica seguint les marques grogues d'Itinerànnia. 

A mida que guanyem alçada les vistes van millorant. I veiem una altra masia, la de l'Om o el Mas Vilallonga. I més aigua, en un entorn espectacular. Ens trobem amb la Gorga del Frare. Més amunt passem per la barraca d'en Mònic, una construcció de pedra seca. Seguim un tram més el torrent de la Bauma i el travessem per un pont i ens incorporem a una pista on hi ha la font dels Burros. I seguim pujant amunt amb força desnivell envoltats de faig. 

Ens trobem ovelles que pasturen que son de la casa que trobem més amunt, el Puigvassall. Una masia on es dediquen a elaborar formatges, iogurts i brossats a partir de la llet d'ovella. Hem saludat al Quim i la Gemma que porten aquesta explotació i hem aprofitat per fer-hi l'esmorzar. Ens endinsem de nou a la vegetació i continuem pujant cap al proper objectiu, Santa Magdalena de Cambrils. El tenim davant nostre, però costa de veure per culpa de la vegetació. De nou ens endinsem en una explèndida fageda amb exemplars d'una altitud sorprenent. I de seguida arribem al l'ermita que probablement fou edificada al segle XIII. Als arxius parroquials hi ha referències al seu culte als segles XVI i XVII. L'edifici principal està format per una petita nau rectangular amb volta de canó. Tot i que s'ha dit que era romànica, sembla que ni el seu aparell ni les seves característiques corresponen a un edifici d'aquest estil. Al seu interior s'hi venera una antiga imatge gòtca d'alabastre de Santa Magdalena. Les poques vistes que tenim son espectaculars. Aquest punt està a la llista de 100 cims de la Feec. Ens trobem a 1.547 metres.

Ara toca fer el camí de tornada, per fi de baixada. Ho fem seguint la carena de la Serra de Santa Magdalena que comparteix terme amb Vidrà. Al cap d'una estona girem a l'esquerra per travessar el Pla de Falgars que acull la llegenda que dóna nom al gegant de la població. És també una bona zona per a boletaires. Passant per la Collada Verda arribarem al coll de Canes on hem previst deixar-hi un cotxe. 

Ens trobem a la carretera N-260 A que uneix Ripoll i Olot. Només ens cal tornar a baixar cap a Vallfogona de Ripollès i us recomanem que volteu per els seus carrers. El nucli antic és un conjunt arquitectònic de gran interés, caracteritzat per una plaça central al voltant de la qual s'hi construïren les cases. Antigament aquest nucli estava enmurallat. Una ruta fantàstica a la comarca del Ripollès.

Viladamat

VILADAMAT – PALAU BORRELL – SANT FELIU DE LA GARRIGA

Un bonica caminada per terres de l’Alt Empordà, pel terme municipal de Viladamat. (16 maig 2023 - Mª Clara Martínez)

Aparquem a primera hora al costat del camp de futbol i comencem a caminar en direcció oest, passem per sota la carretera C-31 i enfilem cap a Palau Borrell. Anem seguint marques blanques i vermelles, que es corresponen amb el GR-1, o Sender Històric. Aquest sender de gran recorregut uneix la població de Sant Martí d’Empúries, a l’Alt Empordà, amb Finisterra, a Galícia. Creua la península de est a oest, de la Mediterrània a l’Atlàntic, en un recorregut de més de 1.600 kilòmetres, i farcit de localitats amb molts monuments de gran valor històric, atès que va en paral·lel amb el Camí de Santiago.

