dissabte, 17 d’octubre del 2020

Bony de Salòria

OS DE CIVÍS – PIC DE SALÒRIA (Mª Clara Martínez - 1 agost 2020)
Magnífica sortida en que, sortint del bonic poble d’Os de Civís, assumim el cim del Pic de Salòria. Os de Civís es troba a la comarca de l’Alt Urgell i és una entitat municipal descentralitzada del municipi de les Valls de Valira.












Poble situat damunt d'un petit turó, a la confluència dels rius Setúria i Salòria; poble esglaonat en el vessant, localitzat en una privilegiada situació que només tenien les antigues vil·les closes. Al capdamunt del poble s'hi troba l'església parroquial, dedicada a Sant Pere, la qual antigament feia les funcions de castell. Cal dir que, per accedir a aquest poble per carretera asfaltada, s’ha de fer per Andorra. Passat Sant Julià de Lòria, a la rotonda del nucli d’Aixovall hi ha el desviament d’accés a Os de Civís. La resta d’accessos, per la banda catalana, són per pistes forestals tan sols aptes per a cotxes 4X4.
Fem una petita aproximació amb els cotxes i anem a aparcar a l’Hotel Os de Civís, o Borda de la Plana, per escurçar un kilòmetre i quasi 200 metres de desnivell acumulat. I aquí comencem a caminar. Primer per la pista per sobre l’hotel, fins a trobar un desviament que ens porta a travessar el riu de Salòria per un pont i a visitar una borda, deshabitada actualment. Avui està ocupada per un toro, que hi deu buscar aixopluc de la calor... Una borda és una construcció rural de pedra i fusta, habitualment edificada a una certa altura per aprofitar les pastures. Normalment, la planta baixa de la borda serveix per a allotjar-hi el bestiar i la part alta per a emmagatzemar-hi el fenc recollit a l'estiu i els estris agrícoles. Als Pirineus i zones circumdants, una borda és una casa de ramaders, en contrast amb una masia o casa de pagesos que es dediquen al conreu de la terra.







Deixem enrere la borda i tornem al riu, que es creua per un pont de fusta. Anem remuntant el riu de Salòria, passant pel Pla de la Cabana, on hi ha un bon grapat de vaques pasturant, i amb una pujada cada vegada més forta que ens fa esbufegar de valent, arribem al coll de Conflent. Aquest és un encreuament de camins que semblen anar en totes direccions. Hi trobem un mirador i un parell de pals indicadors. Des d’aquest coll es poden fer moltes rutes i visitar diversos llocs prou interessants, com les Bordes de Conflent. Fem una aturadeta per refer-nos i agafar forces per pujar fins el cim, i prenem un corriol que s’enfila ben decidit, en forta pujada, cap a dalt de la Pala de Salòria. Fent petites marradetes guanyem altura en pocs moments, i un cop dalt, enfilem la carena que ens porta directament al cim del Pic de Salòria. Des del coll hi ha 1,8 km i hem hagut de guanyar 600 metres de desnivell. Una placa ens indica que és el sostre comarcal de l’Alt Urgell, i en una altre, uns versos de Mossèn Cinto Verdaguer.

















Des d’aquest cim tenim unes vistes espectaculars de tot l’entorn; la Pica d’Estats, tota la zona andorrana amb el Comapedrosa sobresortint, Circ de Finestres, Serra del Monteixo.... I als nostres peus, el riu de Salòria, per on hem pujat. Les Bordes de Conflent, amb el seu característic teulat de llosa negra i un dels pocs grups de bordes que disposen d’una ermita. Els bonys Moscater, Trescul i de la Costa, que es poden recórrer des del coll de Conflent, i tot un mar de serres i muntanyes que es perden en la llunyania en 360 graus a la rodona.
Un cop vist tot i després de descansar de l’esforç de la forta pujada, iniciem el descens, pel mateix camí per on hem pujat, fins a tornar al coll de Conflent.
I del coll de Conflent, per baixar fins als cotxes, tenim dues opcions: per una ample i còmoda pista forestal, o desfent el camí de pujada. Optem per desfer el camí de pujada. La pista és força més llarga i trobem més atractiu el sender.




