SOLSONÈS–TOSSAL DE LES VIUDES–COLLS DE VERA, MAÇANA I LLENGOTS
Dissabte, 5 desembre 2020 (Mª Clara Martínez)
Prenem la carretera que va de Berga a Sant Llorenç de Morunys i quan falten uns 8 km per arribar a aquest poble, a l’esquerra hi ha un desviament en direcció a Aiguaviva. Aquest desviament ens porta fins la casa de colònies d’Aiguaviva, lloc on aparquem. Fa molt fred a primera hora (-5o), tot és glaçat, però de seguida entrem en calor, atès que decidim atacar el Tossal de les Viudes de bones a primeres. El camí es comença a enfilar muntanya amunt sense treva. Durant un bon tram de camí anem seguint el torrent de Bosoms i després ens en separem una mica. La pujada és forta, però fa de bon trepitjar, i el camí està ben marcat. A mesura que anem pujant les vistes es comencen a obrir i ens mostren un tast del que tindrem a dalt. Arribem al coll del Grauet i aquí hem de fer un puja i baixa fins el cim. Aquí dalt ja toca el sol, cosa que s’agraeix. Un darrer tram en forta pujada, per caminois i roca que no fa de mal trepitjar i per un parell de crestes molt exposades, atenció persones amb por o vertigen, i ja som al cim. Hem pujat quasi 600 metres de desnivell en 2’5 km, però el premi s’ho val. Les vistes són impressionants.
Tenim la Vall de Lord als nostres peus, El pantà de la Llosa del Cavall, Sant Llorenç de Morunys, el riu Aigua de Valls, Vilielles de Busa, la serra de Busa, els Llengots... i més lluny, el Port del Compte, la Serra del Verd, el Pedraforca, el Cadí... tot un festival. Tornem al coll del Grauet i baixem entaforats per un grau, seguim un sender poc marcat però amb fites, i arribem al Solell de Valielles, en suau pujada, fins a trobar l’antic camí de bast, que si el seguíssim cap a la dreta, ens portaria a Vilielles de Busa. Vilielles de Busa és un enclavament d’una part de territori del municipi de Montmajor, comarca del Berguedà, província de Barcelona, dins el municipi de Guixers, comarca del Solsonès, província de Lleida. Una curiositat que ve de molt antic. Per aquí trobem un lloc ben assolellat i parem a esmorzar i recuperar forces. Ja recuperats seguim el camí, que es converteix en un constant puja i baixa, fins el fons d’un parell de rases i passant pels colls de Vera, Maçana i Llengots. Des dels colls tenim esplèndides vistes de les parets verticals de la Serra de Busa, i de les agulles i crestes de la serra dels llengots.
Poc abans d’assolir el darrer coll hi ha les restes del mas dels Llengots. Va estar habitat fins a primers del segle XX, que hi va haver el despreniment d’una roca molt gran i van decidir abandonar el lloc. Un lloc perillós, inhòspit i on la vida havia de ser molt dura. Pugem per un petit grau, sense massa dificultat, i ja som al coll dels Llengots. I ja podem anar cap avall, en direcció al riu Aigua de Valls i la cua del pantà de la Llosa del Cavall. El camí de baixada té el mateix pendent que el de pujada, i també passa a trams per un torrent, pel que hem d’anar amb compte de no relliscar si les roques fossin molles. No tardem en arribar abaix, a tocar del pantà. Ja tan sols ens queda seguir una pista cap a l’Est, passant per cal Teuleret, cal Samarrà i cal Saragossa, fins arribar al cotxe.
Poc abans d’assolir el darrer coll hi ha les restes del mas dels Llengots. Va estar habitat fins a primers del segle XX, que hi va haver el despreniment d’una roca molt gran i van decidir abandonar el lloc. Un lloc perillós, inhòspit i on la vida havia de ser molt dura. Pugem per un petit grau, sense massa dificultat, i ja som al coll dels Llengots. I ja podem anar cap avall, en direcció al riu Aigua de Valls i la cua del pantà de la Llosa del Cavall. El camí de baixada té el mateix pendent que el de pujada, i també passa a trams per un torrent, pel que hem d’anar amb compte de no relliscar si les roques fossin molles. No tardem en arribar abaix, a tocar del pantà. Ja tan sols ens queda seguir una pista cap a l’Est, passant per cal Teuleret, cal Samarrà i cal Saragossa, fins arribar al cotxe.
Una caminada molt recomanable, per la que cal estar en forma i, per fer el cim del Tossal de les Viudes, no tenir vertigen, pels passos exposats. Recomano portar GPS per trobar els camins correctes. Quasi tots estan fitats, però no hi ha indicadors de cap a on van. Si el feu en el sentit que l’hem fet nosaltres, sentit horari, en dies freds tindreu sol de seguida, i donarà temps d’eixugar i escalfar una mica les zones més obagues. Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera.
Powered by Wikiloc