En arribar al petit nucli de Palau Borrell, tres masies i un parell de casalots, junt amb l’església de Santa Eulàlia, busquem un pou de glaç que suposadament ha de ser força gran i estar en bon estat. Però no som capaços de trobar-lo. Un tancat metàl·lic ens impedeix passar a l’altre costat, i al no trobar cap pas ni cap indicació, al final desistim. Travessem el nucli per la pista i comprovem que totes les edificacions es troben ben reformades i amb moltes flors, moltes de elles destinades a segones residències. Seguim per la pista, que fa de molt bon caminar, i al poc de deixar les cases, trobem el pont, els boscos i el forn de calç de Palau Borrell. Segons el Catàleg de Protecció de l'Ajuntament de Viladamat, la construcció del forn de calç s'ha d'adscriure als segles XVII – XVIII. En aquells temps, el morter de calç es feia servir per a la construcció de les cases, i hi havia moltes masies que en tenien o en compartien. Un bon lloc per aturar-nos a esmorzar i recuperar forces. Amb la panxa plena, seguim el nostre camí, ara cap a Sant Feliu de la Garriga. Cal remarcar que per tota aquesta zona hi ha gran quantitat d’encreuaments que ens poden fer despistar i portar a algun lloc on no teníem previst arribar, i que per tantes molt recomanable l'ús de GPS. Sense cap dificultat, però acompanyats per una forta tramuntana, ara ens encaminem cap a Sant Feliu de la Garriga, un conjunt format pel castell i l'església, tot formant part d’una propietat privada. Es una edificació de grans dimensions i planta rectangular, del segle XVII, formada per quatre grans cossos adossats al voltant d'un pati central. Annexa al castell hi ha l'església de Sant Feliu, de la que es té constància ja a l’any 889. Actualment es troba molt deteriorada i en un estat d'abandó considerable. A terra s’hi poden veure els espais que ocupaven les sepultures de personatges de l'època. El conjunt no es pot visitar, es privat, però per fora es pot contemplar i admirar la seva magnitud i la seva bellesa. Fa molt vent, una forta tramuntana que en els llocs que queden més exposats ens molesten moltíssim, pel que optem per escurçar una mica la ruta que portàvem prevista. Per tant, des del Castell de la Garriga, posem rumb de tornada a Viladamat. Per evitar tanta pista forestal, tallem per un sender que s’endinsa pel bosc i que passa per l’Olivet d’en Pujol, un antic assentament romà que va ser aixecat sobre un petit nucli d'origen iber. Ens anem apropant a Viladamat, i quan hi arribem no dubtem en fer una passejada pels seus carrers i places, i admirar l'església de Sant Quirze. 

De tornada als cotxes ja donem per finalitzada la sortida d’avui. Esperem que us hagi agradat i us esperem ala propera.

Powered by Wikiloc

Albinyana

Sortida a Albinyana (Baix Penedès) a la falda de la Serra del Quadrell, el passat 5 de maig de 2023 amb la companyia d'en Josep Grau.

Albinyana és un petit poble amb molta història i el primer que fem és endindar-nos per els seus carrers i plaçes. Moltes de les seves cases tenen una gran història i moltes curiositats. Per exemple la casa de les Orenetes on hi ha unes escultures a la façana en forma d'orenetes i una pila de nius. Al carrer major hi trobarem cal Groc també conegut com a cal Esquerrà. Una casa amb molta història, fins i tot d'època romana i on l'escriptor barceloní Joan Perucho, hi tenia un dels seus refugis. En una de les plaçes hi podem veure un Trull on antigament s'hi premsava l'oli.

Des de qualsevol punt podem veure el campanar de l'església de Sant Bartomeu que destaca per els seus angles aixamfranats i per estar coronat amb un panell que és un àngel petitó. I com aixó podreu veure una infinitat de racons curiosos i com deiem, cases amb molta història. Nosaltres anem deixant el municipi enrere, envoltat de camps de conreu. vinya i oliveres, i començem a enfilar cap al proper objectiu. Es tracta de l'ermita de Sant Antoni de Pàdua que ja veiem. El camí va pujant, alguna estona més picat que ens fa suar una mica. Al fons veiem el que havia estat Rioleon Safari, avui en dia convertit en un parc aqüàtic conegut com Aqualeón. Un mirador ens permet veure una fantàstica vista del poble. Després d'uns metres arribem a l'ermita de Sant Antoni, un bon lloc per recurerar forçes i gaudir de l'entorn. L'origen de l'ermita es desconeix, però se sap la data de l'altar que tenia abans de la guerra del 1936. Un altar barroc tardà d'últims del segle XVIII, per tant l'ermita deu ser anterior. Consta d'una sola nau i té un caire místic i primitiu. Destaca l'espedanya d'un sol cos que s'aixeca aprofitant una gran penya. Adossada a l'ermita s'hi troba l'antiga casa de l'ermità abandonada des del 1936. 

