dijous, 2 de juliol del 2020

Sant Julià de Ramis

Sant Julià de Ramis – Muntanya dels Sants Metges – Camí Vora Ter i Congost
Dissabte 30 maig 2020 (Mª Clara Martínez)
Ruta molt senzilla i fàcil, per fer a peu o amb bicicleta, i per gaudir d’entorns molt diferents i de diversos elements carregats de historia.





Comencem la caminada a Sant Julià de Ramis. Aquí no hi trobem un nucli urbà pròpiament dit. Tan sols l’ajuntament, la moderna església parroquial de Sant Julià i algunes masies. Prenem el carrer que surt de darrera l’església, el Camí de les Coves, i al poc ens desviem a l’esquerra per un pista que, sense massa esforç, ens enfila al cap d’amunt de la Muntanya dels Sants Metges. Arribem a una pista asfaltada, girem a la dreta i de seguida trobem La Fortalesa. És propietat privada i no hi podem entrar. Aquesta fortificació va ser iniciada l’any 1893, i un cop perduda la seva funció, ara hi ha l’hotel de cinc estrelles Sants Metges i que a més alberga un Museu de Joieria i un Centre d'Art Contemporani.
Seguim per la pista i el següent punt d’interès és el Castellum Fractum (castell en runes). Per la seva posició estratègica, aquest punt va ser ocupat per un poblat ibèric del segle VI al I aC. Els romans aprofitaren l'estructura del poblat ibèric i hi establiren una fortalesa, des de la que podien dominar el recorregut de la Via Augusta. Aquesta fortificació de control i defensa de la via pública va passar a mans dels visigots quan va desaparèixer l’Imperi romà d’Occident. Molts segles d’història, molt ben explicats en diferents plafons informatius i amb unes vistes excepcionals.










Més endavant hi ha l’església romànica dels Sants Metges, amb modificacions dels segles XVII i XVIII i protegida com a bé cultural d'interès local. Fou el nucli central d'un territori, de població dispersa a redós de la muntanya. Se sap de l'existència, d'ençà el 1087, d'una sagrera i d'algun mas. Mai, però, es va desenvolupar en aquell lloc un veïnat de certa entitat. Podem passejar pel seu entorn i pujar al campanar. També hi ha una espaiosa zona amb taules i bancs que ens conviden a fer una aturada per esmorzar i recuperar forces. Si seguim una mica més la pista, arribarem al cementiri municipal, tancat, però amb una bona panoràmica de Celrà i el seu entorn. 










A partir d’aquí iniciem el descens cap a la plana. Ens desviem uns metres per donar una ullada al veïnat dels Sants Metges, un grup de importants masies molt ben restaurades. Anem baixant, per una densa zona boscosa on hi predominen alzines, pi blanc, alguns roures i un parell de clapes de castanyers. El sotabosc és quasi impenetrable. Ja a la plana, ens acostem a veure el riu Terri, amb una bona quantitat d’aigua, i que recull les aigües de desguàs de l’estany de Banyoles.
Arribats a una pista asfaltada, la creuem i seguim els indicadors de Camí Vora Ter. Seguim aquest riu no massa lluny de l’aigua i trobem el canal Sant Jordi, que desvia aigua cap a la séquia Vinyals de Celrà i cap a Colomers, i el Cau de les Goges. El Cau de les Goges és una cavitat que allotjà un jaciment arqueològic pertanyent al Solutrià superior (fa 18.000 anys). Està constituït per una gran esquerda que forma una cavitat, amb dues entrades.











Entrem al congost, l’estret per on el Ter s’ha anat obrint pas al llarg dels anys per arribar al mar. En aquesta zona tenim unes esplèndides vistes del Ter.
Anem per una còmoda pista forestal, gaudint de les vistes, fins a l’ermita i la masia de Sant Vicens de les Roquetes. Can Sant Vicenç és una masia annexada a la capella de Sant Vicenç de les Roquetes que antigament era el convent. Protegida com a bé cultural d'interès local està quasi tota ensorrada. La canònica de Sant Vicenç de les Roquetes es va fundar el 1187 i mai va esdevenir un lloc d'importància. Al segle XIV hi consta el prior i un canonge. Al segle següent ja s'havia extingit. I ja tan sols ens queda una passejada per arribar de nou a Sant Julià de Ramis, on hem començat la ruta.
Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.