Ja som als cotxes, però no podem marxar sense aturar-nos i fer una visita amb calma al poble d’Os de Civís. Carrers empedrats i costeruts ens porten fins la part més alta, on hi ha l’església de Sant Pere, i on podem gaudir de racons quasi màgics, que semblen transportar-nos a una època molt remota. Una sortida genial, amb un fort desnivell, això sí, però recompensat amb les esplèndides vistes de del pic de Salòria i la visita al poble d’Os de Civís. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

dijous, 15 d’octubre del 2020

Espinavell - la Presta

Antoni Llagostera - 31 juliol 2020
Excursió des de Espinavell (Molló) a la Presta (Prats de Molló)
Sortida transfonterera entre la comarca del Ripollès i el Vallespir passant per coll Pregon. Ens situem al nord de la comarca del Ripollès, al municipi de Molló i al nucli d'Espinavell. Un petit llogaret fantàstic situat a 1.225 metres on hi trobem un petit agrupament de cases que envolten l'església de la Mare de Déu de les Neus. Els seus carrers empedrats i drets son molt peculiars. Segurament és molt conegut per la Tria de Mulats d'Espinavell que es celebra el 13 d'octubre (aquest any 2020 ja s'ha suspès per la Covid-19).
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Sortim del poble tot enfilant pel costat del Serrat de Sant Joan. Hem de fer una pujada de 285 metres en menys de dos kilòmetres de distància visual. A mida que anem pujant ja comencem a veure bones vistes, com el Costabona. De seguida arribem a coll Pregon (1.535 m alt). És un dels més important passos transpirinencs amb el coll d’Ares i coll de Malrem de la zona. Coll Pregon és un important pas entre les valls, ja que comunica Espinavell amb la Presta. És un balcó perfecte per albirar la part més oriental de tot el Pirineu. Des de les muntanyes de Vallter, passant pel Costabona, les Esquerdes de Rojà i fins arribar a la cara sud del Massís del Canigó. Estem ja en un punt fronterer on hi trobem la fita 515. Estem en una zona molt important en diferents aspectes: transhumància, pas de maquis ...  El fet recent més destacable succeït al coll Pregon és que fou el lloc de pas, molt atzarós, de les restes de la 60 divisió del XVIII Cos d’Exèrcit republicà, durant la retirada de Catalunya de 1939.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Abans de baixar cap a la Presta girem a la dreta tot carenejant ja que volem fer un petit cim que tenim a tocar. Ens referim al Puig de la Clapa (1.654 m alt), el punt
més alt de la nostra excursió i per tant un bon mirador, i un bon lloc per recuperar forçes amb un bon esmorzar.
Tot seguit cal tornar de nou a coll Pregon per trencar a la dreta i començar la baixada fins a la Presta. Un camí sorprenent i molt agradable amb canvis de vegetació i boscos magnífics. Al final del camí de baixada de coll Pregon pel costat de Prats de Molló i la Presta hi ha el veïnat de la Farga. El topònim ja ens diu molt. Estem davant la ubicació d’una antiga farga catalana, que emprava mineral i boscos de la zona. I per tancar l'excursió cal seguir un tram de carretera fins a la Presta, un veïnat de Prats de Molló. Hi trobem l'església de Sant Isidre i els Banys de la Presta.
Hi ha un conjunt d’establiment hotelers i balnearis situat a l’abric del vessant sud de Costabonne (2.465 m alt) i del Canigó (2.784 m alt), en un lloc preservat de qualsevol contaminació, amb una llarga tradició i experiència balneària, amb una contractada qualitat de les seves aigües que son conegudes des de 1302, quan hi ha el primer document. Set segles d’experiència. Les aigües de la Presta estan recomanades per infeccions urinàries i reumatologia.
 



 
 
 
 
 
 
I punt i final a un recorregut molt agradable d'uns 10 kilòmetres. Cal preveure un cotxe per tornar cap a Espinavell. És recomenable fer una aturada a Prats de Molló.