Una mica més amunt hi trobem les restes del Castell de l'Esquernosa o de l'Esquena Rosa, esmentat al segle XI. Les restes que es conserven són del que era la muralla i la base d'una torre de vigilància. Des d'aquest punt també hi ha un bon mirador de la zona amb panells informatius i ja tenim una primera vista de la cova que visitarem. Després d'un bon esmorzar continuem caminant, ara amb una bona pujada que ens ha de portat fins al cim del Puig de Sant Antoni a 409 metres i que està iclòs a la llista dels 100 cims de la FEEC. De seguida anem deixant l'ermita als nostres peus, a vista gairebé d'ocell i també del poble que ens acompanya constantment. Arribem al cim coronat per un vèrtex geodèsic, el punt més alt de la nostra sortida, cosa que agraïm. És una bona talaia de la zona i amb dies clars veiem els Pirineus i fins i tot el mar. 

Ara ja ens dirigim cap a la cova de Vallmajor que té una entrada en forma de pòrtic d'uns 3 metres d'alçada per 5 d'amplada i que dóna principi a les galeries de la cavitat que s'endinsen a la muntanya amb una forta inclinació. Cal anar amb molt de compte. Des d'una de les galeries s'accedeix a una sala de 9 per 2,50 metres en la qual es localitza un conjunt de pintures. Són de l'època del bronze i estan protegides per una reixa. Representen animals i signes, s'individualitzen 17 figures corresponents a  quadrúpedes, cèrvols i possibles cavalls, arcs, una creu inscrita en un cercle, traços i restes de pigment. També s'hi han trobat restes de ceràmica, silex, os i metalls.

No cal dir que des de l'exterior continuem gaudint de molt bones vistes. Tornem a recuperar el camí per ja tornar cap a Albiyana passant per infinites hectàrees de vinya, oliveres i conreus de cereals, fet que fan que el paisatge i la tornada sigui molt agradable.

Plana de Vic

PLANA DE VIC – CREU DE LA MIRANDA – COSTES MALES – SENTFORES

Divendres 28 abril 2023 (Mª Clara Martínez)

Bonica sortida per la Plana de Vic. Sortint del petit nucli de Sentfores, al municipi de Vic, prenem l’Antic Camí de Muntanyola, i poc més d’un km més endavant, en arribar a una bifurcació, deixem els cotxes en l’entrada d’un pla, ben arrambats, que no facin nosa. Comencem a caminar allà mateix prenent el camí de l’esquerra, en direcció a Fontarnau, on ens aturem a visitar la petita ermita de Santa Margarida, i el mas Fontarnau. Aquest es un antic mas consignat al fogatge de 1553 sota el nom de Joan Font Arnau, La masia té una estructura complexa, fruit de les ampliacions realitzades al segle XVIII. La capella és l'antiga església de Santa Cecília del pla de la Carrera, sufragània de l'antiga parròquia de Sant Martí de Sentfores. Consten notícies des del 1150.

Deixem enrere el mas i seguim per la pista forestal, en suau ascens, passant per davant la Caseta de Fontarnau i iniciant el tram mes costerut del recorregut d’avui, l’ascens al mirador de la Creu de la Miranda. La pista fa unes llargues llaçades que ens permeten arribar al coll, on iniciem una anada i tornada al mirador de la Miranda. La Miranda es una antiga casa senyorial situada a vuit quilòmetres de Vic, en un bonic entorn natural. Als voltants es poden fer nombroses activitats a l'aire lliure com senderisme, cicloturisme, equitació o vol en

globus aerostàtic. A pocs metres, al cim del turó hi ha la Creu i el Mirador de la Miranda, des d’on tenim espectaculars vistes de tot el nostre entorn: la Plana de Vic als nostres peus; davant nostre part del Montseny: Tagamanent, Pla de la Calma i Matagalls; al fons Cabrera, Pla d’Aiats, Puigsacalm... i més lluny, el Puigmal i muntanyes del seu entorn. Aquest es un lloc idíl·lic, en el que no dubtem en fer una aturada per esmorzar i gaudir del paisatge.

Amb la panxa plena, desfem el camí fins el coll, continuem per la pista, passant pel costat de les runes de l’antiga masia de La Telleda i en poca estona arribem a Cal sord. En front d’aquesta masia, a l’esquerra, surt un corriol que en forta baixada ens porta a donar una ullada a la cabana de Mn Alfons. En aquesta cabana hi va viure el capellà administrador de l’Hospital de la Santa Creu de Vic, Alfons Bonvehí, l’any 1936, fugint de la Guerra Civil. Tornem a Cal Sord i no tardem en arribar a un dels punts més interessants del recorregut d’avui: les Costes Males, Batlands, o Xaragalls... 