Powered by Wikiloc

WIKILOK - Track Mª Clara Martínez - clarilla

dimecres, 1 de juliol del 2020

Soldats de Salamina

Dissabte 23 maig 2020,  Mª Clara Martínez
L’any 2001 es va publicar la novel·la «Soldados de Salamina» de Javier Cercas, on es narren diferents episodis de la Guerra Civil que es van viure a la comarca del Pla de l’Estany. També aquesta novel·la va inspirar la confecció de tres rutes de senderisme que ens descobreixen els escenaris principals d’aquests fets. Nosaltres farem la que està centrada en el Santuari del Collell i els seus voltants. Deixem els cotxes i sortim del petit nucli de El Torn, en el que hi destaca l’església de Sant Andreu, bastida al llarg del segle XVIII sobre restes romàniques i preromàntiques. 

 


Comencem a seguir marques taronges d’Itinerànnia. Passem per la granja Vilallonga i arribem fins un oratori de la Mare de Déu, que era punt de trobada i reagrupament dels romeus que anaven al Santuari del Collell. Seguim caminant fins arribar al Santuari de Santa Maria del Collell. Gran centre de pelegrinatge entre els segles XV i XVIII, que a partir de 1852 es va convertir en col·legi i seminari. Durant la Guerra Civil va patir una gran destrucció, va deixar la seva funció escolar i eclesiàstica i s’hi va establir una presó de guerra dels republicans. El 30 de gener de 1939, poc abans que arribés el general Franco, es va decidir afusellar 50 presoners vinculats a la Falange Espanyola. El 8 de febrer, amb l’arribada de Franco, els milicians republicans que hi quedaven van ser afusellats i enterrar en tombes sense edificar. Acabada la Guerra va tornar a funcionar com a col·legi- seminari, fins el 1978. Actualment és una casa de colònies. Per sort el Santuari és obert i el podem visitar per dins. És magnífic. Continuem la ruta però ens desviem una mica, arribem a la carretera on hi ha una creu de terme, i uns cent metres més endavant, per una rasa en paral·lel a la carretera, una altre dels punts claus de la nostra ruta: la Creu dels Afusellaments. En aquest punt, el 30 de gener de 1939, van ser afusellats 50 presoners de la presó del Collell, la majoria vinculats a la Falange Espanyola. Dos van poder escapar de l’assassinat massiu fugint enmig del bosc: Jesús Pascual Aguilar i Rafael Sanchez Mazas. 

 









A la novel·la de Javier Cercas es recrea una escena en la que un jove milicià republicà rep l’ordre de perseguir a Sanchez Mazas, el troba, apunta... però no dispara. És un al·legat a la reconciliació i contra l'absurd de la guerra. Reprenem la ruta per darrera les instal·lacions esportives, per la pista i no massa lluny trobem un camí a l’esquerra que ens enfila a la serra de la Cadamont, on podem gaudir de bones vistes i visitar la cova de Ventatjol o de l’Ermità.
Tornem a la pista i ara ens arribem al cementiri de Ventatjol on hi havia l’ermita de Sant Feliu de Ventatjol, avui inexistent. Abans que s’abandonessin molts dels masos de la zona, aquest era el lloc de trobada dels parroquians i per les pràctiques cristianes. De nou a la pista, passem a tocar del mas de La Cadamont i baixem, pel serrat dels Piells fins el riu Ritort. Trobem un plafó indicatiu de la Font de la Teula, però ni rastre de la font.



 







Ara ja ens queda la part planera de l’excursió d’avui. Per la pista anirem fins la finca del Castell de Roca i el Molí de Roca. Al ser una propietat privada ens abstenim d’entrar-hi i voltem pel darrera. Per una palanca creuem el Ser i ens desviem una metres més endavant a la dreta. Prenem el camí que mena a Briolf
i a uns 150 metres trobem l’ermita de la Mare de Déu de Loreto. Actualment està en desús. Tornem a la pista i l’anem seguint, fins que s’acaba i ens fa tornar a creuar el riu. El camí està una mica aperduat, i el riu s’ha de creuar com es pot per les roques. Sembla ser que la tempesta Glòria va fer molt mal per aquesta zona. Ara anirem una bona estona per sender, passant per camps oberts, boscos i racons de gran bellesa a tocar de l’aigua. Encara haurem de creuar el riu una vegada més, per les roques, per anar a trobar la pista que ja ens portarà de retorn al punt de partida.




Masos abandonats i rònecs, ermites, antics molins... a petja d’un passat ple de vida. Espais i racons que van ser escenaris de diferents fets de la Guerra Civil Espanyola. Paisatges de gran bellesa... Què més podem demanar?
Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.


Powered by Wikiloc