Sortida per visitar un seguit de monuments megalítics a l'entorn de les poblacions d'Espolla i Sant Climent Sescebes, amb l'Antoni Llagostera el passat 30 de gener.
L'Alt Empordà és terra de dolmens. A tota la comarca hi ha una cinquantena de tombes megalítiques que daten entre el 3.500 i el 1.800 ANE. La major part d'aquests megàlits es troben a la serra de l'Albera o el Cap de Creus. Hi ha localitzats 10 dolmens i un menhir a Espolla i 6 dolmens a Sant Climent Sescebes i 2 menhirs. Agafarem una pista forestal (pintura groga) que surt de la cara sud del poble que uneix Espolla i Sant Climent Sescebes, fins que arribem en un camp d'oliveres, el creuarem en direcció nord i entrarem a la carretera per seguir-la un tram, fins que trobem la cruïlla (pal indicatiu) de la Cabana de l'Arqueta. Conegut de molt antic, era anomenat popularment Cova dels Alarbs. L'any 1879 es va donar a conèixer científicament. Va ser doncs un dels primers dolmens publicats a Catalunya i el primer que amb nom concret es donà a conèixer a les nostres comarques. Situat en un pujol de 150 m, té unes magnífiques vistes sobre la plana empordanesa. Construït entre el 2700 i el 2500 ANE, és un sepulcre de corredor amb l'obertura situada al sud-est; la cambra fa 2,50 m de llarg per 2 m d'alt. Es tracta d'un sepulcre de corredor de cambra rectangular feta de lloses de granit amb el corredor també de lloses de granit i de pissarra, aquestes darreres arranades.
Continuarem per un camí que surt per la cara nord i al darrera del dolmen a trobar una pista forestal que ens portarà al dolmen del Prat Tancat (senyalització de pintura blava). Entrem ja en terme de Sant Climent Sescebes. Les dimensions de la cambra d'aquest dolmen són de 1’80 metres de llarg per 1’40 d'ample per també 1’40 metres d'alçada. És un sepulcre de corredor de cambra rectangular que presenta a la llosa de coberta 16 cassoletes rituals i té una cronologia semblant a l'anterior, vers el 2.700-2.500 ANE. Tarrús l'ubica cronològicament entre el 3.500- 3.000 ANE.
Retornarem a la pista per anar al dolmen de les Tires Llargues i d'aquí al dolmen de la Gotina. Pasem a tocar del nucli de Vilartolí que pertany a la població de Sant Ciment on hi destaca les restes d'un pont medieval sobre la riera de l'Anyet. El dolmen de Tires Llargues és el més humil i menys espectacular del dolmens que visitarem. En canvi el de la Gotina presenta un excel·lent estat de conservació i una mostra clara del que són aquests tipus de monuments. Es tractaria d’un sepulcre de corredor de cambra subcircular feta de lloses de granit i passadís, fet de murs de paret seca del túmul artificial de tendència circular, i del peristàlic de blocs ajaguts en queden restes. Es un sepulcre de corredor amb cambra subirregular o subcircular, on una de les lloses de la cambra sembla que és un menhir reaprofitat. Sepulcre de corredor fet amb lloses de granit i passadís de murs de paret seca, amb restes del túmul i peristàlit. La cambra, formada per set lloses (una d’elles potser seria la resta d’un possible menhir) i la gran coberta; amida interiorment 2,75 metres de llarg, per 2,50 metres d’amplada, per 2 metres d’altura màxima. La datació és idèntica a l'anterior, pel tipus arquitectònic:3.550-3.200 anys ANE, en el Neolític Mitjà. A tocar hi veiem els estanys de la Gotina, un sistema de llacues format per dos estanyols que ocupen una superfície d'unes dues hectàrees. Aquest dia estaven completament secs. Constitueixen una zona humida de gran interès natural, amb comunitats vegetals i poblacions animals de notable singularitat que fan recomanable la seva protecció. També fem una ullada a l'abric de la Gotina i ens dirigim ja cap al proper objectiu: el Menhir de la Murtra (també anomenat Pedra gentil). En realitat es un conjunt de dos menhirs, un a tocar de l’altre.
.JPG)
El gros és estel·liforme i el petit fal·liforme. Tot i així es dubta de que el petit estigui en la seva ubicació original ja que el monument es coneix des de fa molt de temps i presenta senyals d’haver estat mogut. És una gran roca granítica fal·liforme i de secció triangular de 3,45 m d'alçada i 1,65 m d'amplada, amb un gruix de 4 cm, implantada en la seva localització actual. Pel tipus arquitectònic del menhir, i sobretot per la cronologia dels diversos sepulcres de l'entorn, es datat entre els 3500 i 3000 ANE, entre els períodes del neolític mitjà i del calcolític. Un cop visitat desfarem uns metres de la pista per seguir un camí força brut (però podem passar bé) per anar a trobar una pista que tenim per la cara nord; la seguirem en direcció a Llevant fins a trobar la cruïlla de camins que puja al Puig del Pal i és un bon mirador (242m alt).
La baixada la farem per la cara sud fins trobar la pista que ha voltat el Puig i que seguirem fins Espolla. Abans però encara ens hem desviat per veure un darrer dolmen que agaga el nom del Puig del Pal. Una interessant sortida que ha acabat amb un bon dinar a la Fraternal on no hi falta l'arròs i els caragols.
Powered by Wikiloc