Aquests turons són fruit de la sedimentació d’un mar interior de fa 50 milions d’anys i la seva posterior dessecació i erosió. Pugem i baixem uns quants turons i no parem d’admirar la bellesa del paisatge. 

Ens tornem a posar en marxa, encara falta un darrer punt en que tornem a fer una anada i tornada: l'Església Vella de Sant Martí de Sentfores, que es troba quasi en runes i engolida per la vegetació. I ja tan sols falta seguir la pista fins tornar al lloc on tenim els cotxes. Una sortida molt fàcil, apta per a tothom, que es pot fer amb nens i en un matí. No hi ha punts d’aigua, per tal cal que a l’estiu aneu preparats. I sobretot, sigueu respectuosos amb els camps i propietats privades que travessem. Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

Powered by Wikiloc

Ruta del Vent

Tothom coneix el Massís del Montgrí i el seu castell o la vall de Santa Caterina i la seva ermita. Uns espais que ja hem visitat amb el Caminant Per aixó aquesta vegada us proposem la Ruta del Vent, una sortida que transcorre per l'interior del Massís, potser no tant conegut, i amb la companyia d'en Toni Roviras, gran coneixedor de la zona. (Divendres 21 abril 2023)

Iniciem la caminada a tocar del Mas Ramades, a la urbanització de Torrevella a Torroella de Montgrí. El Mas Ramades és una masia catalana del segle XVIII i d'origens encara més antics, actualment convertit en casa rural i restaurant. Iniciem aquest recorregut que ens acostarà a l'activitat tradicional del Massís del Montgrí i que agafa el nom de la Ruta del Vent per la coneguda Tramuntana. El primer que trobem és una carrerada, un antic camí ramader i també alguna zona de pas de carros. 

Després d'un tram de pujada arribem a una zona més planera i el camí es fa més agradable, i començem a veure les primeres parets de pedra seca i més marques que ens mostren el pas dels carros. Més endavant arribem al forn de calç de coll de les Sorres i deduïm que aquestes roderes eren provocades per el transport de la calç. Per tant ja trobem una primera activitat industrial al Maassís dels segles XVII al XIX. Seguim i començem a veure barraques de pedra seca. També passem per els pins vells, que com indica el nom son pins que destaquen per les seves dimensions. Els panells informatius ens ajuden a conèixer tots aquests elements que anem trobant. Seguim i ens trobem una cruïlla de camins on passa el GR 92. Nosaltres el farem de tornada ja que la nostra ruta fa una mena de vuit. Passem per la coma Llobera, un terreny força sec. Precisament ens trobem amb una Dolina, una mena de dipòsit que servia per acumular l'aigua per a l'us dels pastors i pagesos. Més endavant trobarem els Cisternons que tenien la mateixa funció de retenir i enmagatzemar la poca aigua que hi ha a la zona.

I més pedra seca, ara en forma d'eixarts, uns murs que delimiten els espais agricoles. A la zona de l'eixart d'en Busqueta hi ha un parell de barraques espectaculars, com la dels Hereus. És una de les més impressionants del Massís. Val la pena fixa-se en aquestes estructures fetes amb pedra seca i sobretot, respectar-les tal com estan. 

Seguint envoltats de vegetació i alguna que altra flor, trobem un altre forn de calç a tocar del camí per facilitar-ne el transport. Si abans hem trobat pins, ara és el torn de les alzines. La pedra seca continua sent la gran protagonista. Més endavant trobem un Pou, el del còrrec del Mustinyà. Un antic pou municipal construït per l'ajuntament de Torroella de Montgrí al costat del córrec que li aportava aigua gairebé tot l'any. Ja funcionava al segle XVII, data a partir de la qual un gran nombre de persones va establir-se a la muntanya. Envoltats de romaní i alzines anem acabant aquesta ruta tornant de nou al Mas Ramades. Una sortida de 7 kilòmetres sense cap dificultat i que us recomanem que feu en dies de poca calor. Nosaltres hem aprofitat per acostar-nos a tocar de l'aigua ja amb el cotxe, just davant de les Illes Medes.

