dijous, 30 de març del 2023

Baumes de Llaés

Sortida per la comarca del Ripollès per visitar les Baumes de Llaés o del Teixidor a Ripoll. (Antoni Llagostera, dilluns 2 gener 2023)


Ens situem al veïnat de Llaés, dins el terme municipal de Ripoll. Una zona plena d'atractius com el castell de Sant Bartomeu, el monólit dels afusellats, l'antic hostal, el Santuari de la Cau ... però avui ens hem centrat en visitar algunes de les baumes. Des de Ripoll podem agafar la pista que va cap a Llaés al barri de Sant Bernabé, a la carretera de Vallfogona. Una altra opció és accedir-hi des de Santa Maria de Besora, a Osona.  La pista ens acosta fins a l'Hostal de Llaés o hi ha un trencant direcció la casa del Teixidor. En aquest punt hem deixat el cotxe.











Val la pena parar-nos per veure el preciós entorn on es troba i el conjunt d'edificacions que conformen la casa del Teixidor destacant, sens dubte, la magnífica portalada i les arcades de la part baixa del seu davant. En aquesta zona hi ha moltes baumes, algunes d’elles de considerables dimensions (especialment tres de les que veurem) que foren utilitzades abastaments fins fa pocs anys com habitatge o aixopluc. Les tres baumes més importants son la bauma del Teixidor, la Baumassa i la bauma de Fleus.
La que tenim més a prop és la Baumassa. Sembla que va tenir preferentment una utilització com a aixopluc de bestiar i actualment es fa servir de corral d'ovelles. És una de les baumes més grans de la zona i és l’única, juntament amb la del Teixidor, a la qual s’havia pogut arribar en cotxe. Té dos sectors molt diferenciats: un a la dreta i l’altre a l’esquerra. A la part dreta és on trobem un dels habitacles més ben conservats de totes les baumes. Cal tenir en compte que el sostre és molt elevat, de manera que aquest no es podia aprofitar com a sostre de la casa. Això, doncs, obligava a la gent que hi vivia a construir teulades. D’aquestes encara en queda una dempeus, feta amb bigues, un entramat de boix i acabada amb lloses.  A la seva esquerra hi ha unes runes entre les quals es pot intuir el que havia estat el forn, avui ja molt malmès. Tot el frontal d’aquesta bauma està delimitat amb una tanca per tal que quan hi tanquin el bestiar no s’escapi. Al centre hi ha també un abeurador que recull l’aigua que cau del cim. L’últim any en què, de moment, tenim constància escrita d’habitants a la Baumassa és el 1920, quan una tal Margarida Jofre Juncà hi va morir als 40 anys de pneumònia. Tot i això, pensem que podia haver estat habitada fins més endavant, com la veïna bauma del Teixidor.











Molt a prop hi ha la Baumeta. Com indica el nom és d’unes dimensions bastants més reduïdes que l’altra. I per la zona també hi tenim la de la Xoriguera que està bastant enrunada. Cal tornar enrere, cap a la Baumassa, per seguir el recorregut cap a la Bauma de Fleus.  Aquesta bauma és una de les més grans de la zona i de les úniques que encara conserven el forn en perfecte estat, així com també dues piques d'aigua, una d'elles natural. És segurament la més bonica de totes i la més completa, és l'única que hi habitaven dues famílies a la mateixa bauma. De la tradició oral se’n recull la història que una minyona de la casa es va enamorar i va quedar embarassada d’un mosso del Burbau. Per tal que tots dos poguessin continuar fent vida per aquells mateixos verals, els amos els van construir una petita cabanya just a l’entrada de la bauma. D’aquesta, si ens hi fixem, encara se’n poden veure les restes. El primer document trobat fins ara en què es té constància de Fleus és un registre d’òbits del 1709 i el més modern, un del 1899. És molt probable, doncs, que a principis del segles XX encara fos habitada.











Seguim un tram enrere i anem cap a La bauma del Teixidor o de Burbau. Aquesta té uns 85 metres d'amplada, una fundaria d'uns 17 metres per uns 20 metres d'altura. Té uns 100 metres de llargada i uns 30 metres d’altura en la seves parts més altes. Actualment encara s’hi conserven importants restes de construcció tant a la dreta com a l’esquerra de la bauma, sent aquestes últimes les més destacades. Hi trobem diferents estances, algunes en perfecte estat i d’altres, les de més a la dreta, en un estat més ruïnós. Algunes d’aquestes estances aprofitaven la mateixa bauma com a sostre i només calia construir les parets. Dins el conjunt de les baumes més grosses aquesta fou l’última en ser deshabitada, a finals de la dècada del 1950.  Es diu que durant una temporada, segurament en temps tèrbols, s’hi havien fet peçes de les famoses pistoles de Ripoll. Encara actualment podem recollir molts testimonis de gent que recorda perfectament quan la bauma estava habitada i fins i tot algun testimoni de gent nascuts a la mateixa bauma. 
Ja només ens queda retornar cap al Teixidor on tenim els cotxes i acabar aquesta magnífica sortida. Cal recordar que és molt important visitar la zona amb precaució i no malmetre cap estança o construcció per tal de preservar-ho en el temps. És apassionant fer volar la imaginació per comprovar com es vivia en aquesta zona, no fa pas massa anys. 100% recomanable de vistiar.