Cala del Molí i Cala Ametller

El passat dissabte, dia 4 d’octubre de 2014, varem fer una peculiar excursió. Varem anar a Sant Feliu de Guíxols on varem caminar una petita part del camí de ronda entre el port d’aquesta població i la platja de sant Pol i S’Agaró.

Però el plat fort era fer la via ferrada de la Cala del Molí, un entretingut divertimento excursionista, que consisteix en circumvalar dues moles de pedra i un penya segat.

Estem en una via ferrada a ran de mar única a Europa. La veritat és que la via ferrada, obra d’Albert Aragonés, està molt perfectament equipada, amb anclatges d’acer inoxidable. La via ferrada té dos trams diferenciats, separats per una via d’escapament. Cal dir que el primer tram és relativament fàcil, però que el segon té en el seu inici un desplomat que es puja en diagonal, que et posa prova. Nosaltres varen sortir d’una aparcament situat al costat del port nàutic i pesquer de Sant Feliu de Guíxols, passarem per Cala Jonca i fent un curt tram del camí de ronda ens arribarem al Mirador de les Triadores, en el barri del Puig de les Forques. En el mirador de les Triadores s’accedeix a la via ferrada. Com que nosaltres som matiners, poguérem fer la via ferrada sense gaires aglomeracions. Quan nosaltres acabàvem hi havia grups que iniciaven l’aventura.

A continuació, ja desarmats de la ferramenta de seguretat exigible per fer una via ferrada, varem continuar fent un altra petit tram del camí de ronda, fins la cala Ametller. Allà, en un espai deliciós, que honora el nom de Costa Brava,

quatre valents varen banyar-se (dues truites i dues sirenes) i varen dir que l’aigua estava en una temperatura molt bona. Estem en el més d’octubre!

De retorn a Sant Feliu de Guíxols, desprès de fer un molt curt camí i haver fet la via ferrada, ens gratificarem en una dinar, amb arròs.

Texte: Antoni Llagostera. Fotos: Ramon Busquets

De Montdois a Rupit

Magnífica sortida la que vàrem fer el passat divendres 3 d'octubre per la comarca d'Osona. Les plujes d'aquest estiu han deixat un paisatge magnífic i coincidint amb un bon dia ens vem passejar per els entorns de Rupit.
Vàrem començar a la muntanya de Montdois que es troba entre els municipis de Rupit i Pruit i Susqueda. I el motiu, era per visitar el Santuari de Montdois, un edifici inmens que ja està esmentat el nom el 996, i consta com a església de Santa Maria des del 1268. Ha estat restaurat recentment, fent la coberta i la consolidació de les parets de l'edifici, aconseguint així que no es perdi.
Antigament s'hi feia un aplec els dilluns de Pasqua on s'hi pujava a peu des de Rupit. El 30 de maig del 2011 es va fer un aplec d'inauguració de les obres.
Nosaltres hem fet el recorregut a l'inversa, de tornada cap a Rupit. Abans però val la pena contemplar la vista que tenim del pantà de Susqueda. 

Desprès de caminar una bona estona hem arribat a un punt on es pot gaudir de molts indrets interessants. Per començar ens hem acostat a l'Agullola, un dels penyals més característics del Collsacabra. Està separada de la cinglera, fet que li dóna una forma peculiar. Es troba just al final del Pla de Fàbregues, lloc on hi havia l'antic castell.

Tornant enrere tampoc ens podem perdre el salt de Sallent que ja l'haurem contemplat amb magnífiques vistes, amb el poble de Rupit a sobre i al fons el Puigsacalm. El conjunt de rierols i fonts que hi ha al Collsacabra acaben formant la riera de Rupit, que desprès de travessar el poble forma petits gorgs i salts d'aigua com el Salt de Sallent amb una caiguda vertical de 100 metres.
Cal visitar-lo en època de plujes per trobar-lo realment espectacular.
No gaire lluny d'aquí també trobem Sant Joan de Fàbregues. Una església romànica de nau única i tres absis i un campanar de secció quadrada. Al costat hi ha adosada la rectoria, actualment casa de colònies.

I arribant a Rupit podem passar per l'ermita de Santa Magdalena situada sobre un turonet. La notícia més antiga que es troba és del 1660.
Des d'aquest punt hi ha una vista privilegiada del poble, que si algú no hi ha estat, recomanem anar-hi amb temps per badar per cada racó d'aquest llogaret fantàstic. Un poble mil·lenari amb carrers i cases dels segles XVI i XVII, i el conegut pont penjat sobre la riera.