Pla de la Calma

Collformic – Pla de la Calma – Sant Cebrià de la Mora – Corral d’en Perera

Divendres, 19 abril 2023 (Mª Clara Martínez)

Bonica i vistosa caminada pel Montseny, per una zona que, malgrat no ser tant coneguda com els seus cims o racons més populars, de ben segur que no ens deixarà indiferents. Es tracta de fer un recorregut pel Pla de la Calma, descobrint racons amb molta història, i sobretot amb molt bones vistes. Iniciem la caminada a Collformic, al que hi podem arribar des de la C-17, des de Tona, o des de l’AP-7, des de Sant Celoni. Deixem els cotxes a l’aparcament de Collformic i prenem una pista forestal, en molt bon estat, en direcció al Pla de la Calma. Aquesta pista coincideix amb el GR-5.2, també conegut com «La Senda dels Miradors, o dels Parcs Naturals» El Sender dels Miradors es desplega sobre el mapa com un gran arc a una distància d'entre quaranta i cinquanta quilòmetres al voltant de la ciutat de Barcelona. Comença i acaba en la riba de la mar Mediterrània, des de Sitges, a la comarca del Garraf, fins a Canet de Mar, al Maresme. Aquest tram de GR també coincideix amb la Ruta Verdaguer i la Ruta del Meridià Verd. 

Comencem en suau ascens, fins el Pla de l’Ase Mort, gaudint un paratge obert amb fantàstiques vistes sobre la Plana de Vic, amb els Cingles de Bertí, La Mola i Montserrat de teló de fons. No hi ha arbres, tot son prats i pastures, pel que no es recomanable fer aquests tipus de recorreguts quan fa molta calor. Quan portem tres quilòmetres caminats, el camí es divideix en dos, i nosaltres prenem el de la dreta, que en suau descens, ens porta fins l’església de Sant Cebrià de la Mora.

Sant Cebrià de la Móra, va ser bastit com un temple romànic, segurament cap el segle XII, de parets gruixudes i de campanar no gaire alt, orientada a ponent. A aquest conjunt s'afegiren, al XVI, dues capelles laterals de caire tardo-gòtic (cap el 1580). Per Corpus els pagesos i veïns de la Móra, com també gent d'altres punts del municipi de Tagamanent, anaven en processó al pedró de la Móra i allà es feia un ofici religiós; però aquest element no s'ha conservat. Al voltant de l'església parroquial s'observen restes de murs, alguns corresponents a la rectoria, però possiblement s'hi haurien bastit altres dependències annexes en les diverses èpoques històriques documentades en la parròquia, les quals seria molt interessant tenir-ne un estudi arqueològic complet. 

Des d’aquesta església, podríem seguir la pista fins el proper mas de La Figuera, amb l’Església de Sant Isidre, però com en altres ocasions, anem modificant la caminada que teníem previst fer segons les nostres necessitats, i optem per escurçar una mica i seguir una pista que en surt d’allà direcció Est. El paisatge i la vegetació canvien radicalment. Deixem els camps oberts per endinsar-nos en un bosc d’alzines, i si abans hem anat en suau descens, ara iniciem una plàcida pujada, també per còmodes pistes forestals, fins a trobar el Corral d’en Perera.

Es tracta d’un conjunt d'edificacions formades per la masoveria o Casa Nova de la Perera més el corral. El corral està format per una construcció senzilla de planta rectangular que tenia una important funció ramadera, podent tenir també funcions agrícoles, de caire més subsistent. Un quilòmetre més endavant ja tornem a ser a la part alta del nostre recorregut, a la zona de camp obert , al Pla del Cafè, amb les ruïnes del Mas del Cafè i espectaculars vistes del Turó de l’Home amb les Agudes, i el Matagalls. Girem a l’esquerra i ja en poc tanquem el cercle de la ruta circular, arribant a l’encreuament on hem agafat direcció a Sant Cebrià de la Mora. Ara tan sols hem de desfer el tram de camí que hem fet aquest matí, fins arribar a l’aparcament de Collformic, on hem deixat els cotxes. Al costat de l’aparcament hi ha el restaurant Collformic, un lloc ideal per acabar la caminada d’avui amb un bon Àpat. Molt bon servei i preu. Sens dubte molt recomanable. Desitgem que us hagi agradat la sortida d’avui i us esperem a la propera.

