Sortida a la comarca del Maresme al municipi de Vilassar de Dalt amb en Josep Grau el passat dimarts 10 de gener de 2023.
Disposats a fer una ruta plena de monuments megalítics, roques i moltes curiositats amb l'estrena d'en Josep com a guia del Caminant per Catalunya. El punt de sortida l'hem fet des del Pi de la Creu de Can Boquet. En aquest punt hi trobem un punt d'informació ja que és una cruïlla de camins i son moltes les rutes que podem fer endinsant-nos a la Serralada Litoral. A més el pi és de dimemensions considerables i encara que no es coneix l'edat es pot considerar que és més que centenari.
Començem a caminar pe una pista en molt bones condicions fins a trobar-nos l'indicador que ens acostarà fins a la Roca d'en Toni. Primer començem a trobar la cova de la Granota, unes roques que tenen forma de granota. Es tracta d'un abrigall natural format per una sèrie de grans boles granítiques amuntegades. S'hi han trobat restes interessants. Abans però haurem vist un paradolmen, un dolment fet amb elements naturals sense la intervenció de l'home.
La ruta segueix ara entre el bosc després de gaudir de bones vistes del litoral a la zona de Vilassar. Ens trobem amb la Cova d'en Pau. Aquesta fa honor a qui la va desobrir, en Pau Ubach. Es tracta d'un gran amuntegament de blocs granítics que formen dues cambres unides per un corredor que es pot travessar per sota. Si havien trobat ganivets se silex, una petita destral i un vol petit. Més endavant hi ha la roca del Lleó que té forma d'aquest animal. Després de travessar un camp entrem de nou en una zona boscosa, un indret màgic on hi ha els Rocs d'en Sardinyà. Aquí s'hi va viure durant el neolític, del 5.500 al 3.500 abans de Crist. Antigament hi havia més roques, fins i tot, formaven un sostre i servien com a cabanes per habitar-hi. S'hi va trobar la única destral de coure en tot el conjunt i s'ha assegurat que data del 2.000 abans de crist.
Seguim envoltats d'alzines i topem amb la Roca Llobatera , un altre abrigall natural engrandit per la mà humana. Aquesta servia com a refugi dels picapedrers i també per desar-hi les enines. Encara ens queda una mica de pujada per la Serralada Litoral amb vistes al mar. També ens trobem vinyes en aquesta zona i de mica en mica ens acostem fins a la Roca d'en Toni. Es tracta d'un monument funerari d'uns quatre mil anys d'antiguitat on s'enterraven els morts envoltats de les seves pertinences, principalment joies i armes. Consta d'unes pedres disposades en forma de corredor i donen accés a una cambra final coberta per una única llosa molt gran. Està catalogada com a bé cultural d'interès nacional des del 2014.
I a pocs metres hi trobem una Necròpoli medieval i diversos jaciments prehistòrics. Hi trobem 7 tombes datades dels segles 7 i 8 després de crist. Estan orientades cap a l'est, on surt el sol, i es creu que era d'un grup de persones d'alguna creença concreta. Continuem amb més camps de conreu i vinya i de nou més zones rocoses. Es tracta dels Rocs de Can Boquet, un agrupament de grans blocs a diferents nivells que constitueixen un dels conjunts rocallosos més impressionants i laberíntics del parc. Fins i tot s'hi practica l'escalada en bloc o búlder. I més coves, la d'en Joan o la del Pont on també s'hi han trobat algunes restes. Encara ens queda per veure un Menhir. El de la Pedra del Diable. Aquest està en força mal estat i tumbat a terra. Feia uns 3 metres d'alçada. En Josep fins i tot ens ha explicat una llegenda que trobareu al vídeo de la sortida. Ja només ens cal tornar als cotxes per acabar aquesta fantàstica excursió.
