Escriu: Mª Clara Martínez (dissabte 13 gener 2018)
Espectacular ruta pel terme municipal de Gallifa, recorrent els seus espectaculars cingles, assolint el seu punt més elevat, Sant Sadurní de Gallifa, i passant per camins i miradors de gran bellesa. Gallifa és un municipi del Vallès Occidental. És un municipi abrupte, conformat essencialment per una vall situada entre les cingleres de Sant Sadurní –extrem occidental dels cingles de Bertí– i la muntanya del Farell. És un conglomerat de cases d’estiueig amb pinzellades de finques de caràcter agrari. A la part nord del poble, hi ha l’església de Sant Pere i Sant Fèlix, romànica del segle X, al costat els tallers i la Fundació Artigas i mes al sud-est hi ha la rectoria.
L'estructura urbana de poble disseminat s’ha conservat, tot i els desgavells urbanístics que ha patit el país en els darrers decennis, i es mantenen intactes i restaurats els barris més antics del nucli urbà i alguns dels masos escampats pel terme.
Iniciem la caminada d'avui un cop passat el poble, en un tancat revolt a l'esquerra de la carretera i on podem deixar els cotxes. Els primers tres km són en forta pujada, guanyant alçada ràpidament, per un preciós sender emboscat, fins arribar al Collet de Sant Sadurní. 500 metres més amunt trobem l'ermita de Sant Sadurní de Gallifa, amb algunes restes d'un possible castell i un refugi. Per darrera l'ermita hi ha el mirador de la Guineu, una excepcional balconada des d'on s'aconsegueixen unes fantàstiques vistes del Pirineu i Prepirineu, Moià, Centelles i el Puigsagordi, Sant Feliu de Codines, el Vallès, la Mola de Sant Llorenç del Munt i Montserrat, i al fons, Barcelona i el mar. Un lloc ideal per fer una aturadeta i recuperar forces.
Tornem al Collet de Sant Sadurní i ara caminem per pistes forestals, recorrent la part alta de la cinglera, descobrint algun mirador que ens permet gaudir d'esplèndides panoràmiques. El paisatge és molt canbiant, segons si el camí passa per zona obaga, assolellada, o creua algun dels torrents que trobem al nostre pas. Zones amb pins, alzines, matolls i parets rocoses conviuen amb total harmonia. Creuem el Sot de les Avellanedes, voregem el Turó de la Baga, creuem el Pla de la Meuca i transitem per damunt dels Cingles Vermells, des d'on descobrim miradors amb fantàstiques vistes.
La baixada la fem pel Sot de la Tomba, en fort desnivell, per un corriol força empedrat i emboscat, fins arribar a un encreuament amb una ample pista forestal, quasi a tocar del Mas de La Roca. Un dels rètols ens indica que ja no ens falta massa per tornar a ser a Gallifa. Voltem a prop del Mas de La Roca, una de les moltes grans cases pairals que conformen el nucli disseminat de Gallifa, i que ens mostra la típica estructura de la majoria d'aquestes finques. Diferents cossos, primera i segona planta i golfes, i en ocasions un mur perimetral que encercla i protegeix l'interior. Passat el Mas de La Roca, prenem un sender que ens acaba de baixar fins la carretera, a un lloc on podem gaudir d'una fenomenal vista dels cingles de Sant Sadurní. Ja tan sols ens queda recórrer un curt tram de carretera fins arribar els cotxes oer finalitzar la caminada d'avui.
Però no podem marxar de Gallifa sense visitar la seva Església Parroquial, consagrada a Sant Pere i Sant Feliu, la Fundació privada Tallers Llorens Artigas, i admirar la bellesa d'aquests racons on sembla que el temps s'hagi aturat.
Una molt bona caminada, força assequible a tothom mínimament acostumat a caminar per la muntanya, i que ens ofereix la possibilitat de descobrir racons de gran bellesa i miradors des d'on gaudir d'esplèndides vistes. Desitgem que us hagi agradat i us convidem a continuar amb nosaltres. Fins la propera!