Powered by Wikiloc

Camí dels Maquis - Camprodon

Sortida al municipi de Camprodon el passat divendres 14 d'abril seguint un tram del Camí dels Maquis. (Antoni Llagostera)

Dins de la necessària recuperació de la Memòria Històrica, l’associació Amical Antics Guerrillers de Catalunya ha portar a terme un treball de recuperació dels camins o passos dels maquis, dels enllaços entre l’exterior i l’interior de les organitzacions comunistes del PSUC i PCE, a través del Pirineu mediterrani. Per recordar aquesta efemèride, per recordar aquests “excursionistes” forçats i benemèrits, avui hem fet una part del recorregut d’un d’aquests camins, el que portava de Prats de Molló a Manlleu, en el tram entre el coll de la Boixeda a un extrem del municipi de Molló, i la masia del Mariner, a tocar Sant Pau de Seguries, encara que dins del municipi de Camprodon. En aquesta sortida ens ha acompanyat en Josep Serra Frigola, que durant el mesos de pandèmia va anar resseguint i creant la ruta. Hi havia diverses rutes. Nosaltres ens centrem el la ruta denominada Jové-Gros, de Prats de Molló a Manlleu pel Collsacabra, que durava quatre dies, fent etapes de 6-7 hores, de nit. La ruta fou establerta pel guia Josep Jové Blaví el juny de 1945 per encàrrec de Fernando Claudín, dirigent del PCE, per tal de disposar d’un camí més segur, lleuger, ràpid i que facilités l’accés al tren de la línia Barcelona-Puigcerdà sense necessitat de salconduit,. Fins aleshores s’utilitzava una ruta de Prats de Molló a Sant Vicenç de Torelló per Vidrà.

L’establiment d’aquesta ruta Jové-Gros fou un encàrrec (abril de 1945) del responsable de passos del PCE, Fernando Claudín, al guia Josep Jové Blaví. Jové va iniciar el treball el 7 de juny de 1945. La ruta va estar operativa a mitjans de l’any 1946. La primera etapa surt de Prats de Molló i després de travessar la frontera baixaven cap a Espinavell o cap el sector de Fabert, evitant passar per el centre de Molló, passant per el Riberal i enfilant cal al coll de la Boixeda. Doncs iniciem la nostra ruta al coll de la Boixeda a 1091 metres i en terme municipal de Molló. Ens trobem a la carretera que ens portaria cap a Rocabruna i Beget. Ens dirigim cap a la collada de Puig Francó i cap a la Serra del Mas Massot.

Ens trobem de seguida la urbanitació de Font Rubí ja en terme de Camprodon. Estem davant un cas clàssic d’urbanització il·legal, de parcel·lació fraudulenta, d’un espai no urbanitzable durant els darrers anys de la dictadura franquista, de finals del anys seixanta i començaments dels anys setanta. El projecte inicial era de crear una gran urbanització que abastava unes 1.300 parcel·les i s’estenia fins a Bolós i Salarça. El darrer ajuntament franquista, en etapa democràtica (1975), mou el primers fils per paralitzar la urbanització salvatge de la zona. La revisió del pla general d’urbanisme de Camprodon (iniciat el 1979) de 1983, estableix una delimitació de la zona i sobretot establir que els costos d’urbanització anaven a càrrec dels propietari o propietaris. Els carrers de la urbanització de Font Rubí suposen el doble del carrers que hi ha a Camprodon. De les 130 cases existents a meitats dels anys 70, actualment hi ha unes 300 cases, que han esgotat totes les parcel·les legalitzades de l’espai. Estem davant una urbanització, com tantes, que fou necessari legalitzar mitjançant un pla General d’Ordenació, instat pels primer ajuntaments democràtics, el 1984.

A la collada de Font-rubí continuarem ruta direcció el mas Blanc i la Tosquera on ens trobem el camí que ve de la Vall de Bolós. Siguim direcció Camprodon i el coll de la Creueta. Ara toca un tram de baixada fina a trobar-nos el monument a Cèsar August Torras. Aquí trenquem a l'esquerra i ens incorporem a la pista de Sant Antoni cal al mas dels Oms i el Pla de Bonaire. En aquest punt s'acaba una de les etapes d'aquesta ruta si la fessim sencera. 

