dissabte, 15 de gener del 2022

Serra del Corb

Les Preses – Serra del Corb – Sant Martí i Sant Miquel del Corb
Dilluns 8 novembre 2021 (Mª Clara Martínez)


Fantàstica sortida per la sempre impressionant comarca de La Garrotxa. El punt d’inici el trobem a Les Preses, al polígon industrial Pladavall. Aparquem just davant l’empresa d’Embotits Turon, al carrer de l’Avellana. Just en la corba del carrer hi ha un corriol que ens enfila cap el Volcà del Racó i la Serra de Xenacs. El camí ens puja fins a entroncar amb un altre sender, a partir d’aquí ben fressat i en el que anirem trobant nombrosos pals indicadors. Arribem a una clariana des de la que tenim una bona vista del cràter circular del Volcà del Racó, de 140 metres de diàmetre. El camí fa força pujada, però els impressionants boscos de faigs, roures i pins ens fan oblidar tot cansament.











Anem pujant de mica en mica, fins a tocar de l’Àrea recreativa de Xenacs, una atalaia perfecta per contemplar la plana de Les Preses, Olot i la Vall d’en Bas. A l’Àrea recreativa de Xenacs hi trobem unes poques taules i bancs, barbacoa, plafons informatius i bar (avui tancat) Un pal amb diferents indicadors ens mostra el camí cap el nostre proper objectiu: el Puig Rodó. Anem seguint les indicacions i marques de Itinerannia, i assolim el cim del Puig Rodó, amb unes esplèndides vistes a 360º que ens deixen bocabadats. La plana d’en Bas, la ciutat d’Olot i les muntanyes que l’envolten, els alterosos cims de l’alta Garrotxa, el Canigó, etc. Així com una de les millors perspectives de la Zona Volcànica de la Garrotxa, amb el veïnat del Corb, la Fageda d’en Jordà, l’altiplà de Batet, els cons volcànics de la Cot, puig Jordà, puig de la Costa, Santa Margarida i el Croscat. És fàcil d’arribar-hi i té una de les vistes més espectaculars de la Garrotxa. Aquest lloc es mereix una bona aturada que aprofitem per esmorzar i recuperar forces. Amb la panxa plena, tornem al collet i seguim les indicacions cap a la Serra del Corb. Aquesta serra forma el sector occidental de l’alineació muntanyosa sub-pirinenca que, des de la plana d’en Bas fins al pla de Banyoles , separa les conques del Fluvià i del Ter. Anem carenant per la Serra del Corb, fins el Collet del Pujant d’en Camps, lloc per on nosaltres baixarem. Si teniu temps, podeu allargar una mica més i baixar pel Pas d’en Vidal, vorejant la Roca Lladre, o fent el seu cim, amb camí una mica complicat. El camí que hem triat nosaltres baixa amb força, fent giragonses, per un sender ben marcat però amb moltes pedres. No tardem en arribar abaix, a l’ermita de Sant Martí del Corb, una petita construcció romànica amb graonada, porxo sostingut per unes pilastres, teulada amb dues vessants i campanar d’espadanya. En temps de sequera, s’hi anava en processó a fer-hi pregàries per demanar tan desitjada pluja. La seva situació, en lloc ombrívol i fresc, i la font veïna han convidat a fer-hi aplecs i excursions al llarg de tots els temps.











Vista aquesta ermita, seguim caminant, passem pel mas de l’Antiga, amb la seva font davant de la casa, i ens arribem a Sant Miquel del Corb, antiga església romànica. El temple és d'una sola nau coberta amb volta de canó. Durant el segle XVIII es va sobrealçar la teulada. La porta d'accés, dovellada, està ubicada a la façana de ponent, protegida per una porxada. El campanar és de torre, amb teulada a quatre vessants i està recolzat sobre la façana oest. Antigament el campanar era d'espadanya de dos ulls. Des d’aquí podríem tornar als cotxes passant pel veïnat del Corb, però nosaltres triem tornar al mas l’Antiga, i prendre la pista que ens porta a la carretera, entre camps i els masos de Els Camps i El Colomer, presidit tot plega per una esplèndida vista del Canigó.
Seguim un tram de carretera, fins el veïnat de Pocafarina, i ja som de tornada als cotxes. 