Des d'aquí es pot fer el cim a l'ermita de Sant Antoni i gaudir del fabulós mirador de 360 graus a una altitud de 1.361 metres. Nosaltres hem seguit fent ruta, ara direcció el collet d'en Sivilla passant per les roques dels Castellets. Passem per una fageda direcció cap al coll del Remei. Una altra pista ens porta cap al coll de l'Alec, de baixada. Aquí hi ha nua cruïlla de camins i cal seguir la pista que tenim a la nostra dreta i que baixa cap a la collada del Sitjar. Un altre element interessant que trobem és la Tomba el Sitjar. Es tracta d'una cavitat emblemàtica del Ripollés, al terme municipal de Camprodon. Amb 54 m de fondària, està estructurada en un pou de 18 m en forma d&'un preciós i perfecte elipsoide, que acaba en un replà i continua en una rampa que a -30 m ens aboca a la vertical que ens duu fins a la cota -54 m. L'avenc fou explorat per membres del Club Excursionista Pirenaic de Ripoll l'any 1956, publicant-lo a la revista Cordada. 

A partir d'aquí la ruta baixa cap a tocar del Riu Ter i passant per Can Peric arriba a Sant Pau de Segúries. Nosaltres però hem tirat dret baixant per la carena que ens ha portat fins a el Mariner, encara en terme de Camprodon, i als peus de Sant Pau de Segúries. La ruta seguiria cap a la Vall de Bianya entre Sant Pere Despuig i Sant Andreu de Socarrats, i cap al pla de Ridaura i cap a la Pinya. A la quarta i última etapa passaven per Falgars, Collet de Cabrera, Serra del Feu i descansaven prop del Santuari de Puig- Agut on en un petit rierol sota el pujol es renten i amaguen armes i material del viatge. Llavors esperen l’arribada del vespre per anar a contactar amb la casa del matrimoni Ribas a Manlleu, que els feien d’enllaç i punt de suport i on sopaven, dormien i es canviaven de roba per agafar el tren al dia següent per anar a Barcelona.

També ens ha cridat l'atenció la figura dels guies de passos dels maquis. Aquests cobrien tota la frontera franco-espanyola i estaven formats per guerrillers experimentats i bons coneixedors del territori. Aquesta tasca, bàsica donat el fort control a les fronteres, va garantir entre 1944 i principis dels anys cinquanta una comunicació constant entre França i l’interior d’Espanya. Una comunicació sense la qual la lluita clandestina contra la dictadura es feia del tot impossible. Aquests guies foren homes de gran forma física i capacitat de sacrifici, han estat malauradament els grans oblidats d’aquella terrible i dura lluita que va representar la resistència guerrillera i política contra el règim franquista. Com veieu una ruta que combina història, paisatge i natura, amb moltes possibilitats de completar i gaudir d'aquest territori.

Sant Feliu de Guíxols

Per avui hem triat recórrer un dels trams de Camí de Ronda més bonic de la Costa Brava. De la Platja de Sant Pol fins a Sant Feliu de Guíxols. Mª Clara Martínez (31 març 2023)

Iniciem la caminada en l’extrem oest de la Platja de Sant Pol. Al final de la sorra trobem una passera de fusta que ens ajuda a transitar per la roques i que es l’inici del Camí de Ronda. En aquest tram, la costa es molt escarpada i forma moltes entrades de mar, estretes i flanquejades d’altes parets de roca, cosa que fa que, per anar seguin el seu contorn, ens veiem obligats a pujar i baixar diverses vegades fins la carretera. Es com si una mà gegant hagués deixat marcats els seus dits en l’extrem d’aquesta costa. 

El camí està molt ben cuidat, amb escales que ens ajuden en els desnivells més forts i baranes que protegeixen les zones més perilloses. Passem per diverses cales de gran bellesa, com la Cala Maset, la del Cranc, o la del Niu, en la que estan permesos els gossos. Una mica més endavant, al mirador de les Dides, trobem un lloc ideal per parar a gaudir del paisatge i fer un most. La Cala Ametller es troba dins d’un PEIN, Pla d’Espais d’Interès Natural, i això fa que es mantingui verge i envoltada d’un entorn meravellós. El color de les seves aigües, verd maragda, contrasta amb el terrós vermellós de la roca, el verd dels pins i el blau del cel, oferint-nos un espectacle fantàstic. 