Una caminada sense complicacions, excepte la baixada des de la Serra del Corb a Sant Martí del Corb, pel fort desnivell, encara que res que no es pugui fer amb calma i molt de compte. Espectacular bellesa si es fa a la tardor, pels colors dels arbres de fulla caduca: faigs i roures... Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera, com sempre, tot Caminant per Catalunya.


Powered by Wikiloc

dimarts, 11 de gener del 2022

Sort

DE SORT A BRESSUI, ENVINY I PUJALT PER CAMINS VELLS
Divendres 29 octubre 2021 (Mª Clara Martínez)


Iniciem la caminada d’avui a la vila de Sort, a la comarca del Pallars Sobirà. La vila de Sort, a part de ser molt coneguda per la famosa administració de loteria La Bruixa d’Or, disposa d’un ric patrimoni arquitectònic, cultural i natural. La columna vertebral és el Parc del Riuet, una extensa zona verda, antiga llera de La Noguera Pallaresa, a l’oest de la qual es troba la part més antiga de la població, on destaquen el carrer Major, via comercial tradicional, i la plaça Major, presidida per l’església de Sant Feliu, que ens fa de magnífic mirador urbà. 











Enfilant els carrers del barri vell s’arriba al Castell dels Comtes de Pallars, des del qual es té una bona panoràmica de la població. Aquesta població també és un important centre d'activitat dels esports d'aventura, on els més atrevits poden baixar la Noguera Pallaresa, un dels rius més braus d'Europa. En aquest sentit, disposa del segell de DTE (Destinació de Turisme Esportiu) en la modalitat de piragüisme d'aigües braves. Ens posem en marxa, en direcció a Bressui, pujant pel camí vell, fent-nos esbufegar de valent, atès que, en 1 Km salvem un desnivell de 150 metres d’una atacada. Bressui es troba situat en suau desnivell, amb les case construïdes sense massa ordre urbanístic, on hi destaca l’església de Sant Miquel a la part baixa. Els camps d'herba i els horts, envolten el poble. 











Travessem el poble i continuem pujant, seguint rètols i marques en direcció a Enviny. Anem seguint els anomenats Camins Vells, camins tradicionals que comunicaven els pobles entre sí, o entre les bordes, les pletes o les ermites. Al març de 2014 neix a Sort l’Associació Camí Vell, i el seu objectiu és recuperar camins històrics del Pallars Sobirà. Els voluntaris que en formen part es proposen mantenir i recuperar aquests camins. L’associació també té com a objectius conscienciar de la importància patrimonial dels Camins Vells per evitar que es malmetin en construir pistes forestals, carreteres, edificis, etc, aconseguir que els camins vells siguin un motor econòmic important del Pallars Sobirà i mantenir i divulgar-los dins i fora de la comarca. Passem per camins empedrats, amb murs de pedra seca i envoltats per fantàstics i colorits boscos de tardor. Enviny és un altre petit nucli, o veïnat de Sort, força enlairat, i en el que destaquen l’església parroquial de la Mare de Déu de la Candelera, actualment de la Purificació, i una de les cases més destacades de la població, la casa Aytés, que tenia una capella dedicada a Santa Llúcia, avui arruïnada. 











Per un carrer molt costerut ens arribem fins un antic safareig i un abeurador, gaudim de les esplèndides vistes que hi ha des de la part alta del grup de cases i seguim la ruta, en direcció a Pujalt. Entre Enviny i Pujalt trobem un desviament a l’esquerra que ens portaria a la enrunada capella de Sant Roc, un lloc ben enlairat per seguir gaudint de les vistes i els colors dels arbres, que van del groc pàl·lid al vermell més intens, tan típics de la tardor. Tot un espectacle.











Entrem a Pujalt, que queda pràcticament damunt de Sort i també en un lloc enlairat. Aquí hi destaca l’església parroquial de Sant Pere i una magnífica raconada amb el safareig i un abeurador. I des d’aquí iniciem el camí de tornada a Sort. Seguim pels antics camins recuperats que es troben en perfecte estat i molt ben retolats, en forta baixada fent ziga- zagues, passant per algunes fonts, i en poca estona som de tornada a Sort. Ens dediquem una estona a passejar per aquesta antiga i bonica vila, que s’ho val, i donem per finalitzada la sortida d’avui.


Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera, com sempre tot Caminant per Catalunya.

Powered by Wikiloc