Entre pins, per sender molt fàcil de caminar, no tardem en arribar al mirador de la Cala del Molí, des d’on ja veiem part de la Via Ferrada de la Cala del Molí. La Via Ferrada Cala del Molí, situada a Sant Feliu de Guíxols, al cor de la Costa Brava, és l’única Via Ferrada al món construïda sobre el mar. Al llarg del recorregut, hi ha parets de granit taronja i quars que, en contrast amb els tons blaus del mar, fan de la Via Ferrada Cala del Molí, una de les més boniques de Catalunya. Sortim al Mirador de les Triadores i ja encarem el darrer tram de Camí de Ronda, ja molt proper a les cases, abans d’arribar al port de Sant Feliu de Guíxols, a la Punta dels Guíxols, on hi ha El Salvament, una antiga estació de salvament de nàufrags, i El Fortim, lloc on el 1751 s’hi va instal·lar una bateria de tres canons de ferro, per defensar el poble i per participar en combats amb les armades europees. 

Resseguim tot el passeig marítim, fins el final, gaudint dels jardins de Juli Garreta d’una banda, i la Platja Gran, d’una alta. Al final del passeig girem a la dreta i anem a visitar el conjunt arquitectònic del Monestir i la Porta Ferrada. La història de Sant Feliu de Guíxols es pot arribar a resumir a partir del monestir benedictí, on es combinen estils arquitectònics que van del segle V al XVIII. Sobre estructures d’època romana, es va erigir el primer monestir que es remunta al segle X i del qual es conserva la Porta Ferrada, que va ser integrada com a pòrtic d’entrada. Més tard, es van anar incorporant elements i construccions, entre ells l’església gòtica o el nou convent del segle XVIII. I d’allà, travessant el poble per la Plaça del Mercat, i tornem, ja per la carretera, al lloc on aquest matí hem deixat els cotxes. Una ruta no massa llarga, però molt vistosa i entretinguda per la vistositat dels seu paisatge. Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

Powered by Wikiloc

Torrassa del Moro

Excursió a la Torrassa del Moro, a Llinars del Vallès, amb la companyia d'en Josep Grau i acompanyant un grup de caminades saludables. (8 març 2023).

Ens situem al coll de Can Bordoi, situat a la carretera que enllaça Argentona i Llinars del Vallès i on podem deixar el cotxe. De seguida agafem el GR-92 i ens endinsem a la finca privada de Can Bodoi. Un espai molt extens ple d'elements interessants. La casa és un edifici de planta rectangular amb coberta composta. Consta de planta baixa, pis i golfes. Al centre hi ha una torre quadrada amb coberta a quatre vessants i garites en els vèrtex. Al costat hi ha l'antiga masia, de composició clàssica, que actualment s'ha convertit en masoveria.

A l'entorn també hi trobem una capella de nau única precedida per un porxo. Té alguns elements decoratius de caràcter gòtic. Un altre edifici és el de Cavalleries en forma de L i que eren les antigues quadres de cavalls. I finalment també hi trobem un mirador, situat al jardí. És de planta circular i s'aixeca per damunt de la tanca. S'hi accedeix per una escala en forma corba. No cal dir que hi ha bones vistes.

Seguim cap al nostre proper objectiu, la Torrassa del Moro. Es tracta d'una torre de guaita romana de la Serra del Corredor. Ha estat objecte d'una restauració i es pot visitar i fins i tot pujar a dalt on les vistes son excepcionals. És una torre rodona de 560 centímetres de diàmetre i uns 12 metres d'alçada. Hi veiem diferents tipus de pedra corresponents a diferents fases constructives. Hi ha diverses obertures. 

Després de les corresponents fotografies hem continuat cap al proper punt, l'ermita de Sant Sebastià de Puigpedrós. Aquesta es troba documentada des de l'any 1640. Gràcies al treball i l'esforç de persones voluntàries i la col·laboració d'empreses i persones anònimes, s'ha pogut reconstruïr el més fidel a l'edifici original. Continuem ja de tornada, envoltats de natura, alzines i bruc fins arribar de nou a Can Bordoi. Com hem comentat avui eren molts els caminadors i caminadores que ens han acompanyat. De fet som nosaltres que ens hem afegit a aquest magnífic grup de caminades saludables i hem compartit amb ells el plaer de viure la natura i la bona companyia.